El representant legal d'una societat mercantil es queixa de la manca de resolució expressa de l'Ajuntament de Barberà del Vallès d'un recurs de reposició que va interposar.
El promotor explica que, en data 26 de maig de 2009, va presentar un recurs de reposició contra l'aprovació definitiva del Projecte d'obres d'urbanització de l'aparcament de Can Serra, a causa de la incompatibilitat d'usos urbanístics i de l'incompliment de les condicions de la cessió de terreny efectuada al seu dia entre la persona interessada i l'Ajuntament.
El Síndic ha indicat al consistori que no és objecte de la seva intervenció estudiar el fons de l'assumpte, ja que, d'acord amb els antecedents de què es disposa, aquest es troba sotmès a la jurisdicció contenciosa administrativa. No obstant això, sí que pot actuar sobre el fet que s'hagi pogut produir una vulneració del dret de defensa dels ciutadans per manca de resolució expressa del recurs interposat.
Com a resposta, l'Ajuntament no esmenta si ha resolt expressament el recurs interposat per la persona interessada, però sí que ha interposat un recurs ordinari al Jutjat Contenciós Administratiu 8 de Barcelona, tot i que no fa referència a l'acte administratiu contra el qual s'actua judicialment.
D'acord amb tot el que s'ha exposat i més enllà d'aquesta queixa concreta, el Síndic recorda el deure legal de les administracions públiques de resoldre de forma expressa els escrits i/o les sol·licitud presentats pels ciutadans, establert de forma positiva en l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Dictar resolució expressa i motivada en els procediments administratius es configura alhora com una obligació de l'Administració i un dret dels ciutadans i té com a fonament garantir el dret de tutela efectiva consagrat en l'article 24 de la Constitució, ja que aquesta és la via legal perquè els ciutadans coneguin els elements de fet i de dret en què es basa la conclusió de l'assumpte, essencial perquè es pugui impugnar l'acte administratiu, tenint-ne possibilitats crítiques i plenes garanties jurídiques. Així mateix, la resolució és l'element central per a la defensa dels drets que el ciutadà estimi per convenients i que ha de poder impugnar mitjançant el règim de recursos establerts legalment.
Així, doncs, adquireix una especial importància per al ciutadà obtenir la resolució expressa als seus escrits, si aquests, com en aquest cas, poden tractar-se de la interposició d'un recurs de reposició contra un acte administratiu.
També recorda que la figura del silenci administratiu es configura com una garantia dels ciutadans a fi que davant la inactivitat de l'Administració quedi salvaguardat, des d'un punt de vista processal, l'accés a la tutela judicial efectiva. En cap cas l'Administració no pot deixar de resoldre de forma expressa sota el pretext dels efectes del silenci administratiu.
Amb aquest recordatori, es finalitzen les actuacions en aquest assumpte.