1. Antecedents
La legislació bàsica de règim local atribueix als ajuntaments competències en matèria de medi ambient i de protecció de la salut pública, i remet a la legislació sectorial el detall de les competències municipals amb relació al control dels animals domèstics i de companyia i a la protecció dels animals.
En concret, l'article 11 de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, va prohibir-ne el sacrifici. La disposició final quarta de la Llei demorava l'entrada en vigor d'aquest article fins l'1 de gener de 2007 tot i que posteriorment es va establir una pròrroga en la seva aplicació en determinats casos com quan es constatava una greu dificultat per a l'aplicació de l'article sempre que l'ajuntament o l'entitat supramunicipal afectat presentessin un pla que comprometés l'assoliment en un període de temps de com a màxim un any dels objectius previstos en l'article esmentat.
2. Actuacions efectuades en el marc de l'actuació d'ofici
El Síndic es va dirigir a l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH) per tal que l'informessin de quina és la previsió de polítiques tendents a alleugerir la càrrega dels municipis i conèixer quina col·laboració presta la Generalitat de Catalunya als municipis que ho demanen.
En la resposta facilitada, destaca la creació d'un grup de treball per al seguiment dels objectius de la Llei de protecció dels animals format per diferents sectors relacionats amb els animals de companyia, representants de la Federació Catalana de Municipis i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, i de la Diputació de Barcelona.
El Síndic també es va adreçar als municipis i als consells comarcals per copsar de primera mà les dificultats reals sobretot pel que fa a recursos, tant econòmics, com materials i personals, amb què es troben els municipis en el seu dia a dia per a la gestió de les gosseres municipals.
Així, dels informes aportats, en destaca la crítica que la Federació de Municipis de Catalunya efectua a les línies d'ajuts que el DMAH destina als ajuntaments amb l'objectiu de facilitar-los el compliment dels preceptes legislatius amb una quantia que consideren absolutament insuficient per fer front a la despesa municipal estimada del conjunt de Catalunya en matèria d'animals de companyia o per cobrir el cost anual global de manteniment i gestió de la població d'animals domèstics als centres d'animals de companyia existents actualment (en endavant CAAD).
De les respostes facilitades per les diferents administracions cal diferenciar alguns aspectes;
Pel que fa al model de gestió de les instal·lacions, s'evidencia que molts ajuntaments tenen externalitzada o delegada la competència per a la recollida, el dipòsit i el control dels animals de companyia, tal com preveu la Llei de protecció dels animals.
En relació amb l'impacte econòmic que això suposa per als municipis, es va demanar informació als ajuntaments sobre la repercussió en les finances municipals de la prohibició del sacrifici d'animals. Amb caràcter general, la resposta va ser que l'impacte econòmic és molt alt, tot i que el ventall numèric facilitat és molt ampli en funció de les possibilitats dels ajuntaments consultats. Quant al personal que presta els seus serveis als CAAD, de la informació obtinguda no es desprèn si els costos de personal queden inclosos en tots els casos en les despeses anuals que suposen el manteniment d'aquest tipus d'instal·lacions, o si formen part de les despeses generals de personal de cadascuna de les administracions.
Així, s'extreu la conclusió que l'impacte econòmic és més alt del que seria convenient en les circumstàncies actuals.
Pel que fa a l'impacte social, la resposta de les diferents administracions ha estat heterogènia: Així, mentre que municipis com el Vendrell i Vic o el Consell Comarcal de la Selva parlen d'un impacte social problemàtic sobretot pel que fa a la recollida de gats al carrer, municipis com Amposta entenen que l'impacte és positiu perquè queden recollits a la gossera animals que en altres circumstàncies anirien solts pel terme o la ciutat amb els perills que això comporta.
Quant als animals recollits, adoptats i acollits, es desprèn de les dades facilitades que el nombre de gats i gossos recollits sempre és superior a les devolucions efectuades als propietaris d'aquests animals o a les adopcions que s'efectuen.
Així, segons l'informe de la Federació de Municipis de Catalunya, els CAAD catalans ja es trobaven al màxim de capacitat anual de mitjana d'ocupació de les instal·lacions l'any 2005, i per tant es troben permanentment plens per la qual cosa resulta difícil complir l'article 11.1 de la Llei de protecció dels animals en tant que no es pot assumir les entrades d'animals sense la possibilitat de sacrificar-los.
L'Administració local assenyala que amb les estades indefinides d'animals de companyia no es podran garantir unes bones condicions de benestar i higiene, i això tindrà conseqüències negatives sobre la salut psíquica dels animals, amb patiment i alteració del comportament, segons el criteri de molts veterinaris.
Els gats presenten una problemàtica específica que és posada de manifest per alguns ajuntaments i algunes administracions, com per exemple l'Ajuntament de Vic, que assenyala la falta de recursos en aquest punt concret, tot i que ha sol·licitat subvencions a la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona per facilitar el control i la captura dels animals, atès que al consistori se li fa difícil assumir el cost de la captura, l'analítica i la castració dels gats de carrer del municipi.
En relació amb les propostes que efectuen les administracions per millorar la situació existent, cal destacar en primer lloc la proposta de modificació de la Llei de protecció dels animals, ja que es considera que l'Administració local no pot assumir sense la dotació econòmica suficient l'aplicació del Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, per la qual cosa entenen necessària una derogació de l'article 11.1 de la Llei 22/2003, així com la modificació del règim competencial relatiu a les obligacions que aquest cos legal imposa als ens locals.
Una altra proposta consisteix en les campanyes de difusió i els projectes de recuperació d'animals abandonats, un camp en el qual cal destacar la tasca duta a terme pel CAAD del Vallès Oriental, el qual té un conveni amb la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona per oferir places de pràctiques als estudiants.
3. Conclusions
De l'anàlisi de tota la documentació, el Síndic constata que queda clara la dificultat que suposa per als municipis fer-se càrrec de la gestió dels centres de recollida d'animals, i encara més complir la previsió normativa de prohibició del sacrifici dels animals.
El Síndic considera que el legislador hauria d'haver previst un acompanyament financer per tal que, a la pràctica, la supressió del sacrifici dels animals es pogués fer efectiva i complir així la Llei.
Si bé el Síndic valora positivament tant les convocatòries de subvencions a ens locals per facilitar l'aplicació de l'article 11 de la Llei de protecció dels animals com la col·laboració tècnica de la Diputació de Barcelona, no és agosarat indicar que aquestes mesures esdevenen insuficients per compensar la inversió i els costos que suposa no només complir la prohibició de la Llei, sinó també el funcionament d'un centre d'aquestes característiques.
Així mateix, queda palesa també la situació de col·lapse que viuen els CAAD, situació que tendirà a agreujar-se atès que aquestes instal·lacions no poden donar cabuda a tots els animals abandonats.
Per tot això, el Síndic assenyala que seria convenient que el legislador iniciés converses amb el departament corresponent en aquesta matèria i amb l'Administració local per tal de buscar una solució real a la situació actual, ja sigui en el marc d'una modificació normativa o amb qualsevol altre tipus de mesures, sempre que siguin adients i eficaces.