La promotora de la queixa informa que Base-Gestió d'Ingressos de la Diputació de Tarragona va iniciar un expedient executiu a nom seu per la manca de pagament de dues sancions de trànsit per la infracció consistent a estacionar el seu vehicle sense col·locar el distintiu que l'hi autoritza, els dies 2 de juliol de 2012 i 23 de gener de 2013 a Tortosa.
Tot i això, la promotora manifesta que no va rebre cap notificació amb relació a aquests procediments sancionadors fins a la notificació del recàrrec de constrenyiment aplicat a les sancions esmentades, i que disposa de la targeta d'estacionament per a persones amb discapacitat com a titular no conductora, que sempre col·loca en un lloc visible, motiu pel qual considera que no va cometre les infraccions que se li imputen i que, per tant, no se li pot exigir el pagament de les sancions.
Per això, el 26 d'abril de 2013 va presentar un recurs de reposició contra el recàrrec executiu del deute, que va ser desestimat per la resolució de 5 de desembre de 2013 del tresorer de Base-Gestió d'Ingressos.
Pel que fa a la primera denúncia, per la infracció comesa en data 2 de juliol de 2012, de la informació tramesa per l'Ajuntament de Tortosa se'n desprèn que no consta acreditat que s'intentés la notificació de la denúncia en el domicili de la promotora de la queixa per dues ocasions amb tres dies de diferència i en hores diferents abans d'efectuar les notificacions de les denúncies per via edictal.
Igualment, no consta que el vigilant, que no té condició d'agent de l'autoritat ni presumpció de veracitat amb relació a les seves manifestacions, disposi de cap altra prova de la comissió dels fets que la redacció de les butlletes de denúncia, les quals no van ser posades en coneixement de la promotora en la forma legalment i reglamentàriament establerta (article 77.3 de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial), de manera que es va vulnerar el seu dret a la defensa.
En aquest sentit, cal no oblidar que la doctrina del Tribunal Constitucional (sentències 51/1994, 268/2000, entre d'altres) atribueix a la notificació edictal un caràcter excepcional per la seva qualitat d'últim mitjà de comunicació i pel fet que genera sempre una potencial indefensió. Per aquest motiu, el Tribunal considera que s'ha de fer un intent exhaustiu i racional de notificació personal, i esgotar les modalitats que assegurin en major grau la recepció de la notificació corresponent per part del destinatari.
Per tant, el Síndic conclou que l'Ajuntament de Tortosa va vulnerar el dret de la promotora de la queixa a la defensa i a ser informada de l'acusació formulada en contra seu. En conseqüència, es demana a l'Ajuntament que doni les ordres oportunes per tal que s'anul·li les resolució administrativa sancionadora i s'ordeni la devolució a la persona interessada dels ingressos indegudament percebuts. Posteriorment, l'Ajuntament ha informat que ha acceptat de forma expressa acordar el dret a la devolució a la promotora de la quantitat indegudament ingressada per aquest concepte.
Pel que fa a la segona denúncia, per la infracció comesa en data 23 de gener de 2013, de la documentació aportada se'n desprèn que no es va produir una irregularitat en la notificació, la qual es va intentar en la forma legal i reglamentàriament establerta, si bé amb resultat infructuós per absència de la promotora del seu domicili.