Un veí de Barcelona s'ha adreçat al Síndic per exposar la seva disconformitat amb les resolucions de 9 de desembre de 2009 i 14 d'abril de 2010 de la Secretaria d'Habitatge per les quals es desestimen els recursos presentats en què defensava el seu dret a percebre l'import mensual de 210 euros en comptes de l'import de 105 euros que Adigsa li va reconèixer en concepte de renda bàsica d'emancipació (en endavant RBE), segons una resolució de 24 de juliol de 2008.
El promotor va presentar recurs per considerar que si al seu company de pis, amb qui residia de forma habitual, Adigsa li havia denegat l'RBE sol·licitada per considerar que no era titular del contracte d'arrendament, la conseqüència directa era que l'únic titular seria ell. Per tant, hauria de percebre l'import total de 210 euros en comptes dels 105 euros que Adigsa li va reconèixer.
Per contra, la Secretaria d'Habitatge considera que la resolució impugnada és correcta, en la mesura que si la persona interessada és cotitular del contracte li correspon únicament l'import dels 105 euros que Adigsa li va reconèixer i que, en tot cas, hauria de ser el seu company de pis qui impugnés la resolució per la qual li van denegar l'RBE sol·licitada perquè l'Administració va considerar que ell no era tampoc titular del contracte d'arrendament.
Així, la Secretaria d'Habitatge deixa entreveure en la resolució de 14 d'abril de 2010 que, probablement, en la resolució d'Adigsa de 24 de juliol de 2008, per la qual es denega l'RBE sol·licitada pel company de pis, s'hagi comés un error consistent en considerar que no era titular del contracte.
El 24 de novembre de 2010, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH), aleshores competent en aquesta matèria, va donar resposta a la petició del Síndic i, en síntesi, exposava el següent:
Primer, quant als criteris emprats per Adigsa a l'hora d'establir en quins casos hi ha un cotitular de l'arrendament o es tracta d'un mer convivent a l'habitatge, s'indica que el criteri material més important és la manifestació del titular nominal del contracte i que, tot i que no sempre es pot concloure directament que les persones que conviuen en un mateix habitatge són cotitulars, sí que es pot considerar que ho són si hi ha indicis o evidències d'aquesta titularitat. Per al DMAH, si es dóna entrada a aquests criteris materials s'evita una aplicació fraudulenta de la norma a què pot conduir una aplicació automàtica del criteri formal de tenir en compte només com a titular qui signa el contracte d'arrendament, atès que d'aquesta manera es pot fer constar com a signatari del contracte d'arrendament una persona que reuneixi els requisits per percebre l'ajut quan a la pràctica qui fa efectiu el lloguer, parcialment o totalment, siguin els altres inquilins que hi conviuen.
Segon, en referència a les mesures adoptades davant de la incoherència administrativa que suposa el fet que al promotor se li concedeixi només la meitat de l'ajut per entendre que eren dos els titulars de l'arrendament, quan paral·lelament a l'altre cotitular se li denega l'ajut en la quantia que li correspondria, amb l'argument que consta documentalment que l'únic titular és la persona interessada, el DMAH manifesta que s'iniciaran actuacions per tal que el company de pis d'aquesta persona pugui reclamar novament el dret a percebre l'ajut, i així es revocarà la resolució denegatòria dictada en un primer moment a nom seu.
Tercer, l'informe conclou que l'inici d'aquestes noves actuacions i la presentació de més documentació per part del company de pis pot comportar l'aparició de nous indicis i fins i tot de proves que si acrediten que el promotor no feia ús de l'habitatge, podrien suposar la revocació de l'ajut ja concedit i la corresponent resolució de devolució dels imports percebuts indegudament pel promotor de la queixa.
Examinat amb deteniment l'informe elaborat, el Síndic aprecia que el Departament ha fet i està fent un examen exhaustiu de la documentació relativa al cas, amb una finalitat prou lloable com és la d'esbrinar si la persona interessada ha rebut l'ajut de forma fraudulenta, en no complir el requisit de la residència efectiva i permanent en l'habitatge.
Tot i compartir aquesta finalitat de combatre el frau, que té una especial importància quan es tracta de rebre ajuts socials i/o subvencions, atès que constitueixen una part important de la despesa pública, el Síndic formula les consideracions següents:
Primer, malgrat que l'informe conclou que únicament existeixen "indicis" i que els fets que consten no són "suficients" per establir que l'ajut rebut per la persona interessada no complia la finalitat prevista per la normativa, el cert és que el document qualifica com a fets certs presumpcions com ara el fet que el promotor mai no s'hagués empadronat en l'habitatge o, en el mateix sentit, que el contracte de telèfon estigui a nom del company de pis.
En aquest sentit, pel que fa a la qüestió de l'empadronament, el Síndic entén que el mateix informe incorre en una certa contradicció quan estableix un indici sobre la residència habitual del company de pis a l'habitatge, tot i que s'afirma, que ell tampoc no es va empadronar al domicili fins transcorreguts dos anys.
En termes similars, el Síndic entén que no pot considerar-se un indici concloent el fet que la titularitat del contracte de subministrament telefònic, o de qualsevol altre subministrament, correspongui a un o a un altre titular, ja que les raons per les quals això es dóna podrien obeir merament a una determinada organització pactada pels convivents/cotitulars o, més encara, a una simple qüestió fàctica com ara que una de les persones tingués més disponibilitat per fer les gestions per donar-se d'alta en aquests serveis.
Per tant, el Síndic pensa que cal valorar tots aquests indicis en la seva justa mesura i, en tot cas, concedint el preceptiu tràmit d'audiència a la persona interessada per tal que pugui aportar les proves en la seva defensa, tal com recull l'article 42.3 de la Llei 38/2003, general de subvencions, pel que fa al procediment de reintegrament de les subvencions.
En segon terme, respecte del que l'informe conté en el punt 2 dels fets, quan fa referència al fet que "la duració del contracte a efectes dels ajuts no es pot qualificar com d'habitatge habitual i permanent perquè només són tretze mesos...", el Síndic entén que no pot "penalitzar-se" al promotor de la queixa pel fet que aquest deixés el pis que havia llogat després d'una utilització inferior a tretze mesos.
Primerament, perquè aquesta consideració en raó del temps de la utilització de l'habitatge com a ús temporal no està recollida enlloc a la normativa reguladora de l'ajut, que únicament parla a l'article 2b) del Reial decret 1472/2007, com a requisit bàsic per percebre l'RBE "ser titular d'un contracte d'arrendament de l'habitatge on resideixin amb caràcter habitual i permanent", però sense que en cap cas es vinculi la percepció de l'ajut a la signatura d'un contracte de lloguer per un temps mínim determinat.
En la mateixa línia, la Llei 29/1994, d'arrendaments urbans, estableix en l'article 9, que la durada del contracte serà la lliurement pactada per les parts i, en cas de no haver-se fixat cap termini o en cas que aquest sigui indeterminat, s'entendrà el contracte celebrat per un any, sens perjudici del dret de pròrroga anual de què gaudeix l'arrendador.
Per tant, el Síndic entén que la durada de la residència efectiva en l'habitatge del promotor de la queixa, no pot emprar-se com un indici de la no residència habitual i permanent.
En definitiva, aquest cas prové d'una sol·licitud de l'ajut formulada a principis de l'any 2008 en què, a més, el promotor de la queixa ja ha superat l'edat màxima de trenta anys fixada com a requisit per poder percebre l'ajut. Per tant, el Síndic considera que ha passat temps més que suficient com perquè aquest expedient ja s'hagués resolt en un sentit o un altre (o bé abonant al promotor de la queixa la part de l'ajut que se li deu o bé resolent la devolució d'ingressos indeguts per aquelles quantitats percebudes indegudament, si és aquest el cas).
D'acord amb això exposat, el Síndic suggereix al Departament de Territori i Sostenibilitat que amb la màxima celeritat possible impulsi els tràmits per recollir les proves necessàries a fi i efecte d'aclarir tota la qüestió plantejada i, en conseqüència, que dicti les resolucions corresponents als ajuts presentats pel promotor de la queixa i pel seu company de pis, i que aboni al primer, si escau, les quantitats que se li deuen.
Així mateix, demana informació sobre el procediment que s'obri a aquest efecte, i demana que se li trameti una còpia de les resolucions que es dictin en relació amb aquest assumpte.
Posteriorment, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha acceptat els dos suggeriments que li va fer el Síndic. D'una banda, comunica que els pagaments que es devien al promotor en concepte de renda bàsica d'emancipació ja li han estat abonats. I de l'altra, ha dictat una nova resolució que reconeix al company del promotor el dret a percebre la renda bàsica d'emancipació, amb una quantia de 105 euros mensuals i amb efectes des del mes d'abril de 2008 al mes de febrer de 2011.
En conseqüència, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en el aquest cas i arxiva l'expedient.