El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i a les prestacions vinculades del seu pare.
De la documentació que aporta se'n desprèn que en data 5 d'octubre de 2011 es va emetre resolució de grau de dependència que reconeixia a la persona interessada un grau II nivell 1 amb data d'efectes 30 de juny de 2011. En data 22 de febrer de 2014, aquesta persona va ingressar en una residencia geriàtrica en plaça privada. En data 24 de febrer de 2014 es va signar el document per reservar plaça residencial a la xarxa pública de serveis socials, en el qual es proposava l'ingrés de la persona interessada en un centre residencial i es demanava que, en cas que no hi hagués plaça disponible, es fes la reserva corresponent. La família va fer la reserva en dos centres residencials, i la persona interessada també està donada d'alta en llista d'espera per a un centre de dia
El promotor aporta a l'expedient còpia de l'acord de modificació de l'acord PIA de data 30 de març de 2012 en el qual es proposa la baixa del servei de teleassistència amb data d'efectes 21 de febrer de 2014 i la baixa de la prestació per cuidador no professional amb data d'efectes 21 de febrer de 2014. Va signar l'acord i hi va fer constar que no hi estava d'acord. En aquest document es proposava la baixa dels dos serveis que fins al moment de la signatura de l'acord la persona interessada tenia reconeguts, però no es proposava cap servei o prestació nou a partir de la data de modificació del PIA.
Un cop estudiat a fons aquest assumpte, el Síndic posa de manifest que, d'acord amb la normativa vigent (punt 1.6.4 i punt 1.6.5. de la Instrucció 5/2013 de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials), en primer lloc ?el PIA concretarà les modalitats d'intervenció més adients a les necessitats de les persones entre els serveis i les prestacions econòmiques establerts en la normativa (...). La determinació de la prestació i/o servei adient a les necessitats de la persona correspon a l'Administració competent a proposta dels serveis socials bàsics?; en segon lloc, ?en el document d'acord (acord PIA) caldrà reflectir els serveis i/o les prestacions econòmiques concretes que corresponguin i la data d'efecte de la prestació o prestacions proposades?; i en tercer lloc, ?si l'accés al servei reconegut no és possible, la resolució concretarà la quantia de la prestació econòmica vinculada al servei que correspongui, d'acord amb la normativa legal vigent per a aquesta tipologia de prestacions?.
Tenint en compte això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que iniciï un procediment de revisió d'ofici de l'expedient de dependència a nom de la persona interessada a fi i efecte de:
1. Reconèixer que aquesta persona compleix els requisits per ser beneficiària dels serveis i les prestacions vinculats a la seva situació de dependència, d'acord amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.
2. Revisar les actuacions dutes a terme en el marc de la tramitació del seu expedient de dependència, des del 22 de febrer de 2014.
3. Adoptar les mesures que es considerin adients per tal que, si escau, es corregeixin totes les actuacions (tant del serveis socials d'atenció primària com de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials) que no es corresponen amb la realitat dels fets i fonaments de dret que s'han constat en aquest cas.
4. establir un Programa individual d'atenció per a la persona interessada en què es facin constar els serveis i/o les prestacions concrets que corresponguin d'acord amb el procediment establert als punts 3.3, 16.4 i 16.5 de la Instrucció 5/2013 de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials.
5. emetre una nova resolució PIA en què es concreti la proposta que sorgeixi del compliment del punt anterior.
També recorda al Departament de Benestar Social i Família que la suspensió de la possibilitat de tramitar PIA que reconeguin prestacions econòmiques vinculades a servei residencial i dels ingressos a places residencials privades acreditades (que va comunicar el Departament el mes de juliol de 2013) és un situació de fet respecte de la qual el Síndic no ha estat informat del suport jurídic, tot i haver-ho demanat expressament a l'Administració.
Aquesta situació de fet, que afecta la possibilitat d'oferir i concretar una de les diverses prestacions previstes a la Cartera de serveis socials de Catalunya per atendre la situació de les persones amb dependència reconeguda, no pot servir com a fonament per desconèixer a una persona dependent una sèrie de drets subjectius dels quals és beneficiària per expressa disposició legal.
El Departament de Benestar Social i Família no és competent per decidir que no reconeix els drets subjectius que legalment corresponen a una persona per disposició normativa, com ha ocorregut en aquest cas, en què l'Administració va decidir que a la persona interessada no li correspon cap prestació del Sistema català d'autonomia i atenció a la dependència.
En aquesta línia, el Síndic recorda també al Departament que, d'acord amb la normativa que regula el Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència, a l'Administració autonòmica li correspon determinar els serveis i/o les prestacions concrets que corresponguin a cada persona dependent, en funció de la seva situació particular, però no reconèixer o negar el dret a ser beneficiària de les prestacions que estableix la Llei 39/2006. El dret a ser beneficiari d'alguna o algunes de les prestacions reconegudes pel Sistema per a l'Autonomia i l'Atenció a la Dependència l'adquireix la persona pel sol fet d'haver estat reconeguda com a dependent en els graus vigents segons la taula de vigència que estableix la normativa.