Càritas Diocesana de Barcelona posa en coneixement del Síndic la possible situació d'alt risc d'una menor. Després d'estudiar amb deteniment tots els informes aportats, el Síndic constata que, malgrat tot el treball dut a terme per l'educador de l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA) amb la família durant tot aquest temps, ni l'àvia ni la mare estan en condicions de garantir la protecció i el benestar de la noia, i que la noia està en una situació de risc greu, per la qual cosa és necessària una mesura de protecció envers la noia de caràcter urgent.
D'acord amb la informació tramesa, la proposta de l'EAIA és l'assumpció per part de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la guarda protectora prevista en l'article 119 de la Llei 14/2010 i no del desemparament previst en els articles 105 i següents, amb la proposta d'ingrés a un centre.
D'acord amb les consideracions anteriors, en què es posa de manifest la incapacitat de la mare de la menor d'assumir les seves funcions parentals de protecció de la noia, de manera perllongada en el temps, i no temporal, i després d'haver seguit un compromís socioeducatiu que no ha revertit positivament en el benestar de la noia, que es manté en una situació de risc greu, el Síndic entén que la mesura de protecció més adequada en aquest cas és el desemparament.
Atesa la gravetat dels fets descrits, i un cop constatada la situació de risc greu en què es troba la menor, el Síndic suggereix a la DGAIA que s'agilitin les actuacions perquè es declari el desemparament de la noia i s'estableixi la mesura protectora més adequada a les seves necessitats de manera urgent.