La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb diverses qüestions relacionades amb l'accés a un tractament de reproducció humana assistida: en primer lloc, que, tot i ser tributària d'aquest tipus de tractament, la seva doctora, metgessa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva Cerdanyola, no la va incloure en llista d'espera perquè li faltaven uns mesos per complir els quaranta anys; en segon lloc, que li va indicar un centre privat a què podia acudir i en què no li cobrarien la primera visita si anava de part d'ella, i en tercer lloc, que li va prescriure un tractament d'estimulació ovàrica sense cap tipus de seguiment, atès que no estava finançat per la sanitat pública.
Pel que fa a la primera qüestió que planteja la promotora, efectivament la normativa reguladora fixa aquest criteri de limitació d'edat per accedir tant a l'estudi com al tractament en els quaranta anys de la dona. Resulta clar, doncs, que atès que la promotora encara no havia fet els quaranta anys se l'hauria d'haver inclòs en la llista d'espera.
Ara bé, també cal tenir en compte que el nostre sistema de salut té recursos limitats, la qual cosa fa que les prestacions a què hom té dret no sempre es puguin obtenir amb la celeritat amb què seria desitjable i és una certesa que en algunes tècniques, com ara els tractaments de reproducció humana assistida, les esperes són molt llargues.
Així, sense voler justificar que no s'inclogués la promotora en la llista d'espera per a un tractament de reproducció humana assistida quan hi havia una indicació mèdica i reunia els requisits necessaris, tot fa pensar que la decisió de no incloure-la es devia basar en el fet que, ateses la llarga demora que hi ha per accedir-hi, la persona interessada hauria fet els quaranta anys mentre es trobava en espera, i llavors, d'acord amb el criteri que s'empra, se l'hagués exclòs automàticament de la llista.
Pel que fa a la segona qüestió de què es queixava la promotora, la resposta de l'Administració indica que la doctora ha declarat que ni en el passat ni en l'actualitat ha tingut cap relació comercial amb cap centre de reproducció assistida i que tampoc desenvolupa cap activitat professional a l'àmbit privat.
En aquest sentit, cal recordar la funció de la Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitàries, entre d'altres, d'exercir, com a autoritat sanitària, les funcions d'ordenació de les activitats de control, avaluació i inspecció dels recursos sanitaris, públic i privats, i d'investigació del frau, mitjançant la planificació, coordinació i supervisió de les actuacions dels òrgans que fan efectiva la funció inspectora en aquest àmbit de competències.
Pel que fa a la tercera qüestió plantejada, la proposta d'un tractament d'estimulació ovàrica sense cap tipus de seguiment perquè no està finançat per la sanitat pública, de l'anotació de la història clínica sobre aquest punt se'n desprèn que, davant la manifestació de la persona interessada en el sentit que no pot finançar cap tipus de tractament en l'àmbit privat, se li va oferir aquest tractament, s'entén que a càrrec del CatSalut. Malgrat tot, atès que la persona interessada manifesta que la metgessa la va informar que es tractava d'un tractament fora del finançament públic, tot apunta que ens trobem davant d'un problema de comunicació defectuosa.
En aquest sentit, cal recordar, amb caràcter general, el deure legal recollit en la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic de procediment de les administracions públiques de Catalunya, d'informació veraç i de qualitat, sigui quin sigui el suport en què es presti. També la Carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l'atenció sanitària editada pel Departament de Salut recull el dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis en aquests termes: ?L'usuari té dret a que se l'informi sobre els serveis i els requisits per a la seva utilització, les normes de funcionament del centre, els procediments d'accés i la informació útil.?
En aquest sentit, el síndic ha remarcat que cal que l'Administració sanitària s'asseguri que totes aquelles persones que hagin de donar informació als usuaris sobre processos estiguin prèviament ben informades, amb la finalitat d'evitar possibles malentesos.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament de Salut que doni les ordres oportunes perquè, d'una banda, es prevegi que, en aquells casos en què la dona es troba molt pròxima a arribar a l'edat màxima d'inclusió en un tractament de reproducció humana assistida, abans de prendre cap decisió per ella, se li expliqui amb detall quins són els criteris d'inclusió i les circumstàncies concretes que presenta, i també les possibles previsions d'actuació, a fi que sigui ella mateixa qui decideixi, en tot cas, si no vol ser inclosa en la llista d'espera; i de l'altra, es posi en coneixement de la Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitàries les manifestacions de la promotora de la queixa sobre un presumpte dirigisme per si considera convenient iniciar algun tipus d'actuació encaminada a comprovar o descartar que s'hagi produït.
D'altra banda, també recorda al Departament la necessitat de seguir treballant perquè des de l'Administració sanitària s'ofereixi una informació completa i entenedora sobre les prestacions a què tenen dret els usuaris del CatSalut.