Un esmolet ambulant ha reclamat a l'Ajuntament d'Olot pel fet d'haver d'abonar una taxa per exercir la seva activitat, i encara no ha rebut resposta.
L'Ordenança no recull com a fet imposable de la taxa l'ocupació temporal de la via pública per a l'exercici d'una activitat econòmica de caire esporàdic i ambulant ni estableix una tarifa per al càlcul de la quota tributària corresponent.
En vista de la informació aportada i més enllà de la queixa concreta que ha motivat les actuacions, el Síndic indica que la facultat d'imposar tributs locals i ordenances municipals deriva del reconeixement constitucional de l'autonomia dels ajuntaments per gestionar els seus interessos i de la potestat tributària limitada que la Constitució espanyola els atribueix en aplicació de l'article 133. En concret, l'article 133.1 estableix el principi de reserva de llei referida a la potestat originària de l'establiment dels tributs, atès el caràcter derivat del poder tributari local. El Tribunal Constitucional ha matisat que l'àmbit de reserva de llei ha d'establir tant els principis d'acord amb els quals s'ha de regir la matèria tributària com la determinació dels elements essencials del tribut.
Per aquest motiu, la imposició i l'ordenació dels tributs locals ha d'adequar-se a allò que estableix el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (en endavant TRLRHL) i a la resta de normativa aplicable en matèria tributària.
Concretament, l'establiment de la tarifa tributària de les taxes previstes per la utilització privativa del domini públic s'ha de fixar d'acord amb les regles establertes a l'article 24 del TRLRHL, que determina que amb caràcter general s'ha de fixar en referència al valor de mercat que tindria la utilitat derivada de la utilització o aprofitament, si els béns no fossin de domini públic. A tal efecte, les ordenances fiscals poden assenyalar en cada cas, tot atenent a la naturalesa específica de la utilització privativa o de l'aprofitament especial de què es tracti, els criteris o paràmetres que permetin definir el valor de mercat de la utilitat derivada.
L'article 24.4 del TRLRHL disposa que per determinar la quantia de les taxes poden tenir-se en compte criteris genèrics de capacitat econòmica dels subjectes obligats a satisfer-les. Tot i no tractar-se d'un precepte imperatiu, per l'especial configuració jurídica de les taxes, atès que aquestes no persegueixen la redistribució de la riquesa, sinó que tenen un caràcter de contraprestació, cal tenir en compte el principi general esmentat, ja que un aprofitament de determinades característiques objectives, per exemple l'ocupació d'un metre quadrat de terreny d'ús públic local en una zona determinada, pot correspondre al titular d'una empresa de serveis (taules i cadires per terrasses als bars) o a un artesà (esmolet).
Tal com el Síndic ja va exposar en l'escrit de data 13 de juliol de 2007, el Reial decret esmentat més amunt estableix, com a condició sine qua non per determinar el quantum tributari de les taxes l'elaboració la memòria economicofinancera prèvia que justifiqui la quantia de la taxa. La finalitat d'aquesta taxa és controlar una hipotètica arbitrarietat en què es pot incórrer a l'hora de fixar les tarifes de les taxes i també garantir el principi de seguretat jurídica.
El document de costos imputables a l'ocupació de la via pública d'acord amb el qual s'estableixen les tarifes tributàries no motiva el quantum de les tarifes establertes a l'Ordenança, alhora que no són coherents entre si. La determinació de les tarifes ha de ser possible per aplicació dels elements i criteris bàsics que ha de contenir la memòria economicofinancera, fet que no es dóna en aquest cas.
Per això, el Síndic suggereix que a l'expedient d'aprovació de l'Ordenança fiscal reguladora de les taxes per ocupació o aprofitament especial de la via pública per al proper exercici s'inclogui una memòria economicofinancera que contingui tots els elements expressats i essencials per determinar la tarifa tributària.
D'altra banda, amb relació al motiu de disconformitat concret manifestat pel promotor de la queixa, es constata que s'ha inclòs el supòsit de fet d'ocupació de la via pública per dur a terme l'activitat d'esmolet a l'apartat 8, que determina l'ocupació temporal per l'activitat de xurreries, gelateries, castanyeres i altres casetes de venda.
En relació amb aquest fet, el Síndic fa referència a la manca de motivació de l'assimilació d'aquestes dues activitats, ja que a banda del que s'exposa als paràgrafs anteriors, no s'ha tingut en compte la naturalesa específica de l'ús privatiu o de l'aprofitament especial, alhora que no existeix homogeneïtat en els criteris o paràmetres que permetin definir el valor de mercat de la utilitat derivada. Tampoc no s'ha tingut en compte el principi general de capacitat econòmica dels subjectes passius.
D'acord amb el que s'ha exposat, i atès que la tarifa aplicada per la liquidació de la taxa d'ocupació de la via pública de l'exercici de 2007 a nom del promotor s'ha establert sense seguir el procediment legalment establert, aquesta s'ha de considerar nul·la de ple dret. Per això, el Síndic suggereix que s'anul·li la liquidació emesa i que, en cas que s'hagi satisfet l'import corresponent, aquest sigui retornat en concepte de devolució d'ingressos indeguts.