Una associació presenta un escrit de queixa motivat pel fet que, darrerament, ha detectat diferents casos d'informes negatius de l'Ajuntament de Salt de disponibilitat d'habitatge que, segons exposa, són fruit de segones inspeccions oculars dutes a terme sense avís previ, i en què no se'n fan constar les causes. A criteri d'aquesta associació, la raó per la qual s'ha emès l'informe negatiu és que en la segona inspecció s'ha detectat la presència de gent no empadronada.
Com a mostra de la situació descrita, l'associació ha fet arribar la còpia de dos informes:
L'un, relatiu a una persona nacional de Gàmbia, en què, arran de la inspecció feta el 14 de novembre de 2009, es fa constar que viu en un pis de 100 m2, de lloguer, amb tres habitacions amb dos llits individuals cadascuna, ocupat per una persona i el total d'ocupants previst, incloent-hi els familiars per reagrupar, és de tres. L'informe és negatiu i no apareix marcada cap de les caselles previstes per justificar aquest caràcter negatiu.
L'altre, d'una altra persona nacional de Gàmbia, en què arran de la inspecció feta el 10 de desembre de 2009 es fa constar que viu en un pis de 77,74 m2, de propietat, amb tres habitacions, una amb un llit doble, una altra amb tres llits individuals i la tercera amb un llit individual, ocupat per una persona, i el total d'ocupants previst, incloent-hi els familiars per reagrupar, és de dos. L'informe és negatiu i no apareix marcada cap de les caselles per justificar aquest caràcter negatiu.
Un cop estudiada la resposta de la Regidoria d'Administració General i Servei d'Atenció al Ciutadà, el Síndic recorda al consistori que en el seu escrit demanava dues coses:
Primer, conèixer els motius pels quals els informes de disponibilitat i adequació d'habitatge identificats no feien constar quina era la causa que havia conduït a emetre'l amb caràcter desfavorable.
Amb relació a aquest punt, l'escrit tramès assenyala que en els dos casos identificats l'informe es va denegar per haver falsejat la informació proporcionada quant al nombre d'ocupants de l'habitatge; tanmateix, s'indica que si les circumstàncies han canviat es pot tornar a formular la sol·licitud.
Pel que fa a aquesta qüestió, el Síndic indica que cal fer una precisió conceptual perquè l'escrit indica que els informes sol·licitats es van denegar, mentre que segons la documentació de l'expedient sí que es van emetre els informes amb caràcter negatiu, sense fer-ne constar la causa. Per tant, una cosa és denegar una sol·licitud d'informe i una altra és emetre una sol·licitud d'informe amb caràcter negatiu.
Si a partir de la documentació facilitada es pot afirmar que els informes es van emetre amb caràcter negatiu, el que cal és que l'Ajuntament exposi els motius que l'han conduït a entendre que l'habitatge no és adequat per atendre les necessitats del reagrupant i la seva família, tot marcant la casella que s'ajusti al motiu de la denegació o bé incorporant-ne una de nova i, encara més, quan segons indiquen el reagrupant pot tornar a sol·licitar l'informe si les circumstàncies han canviat.
Així, el Síndic recorda que l'emissió de l'informe d'adequació i disponibilitat d'habitatge és un servei públic que l'article 18 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de desembre, en la redacció donada per la Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, estableix que pertoca a les comunitats autònomes o, si escau, als ajuntaments. Tanmateix, el desenvolupament reglamentari de la Llei orgànica 4/2000 estableix, a l'article 42 3e), que el requisit d'adequació de l'habitatge s'ha de justificar mitjançant un informe que ha d'emetre la corporació local del lloc de residència. I atès que és un servei públic, cal justificar els motius que fonamenten l'informe desfavorable perquè el reagrupant sàpiga en tot moment què és el que pot fer per aconseguir que en una nova sol·licitud aquest informe sigui favorable.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix que, si no s'ha fet ja, es notifiqui als reagrupants les causes que han conduït a l'emissió de l'informe desfavorable i s'aprofiti per informar-los que si les circumstàncies han canviat en poden tornar a sol·licitar un de nou.
Segon, conèixer el procés que se segueix en la tramitació d'un informe de disponibilitat d'habitatge.
Amb relació al segon punt, el Síndic distingeix els apartats següents:
A) L'escrit municipal es fonamenta en unes instruccions de la Subdelegació del Govern a Girona que no es faciliten, i en unes instruccions aprovades per acord de la Junta de Govern Local de 27 de maig de 2006 (en endavant, Acord de la JGL), que sí que s'adjunten.
Pel que fa a les instruccions, el Síndic, a l'hora d'emetre les consideracions, té com a referència la informació que sobre la disponibilitat d'habitatge recull la pàgina web del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública (www.mpt.es) sota el nom de "Conclusiones de la II Jornada sobre instrumentos para la gestión de la inmigración en el ámbito local, de 12 de marzo de 2009".
B) Pel que fa a l'acord de la JGL, aquest estableix que l'informe s'ha de pronunciar amb una valoració, ja sigui positiva o negativa, i d'altra banda estableix que el pronunciament és negatiu quan concorri algun dels quatre apartats que es detallen:
L'apartat a) estableix com a causa de pronunciament negatiu que el domicili no disposi de cuina o bany, que es tracti d'un magatzem, garatge o qualsevol altre espai concebut per a usos diferents de l'habitatge. També assenyala que és necessari que l'habitatge disposi de dos banys quan hi hagi més de sis ocupants, llevat que aporti la cèdula d'habitabilitat vigent.
L'apartat b) estableix com a causa de pronunciament negatiu que el domicili es faci inhabitable per manca de serveis bàsics com aigua o llum.
L'apartat c) assenyala el fet que es doni una ocupació excessiva de l'habitatge, tot entenent que és excessiva quan el nombre de dormitoris (amb el nombre de places de llit possibles per ubicar-hi) no pot fer front al nombre d'ocupants de l'habitatge.
I l'apartat d) assenyala la manca de justificació del règim de tinença de l'habitatge.
A partir del contingut dels criteris aprovats per la JGL de 27 d'abril de 2005 en els apartats a), b) i c), el Síndic entén necessari fer les observacions següents (l'apartat d) serà tractat posteriorment):
En primer lloc, recorda que la cèdula d'habitabilitat és l'acte administratiu d'acord amb el qual s'acredita que un habitatge compleix les condicions de qualitat previstes a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, i en el Decret 55/2009, de 7 d'abril, sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat i que, per tant, l'habitatge és apte per ser destinat a residència humana.
En segon lloc, el Decret 55/2009 fixa un estàndard mínim de superfície en funció del nombre de persones, a partir del qual se'n determina el llindar màxim d'ocupació. Alhora assenyala que l'incompliment constitueix un supòsit de sobreocupació per utilització anòmala de l'habitatge amb els efectes que la Llei de l'habitatge en deriva. Tanmateix, n'exceptua els casos de les unitats de convivència vinculades per llaços de parentiu, sempre que l'excés d'ocupació no comporti incompliments manifestos de les condicions de salubritat i higiene, ni generi problemes de convivència amb l'entorn. I estableix que existeix parentiu entre els cònjuges, les persones lligades per relació de consanguinitat i afinitat fins al quart grau o per adopció i les que compleixin les condicions previstes en la regulació de la convivència estable en parella.
En tercer lloc, els criteris d'habitabilitat ja vénen fixats normativament. Per aquest motiu, si l'habitatge disposa de la cèdula d'habitabilitat -la qual ha d'especificar la superfície útil de l'habitatge, les estances i els espais que el componen- l'Ajuntament ja parteix d'una base documental que, certament, haurà de complementar amb una inspecció ocular per poder atendre els apartats que, com a mínim, ha de contenir l'informe municipal segons disposa el Reglament d'estrangeria: el nombre d'habitacions, l'ús destinat a cadascuna de les dependències, el nombre de persones que l'habiten i les condicions d'habitabilitat i l'equipament, a banda del títol habilitant de l'ocupació.
Tenint en compte el que s'ha exposat, el Síndic creu que els criteris que conté l'acord de la JGL s'haurien de revisar i/o reformular a la llum de les disposicions sobre les condicions d'habitabilitat ja que:
Primer, no tindria raó de ser fixar el criteri per considerar que hi ha una ocupació excessiva quan el Decret 55/2009 ja ha establert uns estàndards mínims de superfície per persona i el llindar màxim d'ocupació dels habitatges, de manera que si se'n detecta un excés hi haurà una situació de sobreocupació llevat de l'excepció abans apuntada, prevista per raons de parentiu, que requerirà la posada en marxa dels mecanismes previstos a la Llei per fer front a aquesta situació i haurà de conduir, necessàriament, a l'emissió d'un informe negatiu.
Segon, pel que fa al fet d'exigir amb caràcter general dos banys quan l'habitatge tingui més de sis ocupants llevat que s'aporti una cèdula d'habitabilitat vigent, cal tenir en compte que aquest requisit no es desprèn directament del Decret 55/2009, el qual es limita a establir la superfície útil mínima en metres quadrats per a set o més persones i les dotacions d'aparells destinats a la higiene en funció del nombre d'habitacions. Certament, l'article 2.2 del Decret esmentat preveu la possibilitat que les entitats locals estableixin normes de qualitat més exigents. Ara bé, caldria justificar que l'acord de la JGL en fixar aquest criteri d'habitabilitat s'ha fonamentat en una disposició de caràcter general, és a dir, prevista, o bé en el planejament, o bé en les ordenances d'edificació municipals, en exercici d'aquesta facultat d'incrementar les exigències d'habitabilitat del decret.
Tercer, el fet que l'habitatge no disposi de serveis bàsics d'aigua o llum o el fet que no disposi de cuina o bany comporta automàticament un incompliment de les condicions d'habitabilitat, ja que com a condició exigible als habitatges el Decret 55/2009 disposa que com a mínim han de tenir una estança, una cambra higiènica i un equip de cuina i han d'estar dotats de serveis d'aigua freda i calenta, evacuació d'aigües i electricitat.
Per tot això, ja que la constatació d'una situació de sobreocupació o d'incompliment de les disposicions vigents pel que fa a les condicions d'habitabilitat dels habitatges ha de conduir necessàriament a l'emissió d'un informe negatiu, el Síndic suggereix que revisin i/o reformulin els criteris de l'Acord de la JGL per adequar-los a la normativa vigent.
C) Pel que fa al títol que habilita per a l'ocupació de l'habitatge, l'escrit municipal estableix que si el sol·licitant és el propietari ha de figurar inscrit en el padró de l'impost de béns immobles (IBI) de l'Ajuntament. Si és en règim de copropietat, caldrà comptar amb l'assentiment de la resta de copropietaris, i si es tracta d'un pis de lloguer, caldrà verificar la vigència del contracte i si s'ha dipositat la fiança legal obligatòria.
Pel que fa a aquest darrer apartat -el del títol habilitant de l'ocupació pel lloguer i l'acreditació del dipòsit de la fiança- el Síndic recorda el contingut de les disposicions normatives que hi intervenen:
- La regulació de la prestació de la fiança es contempla a l'article 36 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, per la qual s'aprova la Llei d'arrendaments urbans (en endavant LAU). La disposició addicional 3a de la LAU disposa que les comunitats autònomes poden establir l'obligació que els arrendadors de la finca urbana dipositin l'import de la fiança regulada a l'article 36.1 a disposició de l'administració autonòmica o de l'ens públic que aquesta designi fins a l'extinció del contracte.
- L'article 66.3 de la Llei reguladora del dret a l'habitatge estableix que en la formalització dels contractes de lloguer de finques urbanes és obligatòria la prestació d'una fiança en els termes establerts per la legislació sobre arrendaments urbans, i que aquesta s'ha de dipositar en el Registre de Fiances dels Contractes de Lloguer de Finques Urbanes, en el qual s'han d'inscriure les dades corresponents als contractes subscrits entre els arrendadors i els arrendataris referents als immobles situats a Catalunya.
- L'article 3 de la Llei 13/1996, de 29 de juliol, sobre el dipòsit i registre de fiances dels contractes de lloguer, estableix que són els arrendadors de les finques urbanes els qui han de dipositar a l'Institut Català del Sòl la fiança en metàl·lic establerta a l'article 36.1 de la LAU. I l'article 5 disposa que l'arrendador ha de lliurar a l'arrendatari una còpia de la documentació justificativa del compliment de l'obligació del dipòsit de la fiança.
A partir d'aquí, el Síndic entén que l'Ajuntament, malgrat la recomanació que conté la instrucció o nota informativa de la Delegació del Govern a Catalunya, no hauria de requerir a l'arrendatari l'exhibició del document justificatiu del dipòsit de la fiança perquè és l'arrendador (propietari) sobre qui recau l'obligació i el deure d'efectuar el dipòsit. Per això, el Síndic suggereix que suprimeixi l'exigència d'aquest requisit a l'hora d'examinar el contracte de lloguer com a títol que habilita l'ocupació de l'habitatge. No obstant això, s'adreça al Defensor del Poble perquè decideixi si ha d'intervenir pel que fa a la informació de l'Administració de l'Estat.
D) Finalment, l'escrit municipal assenyala que cal comprovar que no s'hagi lliurat un informe positiu sobre el mateix habitatge en un termini inferior a un any. No diu, però, quina és la conseqüència que es derivaria de la constatació. En qualsevol cas, el Síndic recorda que l'emissió d'un informe municipal anterior no ha de dur a la denegació d'un nou informe o a l'emissió d'un informe negatiu, sens perjudici que això pugui conduir a dur a terme les actuacions que s'estimin necessàries per acreditar la real disponibilitat de l'habitatge. Cal tenir en compte que enlloc, ni a la Llei ni al Reglament d'estrangeria, s'estableix com a condició per a l'acreditació de la disponibilitat d'un habitatge el fet que no s'hagi emès un informe municipal positiu durant els dotze mesos anteriors sobre el mateix habitatge. Per això, el Síndic també ho comunica al Defensor del Poble per si estimés oportú intervenir-hi.