Els promotors de la queixa manifesten la seva disconformitat amb el fet que no es permeti l'escolarització de la seva filla a l'escola demanada en primera opció i en la qual ha obtingut plaça a causa de la manca d'accessibilitat de les aules de P-3 i P-5 d'aquesta escola.
Exposen que la seva filla pateix una discapacitat i que han triat aquest centre perquè és l'únic que els permet compatibilitzar vida familiar i laboral, i perquè assegura una continuïtat en l'escolarització fins als divuit anys sense haver de fer canvis que en el cas de la seva filla serien difícils i traumàtics.
La família també assenyala que el Consorci d'Educació de Barcelona els ha informat que el problema rau en els cursos P-3 i P-5, i que se'ls ofereix cursar-los temporalment en una altra escola, però no se'ls assegura obtenir plaça en aquest centre a primer de primària.
El Síndic recorda al Consorci d'Educació de Barcelona que el Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s'estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen segon cicle d'educació infantil, primària i secundària, estableix que els centres han de disposar de les condicions d'accessibilitat i supressió de barreres exigides per la legislació relativa a les condicions bàsiques d'accessibilitat universal i no discriminació de persones amb discapacitat.
La Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, estableix que els espais públics i les instal·lacions de serveis han de ser adaptats gradualment, i que els ens locals han d'elaborar plans especials d'actuació per adaptar-los a les normes d'accessibilitat. Aquesta llei també estableix que els plans d'adaptació i supressió de barreres arquitectòniques que disposa aquesta llei han de ser elaborats per les administracions públiques corresponents en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta llei i aplicats en un termini de quinze anys, que s'ha depassat amb escreix. D'acord amb aquesta regulació, des de l'any 2006 els centres educatius haurien d'haver estat adaptats a la normativa de supressió de barreres arquitectòniques.
Així mateix, tant la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, com el Decret 75/2007, de 27 de març, reconeixen la llibertat d'elecció de centre en el marc de l'oferta educativa. En aquest sentit, la Llei d'educació també estableix que tothom té dret a accedir en condicions d'igualtat al sistema educatiu, inclosos els infants amb discapacitat.
Certament, la normativa d'admissió d'alumnes preveu que en l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials l'assignació de lloc escolar es durà a terme al centre que d'acord amb les seves condicions i possibilitats atengui millor l'alumne.
Tanmateix, el Síndic entén que aquesta previsió reglamentària no hauria de prevaldre amb caràcter general respecte de la llibertat d'elecció de centre que es reconeix legalment a tot l'alumnat i, en aquest sentit, s'hauria d'haver fet esforços perquè si hi havia places vacants l'alumna pogués accedir al centre que s'ajustava més a les necessitats de la família.
D'altra banda cal destacar el fet que davant la tria de la família i l'existència de vacants, no s'hagi considerat l'adopció de mesures organitzatives i dels espais per acollir aquesta alumna, tenint en compte que l'existència de barreres afectava únicament l'espai d'educació infantil i que la manca d'adequació del centre resulta atribuïble a un incompliment de l'Administració de les seves obligacions.
Així mateix, més enllà de l'existència de barreres arquitectòniques, preocupa la informació que facilita el Consorci d'Educació de Barcelona en el sentit que ?la dinàmica establerta al llarg de l'educació infantil en l'escola sol·licitada es basa en l'autonomia de desplaçament pels diferents espais per poder participar plenament de les activitats, i que es requereix un mínim d'autonomia en el desplaçament?.
Certament, en general les activitats en aquest i en qualsevol centre en l'etapa d'educació infantil parteixen de la premissa de l'autonomia de desplaçament dels infants, però l'organització del centre ha de disposar de la flexibilitat suficient per poder acollir, si escau, infants amb discapacitat, de manera que aquesta organització no esdevingui una barrera ni una justificació per l'exclusió de determinats alumnes.
El Síndic recorda en aquest sentit que la Llei d'educació estableix que els criteris que regeixen a cada centre l'organització pedagògica dels ensenyaments han de fer possible la integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d'inclusió, i que la Llei d'educació també estableix que l'autonomia pedagògica no pot comportar en cap cas discriminació en l'admissió d'alumnes (article 97.2).
Per tot això, el Síndic suggereix al Consorci d'Educació de Barcelona, d'una banda, que adopti les mesures per suprimir les barreres arquitectòniques existents a l'escola en qüestió; i de l'altra, que doni les instruccions necessàries perquè cap alumne quedi exclòs de l'accés al centre per causa de les seves dificultats motrius, si cal revisant el projecte educatiu del centre.