El promotor de la queixa, pare d'un alumne d'un institut de Sabadell, manifesta la seva disconformitat amb el fet que el centre imposés al seu fill una mesura provisional de privació d'assistència a classe de tres dies lectius i posteriorment una altra de deu dies lectius per uns fets esdevinguts al laboratori del centre. Exposa que en data 18 de novembre de 2010 va presentar un recurs d'alçada que va ser desestimat, i que el 25 de març de 2011 va presentar un recurs contenciós administratiu que està en tràmit.
El promotor afegeix que en data 31 de març de 2011 es va comunicar per escrit al seu fill que no podia assistir al viatge de fi de curs, i que aquesta prohibició era conseqüència del fet que no havia acomplert íntegrament la sanció imposada anteriorment.
Amb posterioritat a la queixa del promotor, el Síndic ha sabut que l'aplicació d'aquesta sanció ha estat suspesa judicialment i que se li ha permès fer el viatge esmentat.
Un cop analitzat l'informe tramès pel Departament d'Ensenyament, el Síndic observa el següent:
Amb motiu de la sanció aplicada al fill del promotor i del recurs que el promotor va presentar, encara pendent de resoldre en via judicial, es va generar un greu conflicte entre el pare de l'alumne i el centre.
En aquest context, el promotor va adreçar diversos correus electrònics a l'institut, en relació amb diferents situacions que ell considerava un tracte discriminatori envers el seu fill. La direcció del centre va contrastar els fets i va donar resposta a aquests correus, però atès el contingut dels correus del pare de l'alumne va demanar empara al Departament d'Ensenyament.
L'anàlisi de la informació posa de manifest la total divergència existent en la valoració del tracte que ha rebut l'alumne. Així, el pare considera que aquest tracte ha estat discriminatori com a conseqüència del recurs que va presentar contra la sanció. Els docents neguen qualsevol tracte discriminatori, i la Inspecció valora que els fets que denuncia el promotor són fets puntuals que per si mateixos i si no persisteixen, no són indicatius de discriminació.
Davant la divergència en la valoració dels fets, el Síndic recorda que la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant i la Llei 14/2010, del 27 de maig, estableixen que l'interès superior de l'infant ha de ser el principi inspirador de les actuacions públiques que els concerneixen. En l'àmbit educatiu del centre, la protecció de l'interès de l'infant s'atribueix al director del centre (article 142.9 de la Llei 12/2009 d'educació), i la mateixa normativa també estableix el principi de no-discriminació de l'infant per qualsevol condició seva o dels seus pares.
En aplicació d'aquests principis, és necessari distingir la relació amb les famílies i els eventuals conflictes o desacords que puguin sorgir, d'una banda, i el tracte que es dóna a l'alumnat i l'atenció que rep , de l'altra. En aquest sentit, cal actuar de manera especialment curosa perquè el tracte educatiu amb l'alumne no es vegi interferit per les actuacions de les famílies o els desacords entre família i centre.
Amb aquesta actuació, el Síndic dóna per finalitzada la seva intervenció en aquest assumpte.