El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el comportament de dos inspectors de treball de la Generalitat de Catalunya durant una inspecció a la seva empresa.
Exposa que un dels inspectors els va exigir que parlessin en castellà i que, en negar-s'hi, l'inspector va contestar de mala manera i amb arrogància, i va marxar sense donar cap explicació quan estaven a punt d'iniciar la visita a les instal·lacions acompanyats de l'encarregat i del representat dels treballadors.
El promotor explica que va trucar a la cap de l'inspector, la qual va disculpar-se en nom seu i li va explicar que era un inspector assimilat de l'Estat i també que ja havia estat informat dels drets dels ciutadans de Catalunya a expressar-se en la llengua oficial triada.
Tot i això, l'inspector no ha presentat cap disculpa i el promotor manifesta la seva preocupació per una eventual manca d'imparcialitat en l'exercici de les funcions que té atribuïdes, atès que l'han informat que serà ell mateix qui tornarà per fer la inspecció.
D'acord amb el que s'exposa a l'informe tramès per la Direcció General de la Inspecció de Treball del Departament d'Empresa i Ocupació, es dedueix que encara no s'ha pres cap altra mesura que la que ja es va comunicar relativa a la intensificació d'accions formatives i la impartició d'instruccions adients per tal que situacions com la viscuda a l'empresa del promotor de la queixa es resolguin amb el màxim respecte i consideració cap als administrats.
El Síndic desconeix, però, si efectivament s'ha dut a terme cap mena d'investigació per tal de contrastar la denúncia dels administrats, cosa que considera que caldria fer per tal de determinar si seria convenient adoptar alguna altra mesura addicional.
Sens perjudici d'això, el Síndic recorda que tant l'Estatut d'autonomia de Catalunya com la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableixen el dret d'opció lingüística de la ciutadania en les seves relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya i que aquest dret no només comporta la possibilitat de relacionar-se amb aquestes institucions en la llengua oficial que els ciutadans triïn, sense que se'ls pugui exigir que emprin una o altra llengua, sinó que també obliga el personal al servei de les administracions públiques a tenir un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el facin apte per complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
Cal, doncs, que el personal al servei de la Inspecció de Treball de Catalunya tingui present aquests drets lingüístics dels ciutadans per tal d'evitar l'eventual presentació d'altres queixes amb el mateix fonament que la de la persona interessada.