La promotora de la queixa exposa que pateix una situació econòmica familiar precària, que és usuària dels serveis socials i que, a causa d'un deute de 21 euros relacionat amb el pagament d'una excursió, durant el segon trimestre els seus fills no han pogut fer cap sortida escolar. També es queixa que, mentre la resta de la classe fa aquestes activitats, s'envia els alumnes que no hi han pogut assistir a altres aules d'alumnes més petits o a secretaria.
El Síndic recorda que la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació (en endavant LEC), estableix que l'educació infantil de segon cicle i l'educació primària són ensenyaments declarats gratuïts (article 5.2) i també que l'escolarització d'alumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts no pot estar condicionada al pagament d'aportacions econòmiques per part de les famílies (article 50.2).
La mateixa LEC, però, reconeix implícitament la possibilitat de cobrar quotes quan estableix el deure del Departament d'Ensenyament d'adoptar un sistema d'ajuts general, en les diverses modalitats, per als llibres de text i altre material escolar en l'ensenyament obligatori (article 6.4), o d'establir ajuts per accedir a les activitats complementàries i als serveis escolars en situacions socials o econòmiques desfavorides (articles 50.3 i 6.3).
A criteri del Síndic, condicionar la participació de l'alumnat a activitats escolars organitzades en horari lectiu en funció del pagament de les quotes corresponents a activitats escolars ocorregudes en el passat, amb caràcter general, no s'ajusta a norma, especialment si les activitats escolars no mantenen relació entre elles i l'impagament afecta diferents fills. Els deutes que manté una família amb una determinada escola no poden justificar, per pressionar la família a pagar, la privació de l'alumnat a participar a altres activitats escolars no relacionades amb aquests deutes.
Cal tenir present, a més, que la relació econòmica que manté l'escola amb la família es produeix a través dels progenitors, atès que el pagament de quotes, si escau, forma part de la seva responsabilitat en l'exercici de les seves funcions parentals, no pas dels infants. Implicar els infants en les decisions econòmiques que adopten els progenitors i fer-los partícips de la situació socioeconòmica familiar, especialment en casos de privació i precarietat econòmica, no suposa una pràctica favorable a l'interès superior de l'infant.
En vista d'aquestes consideracions de caràcter general, el Síndic demana al Consorci d'Educació de Barcelona, d'una banda, que estudiï la situació plantejada per la persona interessada amb l'objectiu de facilitar que aquests dos alumnes puguin participar de manera normalitzada de les activitats escolars que tenen lloc en horari lectiu sense veure's discriminats per raons econòmiques, i que es busquin, si escau, modalitats de finançament de les activitats complementàries que facin possible la seva participació; i d'altra banda, que, en cas que aquest alumnes no participin a les sortides escolars per raons econòmiques, se'ls proporcioni una atenció educativa alternativa adequada a la seva edat i a les seves necessitats.