Resolució
Q-02503/2011 Queixa referida a una presumpta situació d'assetjament a un centre de secundària de Premià de Mar.

Matèries
Polítiques socials
Educació i recerca
Assetjament escolar
Data d'inici 26/04/2011
Data de l'últim moviment 31/05/2012
Administracions afectades
Administració Últim moviment

Departament d'Ensenyament Actuació irregular de l'administració - S'accepta la resolució

Plantejament

La promotora de la queixa, mare d'una alumna d'un centre de secundària de Premià de Mar, manifesta que la seva filla és víctima d'una situació d'assetjament, amb atemptats contra la seva dignitat personal, amenaces de mort, i comentaris vexatoris a les xarxes socials, i mostra la seva disconformitat perquè, tot i les reclamacions al personal responsable del centre, al cap d'estudis i a la psicòloga de l'institut, no s'ha adoptat cap mesura per aturar i reconduir la situació.

Contingut

En el seu informe de resposta, el Departament d'Ensenyament exposa que l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (en endavant EAP) no havia intervingut en aquest cas perquè el centre no ho havia sol·licitat, i que va tenir coneixement de la situació de l'alumna en la reunió de la Comissió Social d'abril de 2011, en què també van participar representants de l'institut i dels serveis socials municipals. 

En l'informe també s'exposa que atès que l'alumna va deixar d'assistir a classe el febrer de 2011, el centre va activar el protocol d'absentisme i a l'abril es va comunicar a la mare que el cas passava als serveis socials perquè iniciessin les actuacions oportunes. El Departament assenyala que va ser aleshores quan la mare es va posar en contacte amb el centre i la Inspecció educativa i va denunciar que la seva filla patia assetjament per part d'alguns companys i que el centre no havia pres mesures per solucionar-ho.

La promotora, però, afirma que va ser ella qui va comunicar la situació als serveis socials i que la seva filla va deixar d'assistir a l'escola a finals de març i no al febrer com s'indica a l'informe de resposta. D'altra banda, també exposa que abans de deixar d'assistir a l'escola, la mare s'havia reunit amb la tutora i li havia explicat la seva preocupació davant l'estat anímic de la seva filla. Per tant, segons diu la promotora, sembla que l'escola sí que tenia certa informació sobre aquest assumpte.

El Síndic destaca que, pel que fa a la lectura i el tractament, aquest cas és similar a un altre que es va produir al mateix centre. En ambdós casos s'addueix que no s'havia percebut cap anomalia en el comportament dels alumnes, però, en canvi, el centre es va veure amb l'obligació d'activar el protocol d'absentisme perquè curiosament aquests van deixar d'assistir a l'institut.

Per aquest motiu, el Síndic ha fet arribar les consideracions i recomanacions següents al Departament d'Ensenyament:

1. Sorprèn que ni la direcció de l'institut ni el tutor no hagués detectat l'estat emocional de la filla de la promotora, i que no es valorés informar la unitat de suport a la convivència escolar  (en endavant USCE) ni l'EAP de l'existència de signes o indicis de comportament anòmal a fi i efecte de valorar possibles intervencions en l'àmbit de la convivència grupal i estudiar les necessitats i l'evolució individual de la noia dins del centre.

2. Els centres educatius són els qui de forma ordinària i habitual han de gestionar els casos de conflictivitat a partir dels criteris pedagògics i dels instruments que els proporciona el projecte educatiu de centre, el Decret de drets i deures de l'alumnat i el reglament de règim intern.

3. El fet que les amenaces passessin a l'exterior del centre, si els alumnes implicats eren companys de l'alumna afectada, no eximeix el centre de la responsabilitat de treballar la convivència i la relació entre els companys dins del centre durant tot el curs escolar. En aquest cas, el centre manifesta que va activar la mesura de la mediació en darrera instància, un cop la Comissió Social va ser creada, però que va ser l'alumna qui no va voler acceptar-la.

4. La promotora manifesta que la seva filla no es va veure capaç d'afrontar la mediació, cara a cara, amb la companya que presumptament l'estava amenaçant, i que no va poder obligar-la a comparèixer a la força, ja que presentava un quadre d'angoixa i ansietat important.

5. El fet que l'alumna no comparegués a la mediació no significa que s'inventés la situació o que no acceptés mesures de resolució del conflicte, per la qual cosa s'haurien d'haver explorat altres vies.

Per tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix que es revisin els procediments d'observació, valoració i intervenció d'aquesta escola davant de situacions de presumpte assetjament entre iguals, i que s'investigui si aquest centre disposa d'un pla de convivència i si les normes de funcionament intern del centre regulen suficientment quina ha de ser l'actuació i intervenció del centre davant d'aquests casos.

Tramitació

Data Administració Tràmit

04/05/2011 Direcció General d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa Sol·licitud d'informació a l'Administració
19/07/2011 Departament d'Ensenyament Resposta a la sol·licitud d'informació a l'Administració
27/12/2011 Departament d'Ensenyament Resolució pendent d'acceptació per part de l'Administració
24/04/2012 Departament d'Ensenyament Reiteració a la resolució pendent d'acceptació per part de l'Administració
24/04/2012 Departament d'Ensenyament Resposta a la resolució pendent d'acceptació per part de l'Administració
03/05/2012 Departament d'Ensenyament Resolució
31/05/2012 Departament d'Ensenyament Seguiment finalitzat