El Síndic ha rebut diverses queixes per la disconformitat de les persones interessades, usuàries del centre Iris i beneficiàries d'una prestació econòmica per cuidador no professional del Sistema Català d'Autonomia i Atenció a la Dependència (en endavant SCAAD), amb la revisió d'ofici de la resolució del seu Programa individual d'atenció (en endavant PIA), en què se'ls concedia inicialment la prestació econòmica per cuidador no professional i després se'ls reduïa la prestació a la meitat amb l'argument que aquesta prestació és incompatible amb el servei que reben des del centre Iris.
Concretament, manifesten el seu desacord amb els efectes econòmics d'aquesta decisió, ja que la incompatibilitat s'ha aplicat amb efectes retroactius (des de la data d'efectes de la resolució PIA inicial), la qual cosa els ha significat el reconeixement d'un deute molt elevat a favor de l'Administració.
L'any 2011, l'equip de l'àrea bàsica de serveis socials de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts va detectar un error en l'Acord del PIA d'un expedient, la qual cosa va portar a revisar-ne d'altres, també d'usuaris del centre Iris. Arran d'aquesta actuació, els serveis socials van iniciar un procés de revisió dels PIA i van demanar a la treballadora social del centre Iris que omplís l'imprès ?Programa individual d'atenció a les persones en situació de dependència, documentació complementària per fer efectiva la prestació de l'SCAAD? dels usuaris respecte dels quals s'han obert les queixes en estudi. El centre Iris va omplir el document per a tots els casos en data 20 de desembre de 2011 i el va trametre a l'Ajuntament.
Segons la informació de la referent del centre, les famílies van ser cridades pels serveis socials de l'Ajuntament durant el mes de febrer de 2012 i van ser instades a signar un nou acord PIA.
Tot i que gairebé tots els usuaris van reclamar davant l'Ajuntament per la tramitació del procediment de revisió dels acords PIA, només tres van obtenir una explicació escrita per part de l'Administració municipal.
A més, durant el mes de març de 2012, alguns usuaris van adreçar un escrit d'al·legacions sobre aquest procés de revisió dels PIA al Departament de Benestar Social i Família en què manifestaven el seu desacord amb el ?canvi de criteri de l'Administració? en relació amb les prestacions que els corresponen derivades de la seva situació de dependència i vers les possibles conseqüències econòmiques que es podien derivar d'aquest canvi de criteri. No consta que s'hagi donat resposta a aquestes al·legacions en cap cas.
Pel que fa a la tramitació del procés de revisió dels PIA, en tots aquests casos es va emetre una nova resolució entre el mes de desembre de 2011 i el mes de maig de 2012. En termes generals, en aquesta nova resolució es rebaixa a la meitat la quantia de la prestació econòmica per cuidador no professional, amb la mateixa data d'efectes que la resolució inicial de cada cas, i s'atorga el servei de centre de dia d'atenció especialitzada amb efectes des de la mateixa data que la resolució PIA prèvia. A les noves resolucions es determina qui serà el cuidador no professional i s'estableix que la nova resolució ?deixa sense efectes les prestacions anàlogues que pugui tenir el sistema públic de serveis socials segons recull l'Ordre ASC/55/2008 (...) i també les prestacions i/o serveis que tingués coneguts segons resolució PIA anterior a la que ara resol?.
Enlloc consta, però, que la nova resolució sigui resultat d'un procés de revisió d'un expedient ni d'un acord PIA previ.
1. En la seva resposta al Síndic, l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (en endavant ICASS) argumenta, d'una banda, que, d'acord amb la normativa vigent al moment en què es van tramitar els acord PIA inicials, la prestació econòmica per cuidador no professional en la quantia màxima resultava incompatible amb el servei del taller Iris que rebien les persones dependents. Es planteja que en aquests casos s'hauria hagut de reconèixer a l'acord PIA inicial que les persones interessades rebien un servei finançat amb fons públics i, per tant, incompatible amb la totalitat de la prestació econòmica per cuidador no professional i que, en conseqüència, la prestació econòmica reconeguda hauria hagut de ser amb un import del 50% sobre el valor màxim.
Pel que fa al règim d'incompatibilitats vigent aleshores, l'article 10.3 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, determina que el Govern aprovarà els criteris establerts pel Consell Territorial del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència per determinar la intensitat de protecció dels serveis i la compatibilitat i incompatibilitat entre ells.
En desenvolupament d'aquest mandat legal es va dictar el Reial decret 727/2007, de 8 de juny, amb l'objecte d'aprovar els criteris per determinar la intensitat de protecció de cadascun dels serveis previstos a l'article 15 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, i la compatibilitat i incompatibilitat entre ells, així com la quantia de les prestacions econòmiques. En relació amb el règim d'incompatibilitats entre els serveis del catàleg, l'article 11 estableix, únicament, que el servei d'atenció residencial permanent és incompatible amb el servei de teleassistència, amb el servei d'atenció domiciliària (en endavant SAD) i amb el centre de dia i nit. Els altres serveis dependran del que disposi la normativa de les comunitats autònomes. També es deriva a les comunitats autònomes la determinació dels requisits i les condicions d'accés a les prestacions econòmiques (article 12, en la redacció original vigent fins a l'1 de gener de 2011).
L'única referència al règim d'incompatibilitats dins de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, la trobem a l'article 31, segons el qual la percepció d'una de les prestacions econòmiques previstes deduirà de la seva quantia qualsevol altra prestació de naturalesa i finalitat anàlogues establerta en els règims públics de protecció social. És l'article 25 bis (afegit per l'article 22.9 del Reial decret llei 20/2012, de 13 de juliol) el que determina amb posterioritat aquest règim.
Pel que fa a la normativa autonòmica, l'Ordre ASC 55/2008, de 12 de febrer, estableix els criteris per determinar les compatibilitats i les incompatibilitats entre les prestacions de l'SCAAD i les prestacions del Sistema Públic de Serveis Socials (en endavant SPSS).
D'acord amb l'article 2 de l'Ordre ASC 55/2008, de 12 de febrer, ?dins del Sistema Català d'autonomia i Atenció a la Dependència, les prestacions de servei i les prestacions econòmiques de la mateixa naturalesa seran incompatibles. Les prestacions econòmiques del Sistema Català d'autonomia i Atenció a la Dependència són incompatibles entre si. El servei residencial o la prestació econòmica vinculada al servei residencial de l'SCAAD seran incompatibles amb qualsevol altra prestació del mateix sistema?.
Per la seva banda, l'article 3.3 determina que en els casos en què una persona que ja té reconeguda una prestació de l'SPSS en demana una de l'SCAAD, s'ha d'establir si hi pot haver incompatibilitat. Si es detecta una incompatibilitat, els òrgans competents n'han d'informar la persona interessada durant la tramitació del PIA i li han de proposar l'opció de convertir la seva prestació vigent a una prestació de dependència. Si persona sol·licitant, després d'haver estat informada, accepta (per escrit) la conversió proposada, l'òrgan competent ho ha de posar en coneixement de l'ICASS, que ha de resoldre en conseqüència, mantenint la prestació de concurrència o extingint-la i concedint aquella que s'hagi valorat dins de l'oferta de l'SCAAD.
En aquest cas concret, i amb el benentès que els serveis concertats amb el centre Iris queden integrats en la xarxa de serveis de l'SCAAD, l'actuació adequada per part de l'Administració hauria estat la de considerar aquest servei dins dels atorgats en un PIA de continuïtat, i amb data d'efectes des de la data de la sol·licitud.
Ara bé, no es pot deixar de banda que el tema de la incompatibilitat entre els serveis ocupacionals, com els que ha prestat en aquests casos el taller Iris, i la prestació econòmica per cures en l'entorn familiar, és delicat
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en la sentència núm. 2263/2012, de 21 març, es va pronunciar sobre un assumpte que comparteix alguns trets fonamentals amb el tema objecte de les queixes que ara ens ocupen. En aquell cas es demanava que, amb revocació de la sentència d'instància, es declarés que no hi ha incompatibilitat entre la prestació del servei del centre ocupacional concertat a què assisteix el beneficiari i la prestació econòmica per a vetllador no professional.
La tesi de la persona que recorria era que els tallers ocupacionals no estan recollits a la Llei 39/2006 (article 15) i, en conseqüència, no es poden considerar ni compatibles ni incompatibles amb la prestació econòmica per vetllador no professional. En aquest sentit, la resolució PIA no hauria d'haver inclòs com a modalitat d'intervenció un centre de dia (com es va fer llavors) quan en realitat el beneficiari estava assistint a un taller ocupacional o a un centre especial de treball.
La sentència impugnada estableix que, tot i que certament la regulació de l'Ordre 55/2008 es refereix a centres de dia, els serveis ocupacionals són una espècie del mateix gènere. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no comparteix aquesta tesi. Argumenta que ?la regulació dels centres ocupacionals per a persones amb discapacitat prové del Decret de la Generalitat 279/1987, l'article 2 del qual els defineix com a establiments de serveis socials que tenen per objecte facilitar als seus destinataris, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional per mitjà d'un programa individual de rehabilitació orientat a la seva integració social. Mentre que els centres de dia provenen del Decret 182/2003 que els defineix com a serveis d'acolliment diürn que proporcionen suport a les persones que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària i complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar?.
A partir d'aquestes definicions normatives, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya conclou que els centres de dia complementen l'atenció pròpia de l'entorn familiar i, per tant, els afecta el coeficient reductor de l'article 4.1.c) de l'Ordre 55/2008 (article que es refereix específicament a centres de dia i no a tallers ocupacionals), mentre que els tallers ocupacionals no tenen per finalitat completar l'atenció pròpia de l'entorn familiar i, per tant, no estan afectats per la incompatibilitat i ?són perfectament compatibles atès que persegueixen una finalitat distinta orientada a la rehabilitació i no a la cura, vetlla, assistència o supervisió. De forma que vist l'article 31 de la Llei 39/2006 les prestacions i ajuts socials a què ens referim no tenen naturalesa i finalitat anàlogues i per tant no han de ser deduïts de l'import de la prestació del SCAAD corresponent?. En conseqüència, aquest tribunal va resoldre estimar el recurs interposat i declarar que no hi ha incompatibilitat entre l'ajuda econòmica per vetlladora no professional i l'assistència a taller ocupacional concertat, prestacions que no estan limitades pels criteris d'intensitat de l'article 4.1 de l'Ordre 55/2008 i revocar la sentència impugnada.
2. Pel que fa a les causes de l'error en què va incórrer l'Administració durant la tramitació dels PIA en els casos en estudi, i tenint en compte que l'elaboració i l'aprovació del PIA és un tràmit que depèn essencialment de l'Administració, el Síndic considera que no resulta ajustat a dret justificar l'error administratiu en l'actuació de les persones beneficiàries de les prestacions, atès que en els expedients corresponents es fa constar que, al moment de la tramitació del PIA, gaudien d'alguns serveis.
Vist, doncs, que en els casos objecte d'estudi les persones interessades no van ocultar informació a l'Administració sinó que va ser l'Administració la que va cometre un error en no valorar correctament unes dades que constaven als expedients, no sembla raonable que ara l'Administració reclami a les persones interessades, amb caràcter retroactiu, les quantitats percebudes, aparentment de manera indeguda, causades pel seu propi error, més encara tenint present que les quanties que es reclamen estan molt per sobre de la capacitat econòmica dels beneficiaris.
Addicionalment, en relació amb aquest punt val la pena tenir present que en la resposta enviada per l'ICASS al Síndic s'assenyala que el Departament de Benestar Social i Família es va reunir amb els Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i va proposar que l'Ajuntament assumís el cost del servei d'assistència domiciliària a fi i efecte de minorar, en la mesura que sigui possible, la reclamació del 50% dels imports percebuts indegudament en concepte de prestació econòmica per cuidador no professional a cada família. També es reconeix que finalment es va decidir donar de baixa el SAD amb efectes des del 31 de desembre de 2011 i no amb efectes retroactius.
Aquestes converses entre l'Administració autonòmica i la local i la decisió de no donar efectes retroactius a l'extinció dels SAD donen a entendre que hi ha un reconeixement de l'Administració en el sentit que l'error és responsabilitat seva i no de les persones interessades.
3. Finalment, cal valorar en aquests casos la manera en què es va dur a terme el procediment de revisió de les resolucions PIA i la conseqüent modificació dels drets i prestacions vinculades a la situació de dependència reconegudes a cadascuna de les persones interessades.
A la seva resposta, l'Administració assenyala que ?d'acord amb l'article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l'Administració pot rectificar en qualsevol moment els errors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes. Així, es va iniciar d'ofici la revisió dels programes individuals d'atenció dels usuaris referenciats?. No s'informa, però, sobre la manera en què es va dur a terme el procediment de revisió d'ofici dels PIA de les persones interessades.
En relació amb aquest assumpte cal dir que, en aquests casos, el procediment aplicable a la revisió dels acords PIA i a les resolucions PIA inicials no és el de l'article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, com s'assenyala a la resposta de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, sinó el de l'article 103 del mateix text legal.
A més, el fet que l'Administració no hagi valorat adequadament la informació sobre els serveis que rebien les persones interessades a l'hora de proposar l'acord PIA no es pot considerar un error material, de fet o aritmètic, que són els que refereix l'article 105. Addicionalment, cal tenir en compte també que l'article 106 de la mateixa norma fixa un límit a la facultat de revisió que atorga l'article 105. Segons estableix, ?les facultats de revisió [les de l'article 105] no poden ser exercides quan, per prescripció d'accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, l'exercici d'aquestes sigui contrari a l'equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis?.
En aquests casos, com s'ha exposat, el Síndic considera que la revisió feta en aquests termes resultaria contrària a la bona fe dels beneficiaris de les prestacions i serveis de l'SCAAD que en cap moment van ocultar informació a l'Administració ni van ser conscients d'estar percebent cap quantitat indeguda. A més a més, el Síndic entén que la revisió de les resolucions PIA de la manera que argumenta l'Administració és contrària als drets de les persones interessades, en la mesura que la resolució PIA és, en si mateixa, un acte declaratiu de drets.
D'acord amb aquest raonament, les revisions dels PIA que s'han fet en aquests casos entre els mesos de desembre de 2011 i maig de 2012 van derivar en uns actes administratiu (les noves resolucions PIA) que impliquen una derogació ?de facto? de les resolucions PIA inicials. Aquest procés de revisió es fa en el moment que l'Administració va detectar que els actes declaratius de drets (les resolucions PIA inicials) que són favorables a les persones interessades, poden resultar lesius per a l'interés púbic, tenint en compte les quantitats que s'al·leguen com a pagades indegudament.
En aquestes circumstàncies, doncs, el Síndic entén que el procediment que hauria hagut de seguir l'Administració és el que estableix l'article 103 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, segons el qual ?les administracions públiques poden declarar lesius per a l'interès públic els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables d'acord amb el que disposa l'article 63 d'aquesta Llei, a fi de procedir a la seva ulterior impugnació davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu?.
D'acord amb tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família que adopti les mesures necessàries per revisar l'actuació duta a terme per l'Administració per revisar els PIA establerts a les persones interessades entre els anys 2009 i 2010.
A més a més, el Síndic demana al Departament que doni resposta als escrits d'al·legacions presentats durant el mes de març de 2012 per algunes de les persones interessades en contra del procés de revisió dels PIA, que manifestaven el seu desacord amb el canvi de criteri de l'Administració en relació amb les prestacions que els corresponen derivades de la seva situació de dependència i vers les possibles conseqüències econòmiques que es podien derivar d'aquest canvi de criteri.
Igualment, el Síndic demana al Departament que doni resposta, com més aviat millor, a les reclamacions presentades per les persones interessades en data 29 d'abril de 2013 vers les cartes de data 5 d'abril de 2013 en què se'ls reclama tornar les quantitats aparentment rebudes de manera indeguda.