Darrerament, el Síndic ha tingut coneixement de casos en què es posa de manifest que alguns dels centres de serveis socials (en endavant CSS) de la ciutat de Barcelona prioritzen el criteri de residència efectiva sobre el del registre de padró per determinar la competència o no en relació amb l'atenció de cada cas.
A fi d'estudiar quins criteris fan servir els diferents centres de serveis socials de Barcelona per decidir sobre la competència per atendre els usuaris que s'hi adrecen, el Síndic ha obert aquesta actuació d'ofici.
El Síndic considera que d'acord amb la normativa de referència, i concretament amb la Llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, i el Decret 27/2003, de 21 de gener, de l'atenció social primària, amb caràcter general la competència dels centres de serveis socials d'atenció primària per intervenir en un cas concret ve determinada pel municipi en què estigui empadronada la persona que sol·licita l'atenció (article 10.3 del Decret 27/2003, de 21 de gener).
Això no obstant, es pot prioritzar el criteri de proximitat i prestar la primera atenció a les persones que resideixin o es trobin en l'àrea d'influència de cada CSS i demanin el servei (article 8.1 del Decret 27/2003, de 21 de gener). En aquesta primera atenció s'hauria de determinar, entre d'altres, si la persona està empadronada en el municipi en què demana atenció.
En cas que no hi estigui empadronada, el personal referent de serveis socials hauria d'informar sobre la distribució competencial a què fa referència l'article 10.3 del Decret 27/2003, de 21 de gener, i aconsellar la persona interessada sobre les possibilitats d'atenció que hi hagi segons el cas: si la persona viu i està empadronada a un altre municipi, derivar l'atenció al CSS que correspongui; si resideix efectivament a un altre municipi però no hi està empadronada, recomanar-li que faci el canvi de padró i derivar l'atenció al CSS que correspon; si viu al municipi del CSS que presta l'atenció inicial però consta empadronada a un altre, recomanar-li que canviï el registre de padró i ajudar-la a fer-ho, de manera que pugui continuar l'atenció en aquell CSS).
Si en l'entrevista es detecta que la persona no està empadronada enlloc però viu en algun municipi de Catalunya, correspon als serveis socials d'atenció primària dur a terme les gestions que considerin pertinents en cada cas per tal que la persona quedi registrada en el padró municipal d'allà on s'ha comprovat que viu.
Tot això, evidentment, s'ha d'entendre al marge de les necessitats concretes i urgents que es puguin detectar en casos concrets en relació amb els quals l'equip d'atenció social primària consideri imprescindible alguna mesura o intervenció immediata i urgent, o en casos excepcionals en què, d'acord amb el criteri professional de l'equip del CSS, resulti més aconsellable mantenir l'atenció al marge de la situació d'empadronament de l'usuari.
D'acord amb tot el que s'ha exposat, el Síndic recorda a l'Ajuntament de Barcelona que segons l'article 10.3 del Decret 27/2003, de 21 de gener, les persones que vulguin sol·licitar l'accés als serveis socials d'atenció primària i estiguin inscrites en el padró d'un municipi de Catalunya s'han d'adreçar als serveis bàsics d'atenció primària del municipi on estiguin inscrites.
En atenció a aquesta previsió, i per fer efectiva la distribució territorial de la població que, d'acord amb la normativa citada, ha de ser atesa per cada CSS, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que estableixi un protocol d'actuació uniforme per a tots els CSS de la ciutat de Barcelona d'acord amb el qual, en el marc de la visita de primera atenció, es determini si la persona demandant està empadronada a Barcelona o no.
En cas que no hi estigui empadronada, el CSS hauria d'adoptar les mesures que consideri convenients per garantir que la situació de residència real de la persona interessada quedi reflectida en el registre de padró, i que la continuïtat de l'atenció es faci des del CSS del municipi en què la persona estigui empadronada.