La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb diversos aspectes d'un expedient sancionador de trànsit tramitat per l'Ajuntament de Gavà per accedir a una rotonda sense cedir el pas a un vehicle que ja hi circulava, amb resultat d'accident.
La promotora exposa que després de la topada amb una motocicleta els agents dels Mossos d'Esquadra que es van presentar al lloc dels fets van estendre acta i li van indicar que es tractava només d'un accident. Tot i això, dies després va rebre al seu domicili la notificació d'inici de l'expedient sancionador objecte de queixa, amb la indicació que no se li havia pogut lliurar la denúncia en mà perquè l'agent denunciant havia hagut de col·laborar en aquell moment en les tasques de trasllat de l'acompanyant del conductor de la motocicleta, que va resultar ferit en l'accident.
La promotora va formular al·legacions en el procediment l'1 de febrer de 2012, les quals van ser desestimades per resolució de 20 de juliol de 2012. Manifesta que no va poder interposar recurs contra la resolució de manera immediata perquè no va obtenir una còpia de l'atestat fins a l'octubre de 2012. mentrestant, per provisió de constrenyiment de 21 de setembre de 2012 s'havia iniciat la fase executiva del procediment.
Davant la fermesa de la sanció, la promotora va interposar recurs extraordinari de revisió sobre la base de l'article 118.1.1a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, perquè considerava que els documents als quals havia tingut accés i que constaven incorporats a l'expedient evidenciaven error de fet en la resolució.
El recurs posava de manifest les divergències que la promotor aprecia entre la informació de l'expedient i la que es fa constar a la resolució sancionadora, a més d'exposar la seva queixa pel fet que no se li hagués facilitat accés al contingut de l'expedient abans d'emetre's la resolució sancionadora.
Tot i això, per resolució de 7 de febrer de 2013, es va acordar la inadmissió a tràmit del recurs, que va ser tramitat com a recurs de reposició i inadmès per extemporani, de manera que no s'analitza en cap moment la seva possible viabilitat com a recurs extraordinari de revisió en els termes que planteja la persona interessada.
En conclusió, doncs, atès que no consta que s'informés la persona interessada sobre les seves possibilitats d'accés a l'expedient abans d'emetre's la resolució sancionadora, ateses les divergències que apunta entre el contingut de l'expedient i la resolució, especialment pel que fa a les seves manifestacions la nit dels fets, i atesa la tramitació que s'ha fet del recurs extraordinari de revisió interposat per la persona interessada, el Síndic ha admès a tràmit aquesta queixa.
En relació amb l'actuació de l'administració que ha tramitat l'expedient sancionador el Síndic he detectat el següent:
En primer lloc, amb relació als fets descrits a la denúncia, ?no obedecer una señal de ceda el paso estando implicada en un accidente de tráfico?, cal posar de manifest que aquests fets no van ser observats directament pels agents denunciants i no obeeixen tampoc a les manifestacions que van fer els ocupants de l'altre vehicle implicat, sinó que es basen simplement en una presumpció efectuada pels agents contrària a les manifestacions de la persona interessada, que també va desmentir en el seu escrit d'al·legacions.
Si bé és cert que l'article 75 de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat vial, determina que les denúncies formulades pels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància del trànsit donen fe llevat de prova en contrari dels fets denunciats, no ho és menys que aquests agents, d'acord amb allò establert a l'article 76 de la mateixa norma, tenen també l'obligació d'aportar tots els elements probatoris sobre el fet denunciat. No consta, però, cap element de prova sobre els fets més enllà de les presumpcions sobre la manera en què es podrien haver desenvolupat.
Igualment, és cert que com reclama la persona interessada, les denúncies s'han de notificar a l'acte a la persona denunciada, llevat que es produeixi alguna de les tres circumstàncies descrites al punt 2 del mateix article i que no s'han produït en el cas objecte d'aquesta queixa.
En el mateix sentit, l'article 10 del Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el reglament del procediment sancionador en matèria de trànsit, estableix que amb caràcter general les denúncies formulades pels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància del trànsit s'han de notificar a l'acte als denunciats i només per raons justificades que han de constar en la mateixa denúncia es poden notificar amb posterioritat.
Ala butlleta de denúncia de la persona interessada no hi figura cap motiu que justifiqui la manca de lliurament de la butlleta a l'acte.
En segon lloc, el Síndic constata que a l'informe d'intervenció policial, en l'apartat destinat a la descripció de la intervenció, hi diu que ?la conductora del vehículo A manifiesta que no vio el ciclomotor que es posible que circulara muy deprisa, que ella estaba hablando con su amiga, embarazada de ocho meses y que circulaba muy despacio?.
Aquest versió dista de la recollida als fonaments de dret de la resolució sancionadora, d'acord amb la qual ?la conductora del vehicle A manifesta que no va veure el ciclomotor, que es possible que circulés molt de pressa, que ella anava parlant amb la seva amiga, embarassada de vuit mesos?.
Mentre que el primer relat destaca que el ciclomotor circulava a molta velocitat i que la conductora de vehicle A ho feia molt a poc a poc perquè estava parlant amb la seva amiga embarassada, la segona versió sembla posar de manifest que la conductora A no va veure el ciclomotor perquè possiblement circulava molt ràpidament alhora que parlava amb una amiga.
El Síndic entén que l'única versió que podia tenir-se en compte en la resolució sancionadora era la que la conductora del vehicle A i la seva acompanyant van donar al moment en què es va produir l'accident i que va ser recollida en les actes de manifestació, en què consta tant la seva signatura com la dels agents, i aquesta versió dista molt de la que s'ha fet servir al fonament 3 de la resolució sancionadora.
I en tercer lloc, l'article 81 de la Llei 18/2009, de 23 de novembre, de trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, determina que si les al·legacions formulades aportessin noves dades diferents de les constatades pels agents denunciants, s'han de fer arribar a l'agent, per tal que n'informi en el termini de 15 dies.
En conseqüència de tot el que s'ha exposat, el Síndic demana a l'Ajuntament de Gavà que doni les ordres oportunes per tal que, d'acord amb l'article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es revoqui la resolució dictada en l'expedient sancionador objecte de la queixa.