El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb unes activitats que es duen a terme en una finca de la carretera Antiga de València, a Sant Boi de Llobregat, que, segons exposa, tenen lloc en sòl no urbanitzable i no estan permeses pel planejament urbanístic del municipi.
El promotor explica que ho va posar en coneixement de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat l'1 de febrer de 2012 i se li va notificar que els serveis municipals comprovarien la legalitat d'aquestes activitats. Posteriorment ha estat informat que aquestes activitats són legalitzables.
En primer lloc, segons l'informe de l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, les activitats que s'estan duent a terme a la finca esmentada van ser autoritzades mitjançant una llicència a precari. L'informe també diu que aquesta finca està classificada com a sòl rústic protegit de valor agrícola, clau 24.
D'acord amb els articles 155 i 156 de les Normes urbanístiques del Pla general metropolità, en aquest tipus de sòl només es poden admetre els usos següents: a) L'habitatge unifamiliar destinat al treballador agrícola; b) els usos agrícoles, d'horta, floral, ornamental, fruiter i pecuari, i les activitats que hi estiguin directament vinculades; c) les activitats extractives existents a l'entrada en vigor del Pla i que tinguin l'autorització corresponent. Els mateixos articles afegeixen que es prohibeixen els usos no admesos expressament en aquest precepte.
Així mateix, del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual es va aprovar la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, vigent en el moment en què es va atorgar la llicència, es dedueix que en sòl urbanitzable no programat i en sòl no urbanitzable s'han de respectar les incompatibilitats d'usos assenyalades en el Pla general i només s'admetran edificacions i instal·lacions d'utilitat pública o interès social que hagin de ser emplaçades en medi rural i autoritzades mitjançant un pla especial tramitat d'acord amb el procediment previst a l'article 68 del Decret legislatiu 1/1990.
L'article 91 d'aquest text refós també estableix que l'ús dels terrenys no es pot apartar del destí previst, però preveu que es podran autoritzar usos o obres justificats de caràcter provisional quan no dificultin l'execució dels plans. Aquesta autorització la poden atorgar els ajuntaments un cop obtingut l'informe favorable de la Comissió d'Urbanisme.
Ara bé, aquest article no és aplicable en el cas de sòl urbanitzable no programat i de sòl no urbanitzable, tal com ha interpretat la jurisprudència. La provisionalitat de les obres i dels usos que es pretenguin implantar en aquest terreny vindria definida pel temps en què es tardi a executar el planejament. Aquest concepte no és d'aplicació en el sòl no urbanitzable, en tant que és un sòl que no està pendent de transformació.
Per tot això, el Síndic considera que l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat hauria de valorar què és més oportú en la situació actual de crisi econòmica: a) revisar la llicència amb el corresponent perjudici per a les activitats econòmiques que s'hi desenvolupen; b) regularitzar la situació iniciant els tràmits per legalitzar-la d'acord amb el tràmit que preveu l'article 48 del Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, i modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, per les activitats d'interès públic a desenvolupar en medi rural; c) iniciar la modificació del planejament, classificant els terrenys de manera que sigui possible l'ús al qual s'està dedicant aquesta finca.
I en segon lloc, pel que fa a l'expedient de protecció de la legalitat urbanística obert arran de la queixa presentada pel promotor, en l'informe de l'Ajuntament s'aclareix que no consta cap denúncia del promotor de la queixa ni que aquesta persona hagi acreditat ser interessat en l'expedient, d'acord amb el que disposa l'article 31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. En aquest sentit, el Síndic recorda a l'Ajuntament que l'article 12 de la Llei d'urbanisme segons el Text refós aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, reconeix l'acció pública quan diu que ?qualsevol ciutadà o ciutadana, en exercici de l'acció pública en matèria d'urbanisme, pot exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació i del planejament urbanístics, exercici que s'ha d'ajustar al que estableixi la legislació aplicable?.
L'article 19 del Reglament que desenvolupa aquesta llei, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, precisa que ?d'acord amb el reconeixement de l'acció pública en matèria d'urbanisme establert en l'article 12 de la Llei d'urbanisme, es considera persona interessada en un procediment urbanístic, a més de qui el promogui o qui tingui drets que puguin resultar afectats per la resolució que s'hi adopti, a qui s'hi personi en ell?.
Per tot això, i entenent que la queixa presentada pel promotor l'1 de febrer de 2011 pot ser considerada una denúncia, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que notifiqui la seva resolució motivada al promotor.
Amb aquest recordatori de deures legals, el Síndic finalitza la seva intervenció en aquest assumpte.