Durant els anys 2009 i 2010, en el marc de les actuacions d'ofici 02147/08 i 01460/10, el Síndic de Greuges va rebre els informes sol·licitats al Departament d'Educació i al Consorci d'Educació de Barcelona per conèixer els motius argüits a l'hora d'adoptar la supressió de batxillerats.
De les informacions rebudes, se'n desprèn que el nombre de centres amb oferta de batxillerat nocturn de cara al curs 2009/2010 va passar dels més de 40 existents als 31, i que de cara al curs 2010/2011 va passar dels més de 30 existents el curs anterior als 20 centres actuals. Pel que fa a la supressió de l'oferta de batxillerat diürn es fa principalment en instituts amb una demanda feble, que tenen una única línia de batxillerat i que estan ubicats en territoris amb altres centres que imparteixen aquests ensenyaments.
D'acord amb les dades aportades pel Departament d'Educació, en el curs 2009/2010 a Catalunya hi havia un total de 94 instituts que impartien els ensenyaments de batxillerat amb una única línia. D'aquests 94 centres, 54 es troben en municipis on hi ha més centres educatius que imparteixen aquesta oferta.
El Departament d'Educació exposa que el batxillerat és una etapa formativa de caràcter postobligatori que no té una funció escolaritzadora, sinó de formació acadèmica i professional, i que té com a finalitat primordial preparar els alumnes per a l'accés a l'educació superior, ja sigui als ensenyaments universitaris, ja sigui a la formació professional de grau superior.
D'acord amb aquesta concepció, el Departament d'Educació considera imprescindible que l'alumnat que cursi el batxillerat tingui les màximes possibilitats d'elecció de modalitats i de matèries que li permetin construir un itinerari formatiu d'acord amb les seves capacitats i els seus interessos.
Com a criteri general, i independentment del nombre de grups, el Síndic considera que un centre que imparteix els estudis de batxillerat n'ha d'oferir, com a mínim, dues modalitats, que de manera general són la modalitat de ciències i tecnologia, i la modalitat d'humanitats i ciències socials. En aquest sentit, el Departament d'Educació recorda que el batxillerat de ciències i tecnologia ofereix vuit matèries de modalitat diferents, sis de les quals tenen dos nivells (biologia, matemàtiques, física, química, dibuix tècnic i tecnologia industrial), mentre que el batxillerat de la modalitat d'humanitats i ciències socials ofereix onze matèries de modalitat, quatre de les quals tenen dos nivells (llatí, matemàtiques aplicades a les ciències socials, economia de l'empresa i grec).
A criteri de l'Administració afectada, això significa que un centre que imparteix ensenyaments de batxillerat i que tan sols disposa d'una línia, per nombre de plantilla, només pot oferir un màxim de quatre matèries de modalitat, per la qual cosa obliga tot l'alumnat a seguir el mateix itinerari. En altres paraules, en un centre amb una única línia, l'alumnat pot escollir entre la modalitat de ciències i tecnologia i la modalitat d'humanitats i ciències socials, però no pot triar l'itinerari més adequat per als seus interessos i capacitats.
Per exemple, un alumne que hagi escollit la modalitat de ciències i tecnologia en un centre d'una línia que té com a matèries de modalitat matemàtiques, biologia, química i física no podrà optar a cursar dibuix tècnic, tecnologia industrial o electrotècnia, per la qual cosa tampoc no podrà cursar un itinerari formatiu que el porti a accedir a estudis universitaris d'enginyeria o a una formació professional de grau superior de caràcter tècnic.
En el cas que un centre vulgui optar per incrementar el nombre de matèries optatives, a més, ho farà en detriment de les hores d'atenció a la diversitat en l'etapa de l'ensenyament secundari obligatori, circumstància que pot afectar negativament la graduació en educació secundària obligatòria (en endavant ESO).
En definitiva, el Departament d'Educació considera que l'oferta formativa dels ensenyaments de batxillerat en centres d'una única línia no cobreix les expectatives formatives que es requereixen per poder continuar cursant estudis universitaris o estudis de formació professional de grau superior a un col·lectiu nombrós de l'alumnat que cursa els ensenyaments de batxillerat. I afegeix que només un centre educatiu amb tres línies de batxillerat o més pot oferir totes les matèries de modalitat i optatives, i per tant, permetre que el seu alumnat pugui seguir itineraris diferents dins de la mateixa modalitat, de manera que s'afavoreixi l'adequació de l'oferta dels ensenyaments de batxillerat a les necessitats formatives de l'alumnat que garanteixi l'accés als ensenyaments posteriors amb garanties de qualitat.
En general, les administracions afectades també manifesten la seva preocupació per l'elevada proporció d'alumnes que inicien i no finalitzen el batxillerat al nostre país, i que finalment abandonen el sistema educatiu o, en el millor dels casos, es matriculen als cicles formatius de grau mitjà. A criteri de les administracions afectades, en part, això s'explica pels dèficits d'adequació de l'oferta de batxillerat a les capacitats i els interessos específics de l'alumnat, tal com s'ha exposat prèviament, i també per dèficits en els processos d'orientació formativa de l'alumnat.
El Departament d'Educació considera que en centres amb una oferta formativa àmplia d'ensenyament postobligatori -no només de batxillerat- s'afavoreix que a l'ensenyament obligatori es faci una orientació acadèmica més ajustada a les capacitats i els interessos específics de cada alumne, mentre que en un centre amb una oferta formativa postobligatòria limitada i amb una massa crítica petita d'alumnat d'ESO, aquesta orientació tendeix més a conservar al mateix centre els alumnes propis, sense tenir plenament en compte les seves necessitats formatives.
En aquesta mateixa línia, el Consorci d'Educació de Barcelona considera que els centres de secundària que ofereixen únicament ESO i batxillerat han perjudicat els alumnes que volien formació professional pel que comporta el canvi de centre, i han promogut una orientació inadequada, fet que ha suposat molt fracàs al batxillerat i l'abandonament del sistema educatiu.
Així, aquesta administració situa la supressió del batxillerat en determinats instituts en una estratègia de reorientació de l'oferta de batxillerat en el conjunt del sistema, d'acord amb les possibilitats que ofereix la nova Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (en endavant LEC), especialment pel que fa a la creació d'instituts-escola, a la fusió de centres i a la concentració d'ensenyaments professionals.
A tall d'exemple, el Consorci d'Educació de Barcelona recorda que l'agrupament d'un institut i una escola en un institut-escola permet millorar la continuïtat de l'acció pedagògica entre primària i secundària i reforçar l'ESO, especialment en l'assoliment de les competències instrumentals bàsiques de l'ensenyament obligatori (llengües i matemàtiques). O bé, per exemple, que l'agrupament de dos centres que ofereixin ensenyaments de secundària (ja sigui ESO+Batxillerat o ESO+Batxillerat+FP) permet reforçar les possibilitats d'optativitat i diversificar les oportunitats d'itineraris acadèmics sense canvi de centre per part de l'alumnat. O bé, per exemple, que la concentració d'ensenyaments professionals permet constituir centres de referència en la formació professional amb capacitat d'especialització i solvència tecnològica, i també amb més capacitat d'atraure demanda d'alumnat i d'adequar-se a les seves necessitats i interessos formatius.
Precisament, les administracions afectades han exposat que la majoria dels instituts afectats per la supressió dels batxillerats es caracteritzen per obtenir resultats acadèmics, tant de graduació en ESO com de permanència al centre, considerats com a negatius. El Consorci d'Educació de Barcelona, per exemple, ha analitzat la mitjana dels darrers cinc cursos acadèmics en el conjunt dels vuit centres afectats i ha constatat que, de mitjana, el 54,8% de l'alumnat avaluat a quart d'ESO assoleix la graduació (el 45,2% no es gradua), i que el 54,5% de l'alumnat matriculat a segon de batxillerat es gradua (el 45,5% no es gradua); o que, dels 372 alumnes matriculats a quart d'ESO, 119 passen a batxillerat (253 no), i que, dels 188 que es matriculen a primer de batxillerat, 85 es graduen (103 no).
Les administracions afectades han exposat, a més, que la majoria dels instituts afectats també es caracteritzen per tenir una demanda feble. En general, són instituts que tenen dues línies a l'ESO, de vegades incompletes, com passa amb algun dels centres que només té un grup de primer o segon d'ESO, i que sovint presenten una important concentració de vacants com a conseqüència de dinàmiques de segregació escolar. Els baixos nivells de promoció escolar, a més, reverteixen, al seu torn, negativament sobre la demanda a batxillerat, que tampoc no aconsegueix cobrir l'oferta de places existent (35, si es tracta d'una línia). En definitiva, a criteri de les administracions afectades, aquests baixos nivells de demanda a l'educació secundària obligatòria i al batxillerat no fan viable el manteniment de l'oferta.
Les dades aportades pel Departament d'Educació constaten que, en efecte, l'alumnat matriculat s'ha situat de mitjana en el darrer curs 2009/2010 al voltant dels 25 alumnes a primer de batxillerat, amb un 73,4% de cobertura de les places existents. Aquestes mateixes dades també posen de manifest que són centres que escolaritzen una elevada proporció d'alumnat estranger, que gira al voltant del 50% en la majoria de casos.
Davant d'aquestes dinàmiques de segregació escolar, les administracions implicades plantegen la supressió de batxillerat en la majoria d'instituts afectats en el marc d'una estratègia més àmplia de reformulació del projecte educatiu d'aquests centres per combatre els dèficits d'equitat en la seva composició social i consolidar una oferta educativa de més qualitat que esdevingui més atractiva per a la demanda educativa durant els processos d'admissió d'alumnat. Les fusions d'aquests instituts amb altres centres amb una composició social més heterogènia o la seva reconversió en instituts-escola persegueixen aquest propòsit.
Finalment, les administracions educatives afectades també informen que la supressió del batxillerat en alguns instituts també persegueix racionalitzar l'oferta d'ensenyaments postobligatoris al nostre país, específicament al batxillerat.
D'una banda, el Departament d'Educació informa que, per exemple, en el curs 2009/2010 hi havia un total de 5.309 places ofertes i no ocupades de primer de batxillerat. En nombrosos casos, segons el que apunta l'Administració afectada, aquestes places vacants es localitzen en municipis on hi ha més d'un centre educatiu que ofereix aquesta mateixa oferta. En el cas de la ciutat de Barcelona, per exemple, només en el sector públic, el curs 2009/2010 es va produir un diferencial entre oferta i demanda de 701 places, i el mes d'abril de 2010, com a conseqüència dels processos d'abandonament, el nombre de vacants als centres públics ja era de 834 places.
La mateixa administració recorda que la planificació de l'oferta de places escolars en els diferents nivells d'ensenyaments, que es fonamenta en les projeccions demogràfiques de què disposa el Departament d'Educació a través, en part, de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), té en compte que l'increment demogràfic, que es tradueix en un increment de la població escolar, de moment només ha afectat l'etapa d'educació primària, però no l'educació secundària. D'aquesta manera, aquest procés de racionalització de l'oferta dels ensenyaments de batxillerat garanteix que la demanda d'escolarització quedi satisfeta amb una gestió més eficient dels recursos públics.
D'altra banda, el Departament d'Educació afegeix que, amb caràcter general, als centres educatius de més de dues línies de batxillerat, el cost d'una plaça escolar de batxillerat és de 2.500 euros, mentre que en centres d'una línia i amb poc alumnat el cost per alumne pot incrementar-se fins als 8.700 euros.
A criteri del Departament d'Educació, aquest context obliga les administracions afectades a iniciar un procés de racionalització de l'oferta del batxillerat per optimitzar, entre altres aspectes, els costos, sense que això suposi perjudicar la qualitat formativa i la proximitat de l'alumnat a l'ensenyament postobligatori, tant de batxillerat com de cicles formatius.
En els diversos informes rebuts, el Síndic de Greuges ha pogut constatar que els criteris emprats pel Departament d'Educació a l'hora d'adoptar la decisió de suprimir els batxillerats nocturns són similars als que ja s'han exposat per a la supressió dels batxillerats diürns.
A criteri del Departament d'Educació, el batxillerat nocturn té una demanda feble, que ha disminuït en un 20% en els darrers anys i que deixa bona part de les places ofertes sense cobrir, i l'alumnat matriculat presenta un grau elevat d'absentisme escolar, com a conseqüència de la seva situació laboral.
Pel que fa als resultats acadèmics, a més, el Departament d'Educació exposa que, segons les dades obtingudes a partir de la Inspecció d'Educació, el percentatge d'alumnat que supera amb èxit els estudis de batxillerat en règim nocturn presencial està al voltant del 40%, significativament per sota d'altres ofertes equivalents, com el batxillerat a distància (60%).
D'acord amb el que exposa l'Administració educativa, aquestes dades posen en qüestió l'eficiència de les ofertes de batxillerat nocturn i obliguen a racionalitzar la inversió que s'hi fa. En qualsevol cas, el Departament d'Educació situa aquesta mesura en el marc d'una estratègia més àmplia per incrementar el nombre d'alumnes que cursen estudis postobligatoris i per millorar les taxes d'abandonament educatiu prematur.
A criteri del Departament d'Educació, el nou Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat, ha incrementat les possibilitats organitzatives dels centres de secundària i ha afavorit la flexibilització dels ensenyaments de batxillerat, fins al punt que ofereix als alumnes de diürn oportunitats i avantatges que oferien els estudis en règim nocturn. Entre altres aspectes, el nou decret d'ensenyaments del batxillerat fixa que els centres poden flexibilitzar el nombre de matèries que l'alumnat hagi de cursar cada any, de manera que pugui optar a cursar les matèries de batxillerat previstes en aquest decret en menys quantitat de matèries per curs.
Així mateix, el Departament d'Educació també està impulsant l'oferta formativa a distància a través de l'Institut Obert de Catalunya (en endavant IOC), que es proposa absorbir l'alumnat potencial de batxillerat nocturn que ja no ho podrà ser per la supressió de part de l'oferta existent.
El Departament d'Educació recorda el fet que molts alumnes compaginen aquests estudis amb una feina, la qual cosa fa que sovint no puguin assistir a classe per motius de caràcter laboral. L'elevat absentisme que tenen els ensenyaments nocturns, no desitjat, sinó causat per les circumstàncies personals, dificulta al seu torn l'obtenció final del títol. Amb l'oferta a distància, en canvi, el Departament d'Educació espera que els alumnes podran compaginar al seu ritme aquests estudis, sense perdre tampoc l'atenció personal que els centres de suport de l'Institut Obert de Catalunya ofereixen.
En definitiva, amb aquesta reconversió, el Departament vol donar un impuls a l'etapa del batxillerat, incrementant el nombre d'alumnes i de titulats gràcies a la flexibilitat del nou decret, l'adequació del batxillerat nocturn al perfil dels alumnes actuals i l'impuls de l'educació a distància mitjançant l'oferta de l'Institut Obert de Catalunya.
Pel que fa al marc normatiu, en referència al dret a l'educació més enllà dels ensenyaments obligatoris, el Síndic manifesta que en les darreres dècades, i en el marc del desenvolupament de l'anomenada escola de masses, l'educació ha experimentat una tendència expansiva que ha permès que cada cop més persones tinguin accés al sistema educatiu durant períodes més prolongats de la seva vida, i que cada cop els poders públics protegeixin més el dret a l'educació i la universalització de l'escolarització com a aspecte fonamental de la seva política social.
Aquesta institució recorda que la Llei 14/1970, de 4 d'agost, general d'educació i finançament de la reforma educativa, va allargar l'escolaritat obligatòria fins als catorze anys, i que la Llei orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu, vint anys més tard, allargava aquesta edat d'escolarització obligatòria fins als setze anys, alhora que consolidava la universalització de l'accés a l'educació infantil de segon cicle, dels tres als cinc anys, i reconeixia el caràcter educatiu dels serveis d'atenció a la primera infància, dels zero als dos anys.
Aquesta tendència expansiva venia reforçada al seu torn per l'especial protecció jurídica i política que ha rebut el dret a l'educació a través dels diferents tractats i convenis internacionals a partir de mitjan segle XX, amb una menció explícita sobre la importància de l'escolarització postobligatòria. La mateixa Declaració universal dels drets humans (1948), en l'article 26.1, estableix que "l'ensenyament tècnic i professional s'ha de posar a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior ha de ser igual per a tots d'acord amb els mèrits respectius". O el Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals (1966), en l'article 13.2, preveu que els estats signants promoguin que "l'ensenyament secundari en les seves diferents formes, incloent-hi l'ensenyament secundari tècnic i professional, ha de ser generalitzat i accessible a tothom per tots els mitjans apropiats, i en particular de l'ensenyament gratuït. L'ensenyament superior ha de ser igualment accessible a tothom".
En aquesta mateixa línia, la Convenció sobre els drets dels infants (1989), més recent, i amb força jurídica de compliment obligat per part dels estats que l'han ratificada, com és el cas de l'Estat espanyol, estableix en l'article 28 el dret de l'infant a l'educació, i, a més de referir-se a l'educació bàsica, insta els estats a desenvolupar fórmules que fomentin l'accessibilitat també als ensenyaments secundaris i superiors no obligatoris. Particularment, insta els estats membres a "b) Fomentar el desenvolupament de formes diferents de l'ensenyament secundari, inclòs l'ensenyament general i el professional, i posar-lo a l'abast de tots els infants prenent les mesures pertinents, com ara implantant l'ensenyament gratuït i oferint ajut econòmic en cas de necessitat; c) Mitjançant qualsevol mitjà adequat, fer que l'ensenyament superior sigui accessible a tothom, segons la capacitat de cadascú".
Un cop fetes aquestes consideracions, val a dir que, amb el desenvolupament de la societat del coneixement, aquesta tendència expansiva encara s'ha vist més reforçada, especialment perquè de la capacitat que té el sistema educatiu de mantenir els nivells d'escolarització en edats on l'educació ja no és obligatòria, en depèn avui més que mai el progrés social i econòmic dels països avançats. En aquest context, en el qual esdevé prioritari incrementar els nivells educatius dels estats, no cal dir que l'escolarització postobligatòria adquireix una importància més gran.
En el cas de Catalunya, aquests drets estan igualment desplegats en les lleis vigents de referència en matèria d'educació, d'acord amb el que també preveuen la Constitució i l'Estatut, específicament la LEC i les lleis orgàniques de caràcter estatal, la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació (en endavant LODE), i la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (en endavant LOE).
Aquest ordenament jurídic estableix el dret de qualsevol persona a accedir a l'educació més enllà de l'etapa d'escolarització obligatòria. En aquesta línia, per exemple, la LODE, preveu en l'article 1 que "1. Todos los españoles tienen derecho a una educación bàsica [...] [que] será obligatoria y gratuita [...], en su caso, en la formación profesional de primer grado", i "2. Todos, asimismo, tienen derecho a acceder a niveles superiores de educación [...]". Igualment, la LOE, estableix en l'article 1.1 que "todas las personas deben tener la posibilidad de formarse a lo largo de la vida [...]".
Així mateix, aquest ordenament jurídic insta les administracions a promoure activament aquest accés als ensenyaments postobligatoris a través de polítiques de programació de l'ensenyament i d'acompanyament a l'escolaritat. En aquesta línia, la LEC, estableix en l'article 4.2 que "el Govern ha de garantir l'exercici efectiu del dret a l'educació mitjançant la programació general de l'ensenyament." i en el seu article 6.5, que "el Departament ha d'oferir ajuts als alumnes d'ensenyaments postobligatoris a fi de promoure la continuïtat en els estudis...".
Si bé la LEC o la LOE preveuen que l'educació bàsica estigui constituïda per l'educació primària i l'educació secundària obligatòria, i que només aquesta tingui caràcter obligatori i gratuït, l'ordenament jurídic també tendeix cada cop més, d'acord amb els processos esmentats d'expansió del dret a l'educació, a concebre com a formació elemental aquella que va més enllà de la formació obligatòria, i també a equiparar progressivament les condicions d'accés que la població té als ensenyaments obligatoris a altres ensenyaments no obligatoris. En altres paraules, obliga els poders públics a reforçar el dret a l'educació en etapes no obligatòries per a les persones que vulguin prolongar la seva formació.
A tall d'exemple, convé recordar que l'article 5.5 de la LOE preveu que el sistema educatiu faciliti i les administracions públiques promoguin que tota la població assoleixi una formació d'educació secundària postobligatòria o equivalent (més enllà de l'educació obligatòria que jurídicament és concebuda com a bàsica).
O també, en aquesta mateixa tendència expansiva, cal destacar que la LEC, més enllà del dret de qualsevol persona a accedir a l'oferta educativa en general, diferencia entre ensenyaments obligatoris i ensenyaments de provisió universal. Mentre que el batxillerat és considerat com un ensenyament ni obligatori ni universal, la formació professional de grau mitjà queda situada entre els ensenyaments de caràcter universal, tal com succeeix també amb l'educació infantil de segon cicle (article 5.2). Això representa un avenç en el reconeixement del dret a l'educació postobligatòria perquè significa que l'Administració educativa ha de garantir l'accés de qualsevol persona que ho desitgi a aquests ensenyaments de formació professional, encara que sigui a través de l'educació no presencial (article 55.1).
Amb tot, i malgrat els avenços progressius en la protecció jurídica i política del dret a l'educació en etapes postobligatòries, convé recordar que encara hi ha terreny per recórrer, especialment en el terreny de la gratuïtat o de la promoció de l'equitat per raó socioeconòmica. Així, el Síndic de Greuges ha recordat en nombroses ocasions que la mateixa normativa és encara restrictiva en deures dels poders públics quant a l'acompanyament de l'alumnat en els ensenyaments postobligatoris (com passa, a tall il·lustratiu, amb la normativa que regula el transport escolar, que només garanteix la provisió per als alumnes dels ensenyaments obligatoris).
Davant de la informació de les administracions afectades i en vista del marc normatiu vigent, aquesta institució fa les consideracions següents:
Primer, sobre la competència en la programació educativa, el Síndic indica que la mesura de suprimir els batxillerats diürn i nocturn en determinats instituts del nostre país adoptada pel Departament d'Educació es fa en el marc del seu manament de programar l'oferta educativa. En aquest sentit, la LEC estableix en l'article 44 que "1. Correspon al Departament aprovar la programació de l'oferta educativa" i que "4. El Departament, en el marc de la programació educativa, ha de determinar periòdicament l'oferta de llocs escolars tenint en compte l'oferta existent de centres públics i centres privats concertats".
La LEC també preveu en l'article 44 que "3. Correspon al Govern determinar els criteris de programació [...]" i que aquesta programació educativa ha de respondre als principis d'equitat i de qualitat educatives, entre altres. Particularment, estableix que "2. La programació de l'oferta educativa té per objecte establir, amb caràcter territorial, les necessitats d'escolarització que ha de satisfer el Servei d'Educació de Catalunya per a garantir el dret a l'educació de tothom [...]. Aquesta programació ha de garantir la qualitat de l'educació i una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu que propiciï la cohesió social".
El Departament d'Educació, en el seu informe, exposa que els criteris de programació emprats a l'hora d'adoptar aquesta mesura de supressió dels batxillerats diürn i nocturn són els de racionalització de l'oferta, d'acord amb les necessitats d'escolarització existents, i de millora de la seva qualitat, tot promovent més oportunitats de tria d'itineraris acadèmics als alumnes. Per tan, són criteris que si bé poden ser discutits des de posicions polítiques legítimament diferents sobre els principis que han de ser prioritzats a l'hora de governar la programació de l'ensenyament, no són per definició contraris a les previsions recollides en l'ordenament jurídic vigent.
Les mesures encaminades a consolidar un model de provisió d'ensenyaments secundaris basat en centres grans o d'ofertes a distància, i que tendeixi a substituir les ofertes de batxillerat diürn i nocturn amb demanda feble, si bé poden ser discutides, per elles mateixes no suposen una vulneració de drets, i s'emmarquen dins les funcions de programació de l'oferta educativa que el Departament d'Educació té assignades.
Atès que el Síndic només ha d'intervenir si aquestes mesures poden suposar vulneracions de dret, a fi que siguin tingudes en compte per part de l'administració afectada, el Síndic creu que l'Administració educativa ha de tenir en compte que la supressió de batxillerats diürn i nocturn en determinats instituts del nostre país pot tenir efectes sobre l'equitat educativa. D'una banda, és cert que aquesta mesura no impedeix que els alumnes que vulguin estudiar batxillerat ho puguin fer, de manera que l'exercici efectiu del dret a l'educació, que ha de ser garantit en la programació de l'ensenyament, no es veu necessàriament impedit. De l'altra, però, també ho és que l'accessibilitat a aquesta oferta per part de determinats col·lectius educativament vulnerables es pot veure negativament afectada. En aquest sentit, d'acord amb el que també preveu la normativa, el Síndic de Greuges demana a l'Administració educativa que en la seva presa de decisions ponderi l'impacte que la supressió de batxillerats diürn i nocturn pot tenir sobre l'exercici efectiu del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats.
Segon, sobre la concepció de l'oferta de batxillerat, en l'informe relatiu als batxillerats diürns el Departament d'Educació recorda que el batxillerat representa una oferta educativa postobligatòria que no ha de ser garantida amb caràcter universal i que, més enllà d'ensenyar competències instrumentals bàsiques pròpies de l'educació obligatòria, es proposa formar els alumnes per a l'accés als ensenyaments superiors (universitat o formació professional de grau superior). En aquest sentit, la LEC exclou en l'article 5 el batxillerat dels ensenyaments declarats de provisió universal, i estableix en l'article 61.1 que el batxillerat "té per finalitat preparar-los [els alumnes] perquè puguin incorporar-se a l'educació superior[...]". És en aquest sentit que l'Administració educativa defensa la necessitat que els centres que imparteixen batxillerat siguin, com a mínim, de dues línies, a fi que l'alumnat disposi d'un nombre adequat de modalitats i de matèries per triar, amb una oferta que s'adapti més als seus interessos formatius.
En aquest línia, i pel que fa a l'accés a la universitat, convé recordar que el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d'admissió en les universitats públiques espanyoles, i que regula la prova d'accés als ensenyaments universitaris oficials de grau per a aquells que es troben en possessió del títol de batxillerat o equivalent, preveu en l'article 8.3 que "la fase específica de la prova, de caràcter voluntari, té per objecte l'avaluació dels coneixements i la capacitat de raonament en uns àmbits disciplinaris concrets relacionats amb els estudis que es pretenen cursar i permet millorar la qualificació obtinguda en la fase general". Addicionalment, en els articles 14.1 i 14.2, estableix que la nota d'admissió als ensenyaments universitaris incorpora en el càlcul les dues millors qualificacions ponderades de les matèries superades de la part específica, sempre que aquestes matèries estiguin adscrites a la branca de coneixement del títol al qual l'alumne vol ser admès.
Això significa que els alumnes que hagin cursat a batxillerat les matèries adscrites als ensenyaments universitaris que volen i superin la prova en la part específica tindran més oportunitats d'accés a aquests ensenyaments que altres alumnes que en el batxillerat no hagin cursat aquestes mateixes matèries. En altres paraules, des del moment en què les matèries que un determinat alumne ha cursat a batxillerat poden discriminar positivament l'accés als ensenyaments universitaris, la diversitat de matèries de batxillerat de què disposa un centre de secundària condiciona aquestes oportunitats d'accés a l'abast dels seus alumnes.
Per tan, és cert que l'Administració educativa ha de promoure que els alumnes de batxillerat disposin d'una oferta de matèries prou diversificada perquè no vegin restringides les seves oportunitats d'accés als ensenyaments universitaris, si així ho desitgen.
Amb tot, davant d'aquesta concepció del batxillerat com a etapa de pas en el marc d'un itinerari acadèmic per a l'accés a l'educació superior, el Síndic de Greuges recorda al Departament d'Educació que, si bé s'ajusta a la norma, respon a una concepció restrictiva que no té en compte en tota la seva expressió el dret a l'educació. El mateix article 61.1 estableix que "el batxillerat té per finalitat dotar els alumnes dels coneixements, les capacitats i les actituds adequats per a desenvolupar el sentit crític i la maduresa intel·lectual i humana, mitjançant una formació que comporta una necessària especialització segons llurs interessos. Aquesta formació també té per finalitat preparar-los perquè puguin incorporar-se [...] a la vida professional i habilitar-los per a l'aprenentatge permanent". Des de la perspectiva del dret a l'educació, dret a l'abast de tothom que ha de ser proveït en igualtat d'oportunitats, el batxillerat conforma una etapa educativa amb valor educatiu per si mateix.
Així, el Síndic de Greuges considera que la supressió del batxillerat en els centres amb una única línia no pot ser adoptada només d'acord amb criteris relacionats amb els processos d'accés a la universitat si aquesta decisió situa en pitjor posició l'alumnat amb dificultats a l'hora d'exercir el seu dret a accedir al batxillerat. En altres paraules, cal optimitzar també el dret a l'educació d'aquells alumnes que volen accedir al batxillerat, independentment que en el futur no promocionin als ensenyaments superiors.
Tercer, sobre l'èxit escolar i la composició social dels centres, el Departament d'Educació també exposa que la decisió de suprimir l'oferta de batxillerats diürns i nocturns en determinats instituts va tenir en compte que els seus resultats acadèmics assolits no han estat òptims en els darrers anys. Com ja s'ha pogut comprovar en el cas dels batxillerats diürns, els resultats agregats aportats per l'Administració educativa demostren que els nivells de graduació en ESO són baixos, i que també ho són els nivells de promoció i graduació al batxillerat en la majoria d'aquests instituts.
No obstant això, les dades aportades pel Departament d'Educació també constaten que la majoria dels instituts afectats per la supressió del batxillerat tenen una composició social eminentment de nacionalitat estrangera, amb percentatges que giren al voltant del 50%.
Les dades aportades pels mateixos instituts afectats confirmen que les situacions de vulnerabilitat educativa són força prevalents entre l'alumnat matriculat. Val a dir que la majoria dels instituts afectats per la supressió del batxillerat diürn s'ubica, a més, en barris socioeconòmicament desafavorits (la Mina, la Verneda, Roquetes, la Florida, Zona Franca, Besòs, etc.). Així, per exemple, l'institut d'estudis secundaris (en endavant IES) Rambla Prim exposa que té alumnat procedent de més d'un centenar de nacionalitats diferents i amb una situació socioeconòmica que fa que més d'un terç dels que estudien ESO, a tall indicatiu, sigui beneficiari d'ajuts de llibres de text (un 34,7%). L'IES Fòrum 2004, en canvi, manifesta que aquesta vulnerabilitat educativa no està associada al fet migratori, sinó més aviat a l'alumnat d'ètnia gitana procedent de famílies del barri de la Mina que presenta grans dificultats personals, socials i econòmiques. La resta d'instituts afectats per la supressió del batxillerat diürn comparteixen circumstàncies similars a un o altre centre.
Aquesta mateixa situació es pot fer extensiva en diversos dels instituts afectats per la supressió del batxillerat nocturn.
Des d'aquesta perspectiva, i d'acord amb el perfil social d'alumnat atès, convé posar de manifest que els instituts afectats desenvolupen una funció socioeducativa que va més enllà d'una tasca estrictament acadèmica, i que abasta àmbits d'intervenció (acollida, assistència social, aprenentatge de les llengües autòctones, etc.) fonamentals per a la cohesió social dels territoris on s'ubiquen. Aquesta tasca, que és consubstancial a la intervenció de qualsevol servei públic que operi en aquests mateixos entorns socials i que incideixi en aquests mateixos grups socials, es desenvolupa lògicament en els ensenyaments obligatoris, però també en els postobligatoris. Per entendre-ho, es pot fer menció, per exemple, dels dèficits instructius amb què parteixen molts dels alumnes en incorporar-se tardanament en el nostre sistema educatiu, que obliguen els centres que els atenen a batxillerat a reforçar processos d'aprenentatge ja adquirits durant els ensenyaments obligatoris (com succeeix en el terreny de la llengua).
En definitiva, la supressió del batxillerat en aquests instituts -o del centre en el seu conjunt- va més enllà de la supressió d'una oferta estrictament acadèmica, que es podria "substituir" fàcilment per una altra. A l'hora de prendre aquesta decisió, en tot cas, el Síndic de Greuges demana que l'Administració educativa ponderi la funció socioeducativa que tenen aquests centres, també en el batxillerat, i que valori si aquesta funció s'acompleix igualment en el marc de l'oferta educativa alternativa que cobreix l'eventual buit deixat per aquesta supressió. Centres allunyats de la realitat social dels barris afectats o espais virtuals d'ensenyament a distància (IOC), per exemple, aparentment, podrien ser menys adequats per desenvolupar aquesta complexa tasca socioeducativa.
El Síndic de Greuges, a més, demana a l'Administració educativa que valori els resultats acadèmics en relació amb aquesta composició social complexa i desfavorida. És prou conegut que l'origen social es reprodueix en els resultats acadèmics de l'alumnat, de manera que els alumnes procedents d'entorns socials més desafavorits obtenen de mitjana pitjors resultats acadèmics que els alumnes procedents d'entorns socials més afavorits.
Quan es comparen els resultats acadèmics dels municipis socialment menys afavorits amb els resultats acadèmics dels centres afectats per la supressió del batxillerat diürn, per exemple, de composició social també desafavorida, s'evidencia que aquests no difereixen gaire.
Dit això, i més enllà de considerar que hi ha diferències importants entre centres i suggerir que les valoracions sobre els resultats acadèmics es facin en relació amb la composició social dels centres, el Síndic recorda al Departament d'Educació que l'èxit escolar no només s'ha de mesurar a partir d'aquests resultats acadèmics. És cert, d'una banda, que es pot concebre que l'èxit escolar està íntimament relacionat amb els resultats acadèmics assolits i amb la promoció escolar de l'alumnat, amb l'objectiu final d'aconseguir que l'alumne vagi superant les fites graduals successives que troba en l'itinerari acadèmic i assolint nivells d'instrucció cada cop més elevats. D'altra banda, però, també és cert que aquesta concepció de l'èxit escolar es pot complementar a partir de perspectives basades en la igualtat d'oportunitats (no només de resultats). Així, l'èmfasi se centra a superar la desigualtat educativa de partida, especialment relacionada amb l'origen social, i a aconseguir que els diferents infants i joves, amb les seves diferents necessitats educatives, accedeixin i aprofitin els recursos educatius en igualtat de condicions. Des d'aquesta perspectiva, per exemple, es podria considerar com a més exitós que un jove amb menys oportunitats educatives accedeixi al batxillerat que no pas que un jove socialment més ben posicionat assoleixi la graduació en batxillerat. Per tant, el Síndic de Greuges suggereix al Departament d'Educació que, en la seva presa de decisions, ponderi concepcions de l'èxit escolar basades també en l'equitat educativa.
Quart, sobre la segregació escolar dels instituts de batxillerat diürn i la planificació educativa, el Síndic indica que la composició social que presenten els instituts afectats per la supressió de l'oferta de batxillerat es deu no només al fet que aquests centres s'ubiquen en barris amb una elevada concentració de problemàtiques socials, sinó també, i bàsicament, a dinàmiques de segregació escolar, que no només s'expliquen per les característiques de l'entorn. Aquestes dinàmiques han provocat que aquests instituts hagin tendit a escolaritzar cada cop més alumnat amb necessitats educatives específiques, i que ho estiguin fent en proporcions sovint superiors a la presència d'aquest alumnat en centres equivalents propers, i també sovint superiors a la prevalença d'aquestes necessitats entre la població del seu entorn geogràfic immediat.
En el marc de l'informe extraordinari "La segregació escolar de Catalunya", lliurat al Parlament de Catalunya durant l'any 2008, el Síndic va esmentar que les polítiques de planificació educativa desenvolupades en determinats municipis, especialment de seguiment de la demanda en la programació de l'oferta, conformen un factor clau per entendre la segregació escolar, i que es troben tant en l'origen del fenomen, com en la seva reproducció al llarg del temps. Aquesta concentració de necessitats educatives específiques genera un efecte fugida entre famílies d'origen autòcton que contribueix a generar places vacants en el procés ordinari de preinscripció i matrícula, places que acaben cobrint-se amb alumnat nouvingut admès fora de termini.
Per il·lustrar aquesta situació, i més enllà de la gestió de la matrícula viva, es pot fer referència a l'aplicació d'ampliacions de ràtio o d'obertures de grup en determinats centres quan encara hi havia places vacants suficients en altres centres de la mateixa zona, que contribueix a consolidar la infraocupació de determinats centres, escenari propici per a la reproducció de la segregació escolar, o també a omissions de política educativa. En aquest sentit, cal destacar que en determinats municipis es produeix una certa infrautilització dels instruments de què disposa l'Administració educativa a l'hora de fomentar l'escolarització equilibrada d'alumnat. La poca aplicació de les reduccions de ràtio per als centres segregats, el poc aprofitament de les reserves de places per a la distribució efectiva de l'alumnat amb necessitats educatives específiques o el poc ús de les adscripcions de centres per revaloritzar determinades escoles i combatre el fenomen de la segregació en serien exemples clars.
Davant d'aquest escenari, i d'acord amb el dret dels infants a l'educació en igualtat d'oportunitats establert en l'ordenament jurídic vigent, el Síndic de Greuges ha reclamat al Departament d'Educació que empri els instruments de què disposa la normativa vigent, a fi de distribuir equitativament entre centres l'alumnat amb necessitats educatives específiques i promoure polítiques que estimulin la demanda escolar durant el procés ordinari de preinscripció i matrícula dels centres afectats per situacions de demanda feble. Aquestes mateixes polítiques s'haurien de desenvolupar als instituts afectats per la supressió de l'oferta de batxillerat.
El Síndic recorda que la segregació escolar és un fenomen complex que requereix múltiples línies d'actuació simultànies per fer efectives les polítiques. En el cas dels centres guetitzats, la necessitat d'abordar el fenomen des de plantejaments integrals es posa més clarament de manifest. Algunes experiències demostren que, quan les administracions públiques desenvolupen de manera decidida actuacions per combatre la segregació escolar, en tots els diversos vessants, els centres guetitzats poden recuperar progressivament els nivells òptims de demanda escolar. De fet, les estratègies dutes a terme en alguns dels centres afectats per la supressió de batxillerat (plans estratègics, etc.) han contribuït a millorar els nivells de demanda del centre, amb una evolució creixent en els darrers anys, i a consolidar, com a mínim, un grup de primer de batxillerat (per exemple, l'IES Flos i Calcat, l'IES Rambla Prim, l'IES Sant Martí de Provençals o l'IES La Ribera tenen demanda suficient per cobrir íntegrament -o quasi- les places corresponents a un grup).
Davant d'aquestes experiències, precisament, el Síndic de Greuges demana que el Departament d'Educació defineixi per als centres guetitzats plans de xoc que en minimitzin progressivament la guetització, i que en la presa de decisions sobre una eventual supressió de l'oferta de batxillerat del centre es tingui en compte com es desenvolupa aquest pla i quines possibilitats hi ha de combatre la segregació escolar del centre i de millorar els nivells de demanda en els processos d'admissió.
Finalment, si la guetització escolar no s'elimina en un període de temps prudencial, el Síndic també recorda que l'Administració ha d'estar disposada, fins i tot, a tancar els centres. En aquest sentit el Síndic considera que el cessament de l'activitat proposat per algun dels instituts afectats per la supressió del batxillerat diürn pot estar justificat.
Amb tot, el Síndic de Greuges també recorda al Departament d'Educació que la supressió de l'oferta de batxillerat pot alimentar encara més la segregació d'aquests instituts.
En el marc d'altres expedients de queixa, el Síndic ha comprovat que les seccions d'educació secundària (en endavant SES), que són instituts sense oferta postobligatòria -en aquells municipis amb altres centres amb oferta d'educació secundària, i on la planificació d'un SES respon més a un dèficit d'oferta que a un dèficit d'accessibilitat geogràfica dels instituts ja existents- tendeixen a tenir una demanda més feble, en part, per l'absència d'oferta de secundària postobligatòria, que els fa menys atractius per a l'alumnat amb més expectatives educatives, atès que l'obliga a un nou canvi de centre per prosseguir els estudis.
També ha comprovat que la diferenciació de centres amb oferta d'ESO-FP (amb o sense batxillerat) i de centres amb oferta d'ESO-Batxillerat també contribueix a diferenciar el tipus d'alumnat que s'hi escolaritza, ja que en l'imaginari col·lectiu s'estableixen diferències entre instituts orientats fonamentalment als ensenyaments d'itineraris més professionalitzadors (cicles formatius), que concentra alumnat amb més dificultats, i instituts orientats fonamentalment més cap als ensenyaments d'itineraris més academicistes (batxillerat), que concentra alumnat amb més expectatives de promoció escolar.
Des d'aquesta perspectiva, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que la supressió del batxillerat, si es produeix, estigui acompanyada d'un projecte de revaloració del centre, a fi de consolidar la seva oferta educativa i de fer-la atractiva per a l'alumnat i les famílies. La creació d'instituts-escola, per exemple, modalitat prevista en l'article 75 de la LEC, a priori, sembla una bona pràctica.
Així mateix, també demana que s'eviti la supressió del batxillerat, sempre que es reforci la segregació escolar del centre i s'accentuïn les diferències entre la seva composició social i la d'altres tipologies de centre de secundària propers.
En el cas dels instituts afectats per la supressió del batxillerat diürn a la ciutat de Barcelona, el Consorci d'Educació de Barcelona ha previst una reformulació del projecte educatiu del centre, que intenta revalorar la seva oferta. En algun cas, com passa amb l'IES de Sant Martí de Provençals, se'n preveu la fusió amb un altre institut de l'entorn, en aquest cas l'IES Bernat Metge, adscrit per al batxillerat. Sense conèixer com s'ha acabat de configurar l'oferta en aquests dos instituts adscrits, el Síndic de Greuges considera que la fusió-adscripció d'instituts que acabi per generar un centre de secundària amb oferta d'ESO sense batxillerat (amb o sense formació professional) i un altre centre amb oferta d'ESO amb batxillerat (amb o sense formació professional) pot resultar contraproduent a l'hora d'enfortir la demanda i combatre la segregació escolar. Aquesta configuració de l'oferta acaba promovent una diferenciació dels perfils socials de l'alumnat, que alimenta processos de fugida de les famílies socialment més capitalitzades del centre de secundària sense oferta de batxillerat.
Cinquè, sobre l'especialització i la personalització a l'ensenyament postobligatori, els representants dels diferents instituts que han presentat queixa al Síndic han destacat que les dimensions reduïdes dels seus centres en els diferents ensenyaments ofertats permeten oferir un tipus d'atenció més personalitzada a l'alumnat amb dificultats d'escolarització. La configuració de centres de secundària grans, amb un mínim de quatre línies d'ESO i tres línies de batxillerat diürn, tal com considera òptim el Departament d'Educació, a criteri de les persones interessades, no s'adequa a les necessitats educatives d'aquest alumnat. A criteri de les persones interessades, tampoc no s'adeqüen a aquestes necessitats ofertes de batxillerat nocturn excessivament àmplies.
En relació amb aquest assumpte, el Síndic indica que a escala europea els poders públics que treballen per combatre l'abandonament educatiu prematur estan orientant cada cop més les seves polítiques educatives adreçades als joves cap a estratègies més especialitzades i personalitzades que donin respostes específiques i individualitzades a l'alumnat amb més dificultats educatives. Programes especialitzats i d'atenció individualitzada són estratègies cada cop més freqüents en les polítiques de millora de l'èxit escolar.
De fet, des de la perspectiva del rendiment de la despesa pública, el Síndic recorda que la inversió esdevé menys eficient a mesura que s'avança en l'itinerari educatiu de l'alumnat, i aquest dèficit d'eficiència es produeix de manera més accentuada entre els alumnes de famílies amb pocs recursos socioeconòmics. En altres paraules, això significa que, per donar respostes a les seves necessitats, especialment a mesura que s'avança en l'itinerari educatiu, resulta que són més eficients les polítiques especialitzades. En canvi, les polítiques de caràcter universal, si bé són més eficients en la primera infància, perden capacitat de combatre les desigualtats educatives en etapes educatives més avançades.
En conseqüència, des d'aquest punt de vista, és oportú plantejar-se quin model de centre afavoreix millor aquest enfocament més especialitzat i personalitzat. D'una banda, convé tenir present que la dimensió del centre pot condicionar la vinculació de l'alumnat, i que els centres grans tendeixen a tenir més complexitat a l'hora d'organitzar internament aquest treball individualitzat. De fet, és cert que la dimensió reduïda dels grups-classe als instituts afectats per la supressió del batxillerat diürn i nocturn ha afavorit l'atenció individualitzada del seu alumnat. D'altra banda, però, també cal posar de manifest que la grandària del centre pot afavorir la promoció d'estratègies d'adaptació, flexibilització i diversificació curriculars específiques per a l'alumnat amb més dificultats (pel fet de tenir més alumnes, més professionals i més recursos), i que aquesta grandària no ha de suposar necessàriament un impediment per atendre adequadament la diversitat socioeducativa de l'alumnat (sempre que el centre assumeixi com a clau aquest propòsit i s'organitzi internament per assolir-lo).
En vista d'això, el Síndic de Greuges demana a l'Administració educativa analitzar el treball d'atenció a la diversitat que fan tant els instituts afectats per la supressió com els instituts adscrits, a fi de garantir que es produeix aquesta atenció especialitzada i individualitzada, especialment entre els alumnes amb més dificultats. L'absència d'un treball rigorós i sistemàtic d'atenció a la diversitat en aquests centres pot afavorir que la supressió del batxillerat vagi en detriment de la igualtat d'oportunitats educatives d'aquest alumnat.
En aquest sentit, convé recordar que el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat, preveu en l'article 16 que "l'atenció a la diversitat de l'alumnat s'ha de fonamentar en tots els elements que constitueixen el currículum, principalment en la planificació i l'aplicació d'estratègies metodològiques i organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per facilitar l'accessibilitat als aprenentatges a tot l'alumnat". L'Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, que desplega el decret anterior, estableix en l'article 3.6 que les mesures d'atenció a la diversitat comporten l'establiment d'un pla individual per als alumnes que ho requereixin. La discrecionalitat del centre a l'hora d'establir aquests plans individuals no ha d'anar en detriment que aquest es planifiqui i que l'equip docent s'impliqui a l'hora d'aplicar-ho.
Sisè, sobre les transicions educatives, el Síndic manifesta que la vulnerabilitat educativa que afecta una part significativa de l'alumnat escolaritzat als instituts objecte de la supressió del batxillerat fa que qualsevol ruptura en l'experiència formativa pugui condicionar negativament la continuïtat de la seva escolarització. Des d'aquesta perspectiva, d'acord amb aquesta vulnerabilitat, el Síndic demana al Departament d'Educació que tingui present que la supressió de l'oferta de batxillerats diürns i nocturns en determinats centres de secundària pot provocar ruptures en les transicions educatives que derivin en l'abandonament del sistema educatiu dels alumnes amb vinculacions més febles.
A criteri del Síndic de Greuges, algunes de les principals ruptures que cal tenir en compte són diverses.
D'una banda, convé destacar que la supressió del batxillerat en determinats instituts genera que el canvi d'etapa educativa, d'ESO a batxillerat, suposi també un canvi de centre (i conseqüentment també, un canvi de cultura de treball, de metodologia pedagògica, de professorat, etc.). En aquest sentit, en els darrers temps, atesa aquesta ruptura, s'ha intensificat la coordinació entre centres de primària i centres de secundària, a fi de donar continuïtat i garantir la coherència educativa en el pas d'etapa, i també en el canvi de centre (entre centres públics adscrits). La ruptura en les condicions d'escolarització que suposa passar d'una escola a un institut ha forçat a formular aquest tipus de polítiques de transició educativa.
D'acord amb aquesta mateixa lògica, a priori, la integració d'una oferta d'ESO i de batxillerat en un mateix centre garanteix una millor coordinació pedagògica entre els professionals que s'ocupen d'atendre l'alumnat. De fet, algun dels centres afectats per la supressió del batxillerat diürn exposa que el coneixement de l'alumnat de quart d'ESO permet adequar els recursos del centre a l'atenció a la diversitat de batxillerat.
Amb tot, si es produeix aquesta supressió, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que s'estableixin mecanismes de coordinació entre ESO i batxillerat, especialment importants per combatre l'abandonament educatiu prematur de l'alumnat amb més dificultats d'escolarització. Altrament, el treball de transició secundària obligatòria - postobligatòria s'afebleix.
Dit això, també cal destacar que la supressió del batxillerat en determinats instituts també suposa que el canvi d'etapa vagi acompanyat d'una certa pèrdua de l'entorn afectiu i dels referents que han acompanyat l'alumnat al llarg de la seva escolarització obligatòria. De fet, les queixes presentades a la institució del Síndic que contenen aportacions de l'alumnat escolaritzat a ESO o als batxillerats diürns o nocturns posen de manifest l'elevada identificació i vinculació afectiva que aquests alumnes tenen amb el centre i amb els professionals de referència, i com aquesta vinculació i la seguretat que això els genera ha tingut un paper rellevant en la seva permanència en el sistema educatiu un cop finalitzada l'etapa d'escolarització obligatòria.
La possibilitat de continuar els estudis més enllà de la graduació al mateix centre pot ser un factor determinant entre l'alumnat amb més dificultats d'escolarització. Cal recordar que aquests també són els alumnes que presenten més problemes d'adaptació al canvi i més dèficits d'expectatives per prosseguir els seus estudis.
La supressió de l'oferta de batxillerat al mateix centre, a més, també pot suposar per a l'alumnat dels ensenyaments obligatoris una pèrdua de referents positius. En aquest sentit, les persones interessades manifesten que resulta incentivador per a l'alumnat d'ESO poder tenir contacte amb companys del seu mateix entorn social que cursen ensenyaments postobligatoris.
Per tant, des d'aquesta perspectiva, i sempre que la supressió de l'oferta de batxillerat es produeixi, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que articuli no només una coordinació per donar continuïtat pedagògica al canvi de centre, sinó també mesures d'acompanyament a l'escolaritat que estimulin la permanència al sistema en els ensenyaments postobligatoris i que promoguin l'acollida i l'adaptació d'aquests alumnes al nou entorn educatiu.
Finalment, i específicament sobre la supressió de batxillerats nocturns, es pot fer menció de la ruptura que suposa el canvi de context d'ensenyament-aprenentatge d'un entorn presencial a un entorn no presencial. La presencialitat pot resultar més adequada per atendre les necessitats educatives de l'alumnat amb més dificultats d'escolarització.
En aquest sentit, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que estudiï la incidència de la manca de presencialitat en els nivells de permanència de l'alumnat amb més dificultats d'escolarització al sistema educatiu.
Setè, sobre l'accessibilitat geogràfica als ensenyaments postobligatoris i sobre l'impacte de l'oferta en el territori, el Síndic indica que atès que, d'acord amb la composició social dels centres, és un tipus d'alumnat amb elevats nivells de vulnerabilitat educativa, amb vinculacions fràgils amb el sistema educatiu, les condicions d'accessibilitat geogràfica de l'oferta de batxillerat són molt importants a l'hora de promoure trajectòries d'escolarització més enllà de l'etapa obligatòria. En aquest sentit, i pel que fa als batxillerats diürns, el Síndic de Greuges demana que en la presa de decisions sobre la supressió de l'oferta de batxillerat de determinats instituts el Departament d'Educació tingui en compte el nivell de proximitat del centre adscrit, on els alumnes graduats en educació secundària obligatòria que vulguin estudiar batxillerat hauran de desplaçar-se per continuar amb la seva formació acadèmica.
En aquest sentit, el Consorci d'Educació de Barcelona, pel que fa als instituts de la ciutat, recorda que els centres als quals s'adscriuen els batxillerats diürns suprimits es troben majoritàriament a distàncies situades entre els 300 i 600 metres, excepte en dos casos, que estan al voltant dels 1.000 metres. En qualsevol cas, es tracta d'una oferta de proximitat des de la perspectiva de l'accessibilitat geogràfica (possibilitats d'accés a peu, etc.).
L'estudi de les queixes, a més, ha posat de manifest que el Consorci d'Educació de Barcelona ha tingut en compte la dimensió de proximitat pel que fa als instituts inicialment afectats de cara al curs 2010/2011.
Més enllà de la distància geogràfica real, convé recordar que hi ha elements de distància simbòlica que poden condicionar la percepció de proximitat del centre. L'existència de barreres urbanes simbòliques, com ara grans avingudes, polígons industrials o amplis espais no urbanitzats, divideixen sovint els usos que els ciutadans fan dels serveis i de l'espai públic, fins al punt que podrien arribar a inhibir la continuïtat de les trajectòries escolars a la postobligatòria entre aquells alumnes amb vinculacions més fràgils amb l'àmbit educatiu.
Entre aquestes barreres simbòliques, convé destacar especialment el canvi de barri. L'àmbit de relacions socials (participació associativa, consum, ús de l'espai públic, etc.), de manera més accentuada entre els col·lectius amb menys capital social, giren ben sovint al voltant del barri. El fet que la supressió de l'oferta de batxillerat en un determinat institut del propi barri obligui l'alumnat a desplaçar-se a un altre barri pot interferir negativament la continuïtat dels estudis.
La incidència d'aquestes barreres simbòliques pot aparèixer en diversos dels instituts afectats per la supressió del batxillerat diürn. Així, per exemple, entre l'IES Montjuïc (afectat) i l'IES Domènec i Muntaner (adscrit), hi trobem polígons industrials a una distància de més de 1.000 metres; entre l'IES Roger de Flor (afectat) i l'IES Galileu Galilei (adscrit), separats ambdós centres per la Ronda de Dalt, es produeix un canvi de barri; etc.
Això mateix succeeix amb la supressió del batxillerat nocturn en determinats barris i municipis. En aquest cas, la distància geogràfica que ha de recórrer un alumne que vulgui optar per ensenyaments presencials de batxillerat és encara més gran, fins al punt que pot suposar un canvi no només de barri o municipi, sinó també de comarca i fins i tot de vegueria. A tall il·lustratiu, la vegueria de les Terres de l'Ebre ha vist suprimida la seva oferta de batxillerat nocturn.
En aquest sentit, el Síndic de Greuges demana que en la presa de decisions el Departament d'Educació tingui en compte aquestes distàncies simbòliques entre els instituts afectats i els centres de batxillerat adscrits, i el possible efecte que poden tenir per a la continuïtat de l'escolarització en l'etapa postobligatòria.
Addicionalment, a banda d'aquest efecte directe sobre l'accessibilitat, convé recordar que la majoria dels instituts afectats per la supressió del batxillerat diürn s'ubica en barris socioeconòmicament desafavorits. És el cas, per exemple, dels centres localitzats a la ciutat de Barcelona (Raval, Trinitat Nova, Roquetes, la Verneda, Zona Franca, etc.), però també als centres ubicats en altres municipis (La Florida de l'Hospitalet de Llobregat, la Mina de Sant Adrià del Besòs, etc.). Des d'aquest punt de vista, val a dir que la supressió de l'oferta de batxillerats diürns en els instituts inicialment afectats per al curs 2010/2011 comporta l'eliminació de la totalitat d'oferta de batxillerat en aquests barris, com succeeix a Trinitat Nova o la Mina.
Això mateix també succeeix amb la supressió de l'oferta de batxillerats nocturns. Cal destacar que, arran d'aquesta supressió, districtes com Nou Barris-Sant Andreu o municipis com Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Rubí o Mollet del Vallès, per posar-ne alguns exemples, municipis amb una composició social majoritàriament de classe treballadora, han quedat sense oferta presencial de batxillerat nocturn.
Aquests són barris i municipis que en termes comparatius presenten una incidència més elevada de situacions d'absentisme escolar, d'abandonament educatiu prematur, de dèficits de valoració de l'educació entre l'alumnat i les famílies, etc. A criteri del Síndic, la supressió de l'oferta de batxillerat no sembla que sigui, d'entrada, una resposta ajustada a aquestes necessitats. Cal tenir present, en aquest sentit, que les condicions socials i educatives que ofereixen aquests barris conformen les condicions estructurals sobre les quals s'articulen els processos de millora de l'èxit escolar. No cal dir que els territoris caracteritzats pel baix nivell d'instrucció o per la precarietat socioeconòmica de la seva població acostumen a tenir més dificultats d'èxit escolar que els territoris amb una població de més capital educatiu i econòmic. Les polítiques de promoció social del territori, que milloren les seves condicions estructurals (prevalença de les desigualtats socials, qualitat de la convivència, nivell de dinamització cultural, etc.), reverteixen positivament sobre la millora de l'èxit escolar. Per això, entre altres aspectes, la disponibilitat d'oferta d'ensenyament postobligatori a aquests barris pot contribuir a millorar les condicions estructurals de partida, a partir de les quals articular processos de millora de l'èxit escolar.
A més, convé recordar que un dels factors que més incideixen en la millora de l'èxit escolar, precisament, té a veure amb la creació i la reproducció cultural. Tant l'adhesió escolar com la desafecció o la resistència escolars de determinats grups socials són fenòmens que estan reforçats i suportats per determinats discursos culturals que expressen una determinada manera d'entendre i valorar l'escola. En aquest sentit, el territori es converteix en un camp privilegiat de construcció i expressió cultural, on aquests discursos proescolars o contraescolars es creen, es transmeten i prenen sentit. Des d'aquest punt de vista, les polítiques de subjectivitat que combatin la proliferació dels discursos contraescolars que triomfen en determinats barris, i que fomentin altres discursos de valoració positiva de l'escola, assumeixen una importància cabdal. La supressió de l'oferta de batxillerat diürn i nocturn, en canvi, no contribueix a generar referents positius al barri o al municipi en relació amb l'escolarització.
Val a dir, a més, que aquest impacte educatiu també es pot produir en el cas cohesió social. L'existència d'experiències de normalització i de mobilitat social en els barris socialment menys afavorits contribueix a revalorar la seva realitat social i a compensar l'impacte que altres experiències d'exclusió social generen en la seva vida quotidiana.
Per això, el Síndic de Greuges demana que en la presa de decisions el Departament d'Educació ponderi la incidència que la supressió del batxillerat en un determinat barri pot tenir en els processos educatius de la seva població i també en la seva cohesió social.
Vuitè, sobre l'evolució de la demografia educativa i l'escolarització postobligatòria pública, el Síndic manifesta que l'evolució demogràfica que ha experimentat Catalunya en les darreres dècades ha provocat que d'ençà de l'any 2000 la població jove potencialment escolaritzada als ensenyaments postobligatoris hagi estat decreixent. Es constata, efectivament, que la població de 15 a 19 anys l'any 2010 és un 10% més reduïda respecte a la població de la mateixa edat que hi havia durant el curs 2000/2001. D'una banda, convé destacar el decrement dels nivells de natalitat durant la dècada dels anys vuitanta i noranta, amb una taxa de natalitat que va passar del 19,5 per mil l'any 1975 al 10,1 per mil l'any 1986 (joves amb quinze anys l'any 2000), i al 8,8 per mil l'any 1995 (joves amb quinze anys l'any 2010, i que estarien en disposició de finalitzar l'escolarització obligatòria). I de l'altra, cal posar de manifest que l'impacte del fet migratori entre la població jove en edat d'escolarització postobligatòria ha estat lleu, i els increments més significatius s'han produït entre la població menor de setze anys d'edats més petites. L'any 1995 van arribar de l'estranger a Catalunya 986 infants i adolescents menors de setze anys, 4.483 l'any 2000, 22.573 l'any 2005 i 18.490 l'any 2009.
En consonància amb aquesta tendència demogràfica, l'alumnat escolaritzat a batxillerat també ha decrescut en la darrera dècada, encara que a un ritme superior (en un 17%) que la població d'edat d'escolarització postobligatòria (que, com hem dit, ha experimentat un descens del 10% d'ençà de l'any 2000). Malgrat que la taxa d'escolarització als ensenyaments postobligatoris ha augmentat en 6 punts percentuals en aquest mateix període, també ho ha fet el nombre d'alumnat escolaritzat en la formació professional de grau mitjà i superior (amb augments d'un 61% i d'un 39%, respectivament, d'ençà de l'any 2000). Per tant, el desplegament de l'oferta de formació professional explica, en part, el decrement d'alumnat matriculat al batxillerat.
Consegüentment, amb aquest context de demografia educativa, es pot entendre que l'oferta de places de batxillerat ha anat generant en els darrers anys cada cop més vacants, i els centres amb una posició més feble han tendit a perdre demanda i grups. Tal com s'ha exposat prèviament, el Departament d'Educació informa que, per exemple, en el curs 2009/2010 hi havia un total de 5.309 places ofertades i no ocupades de primer de batxillerat a Catalunya. Des d'aquesta perspectiva, sembla justificat que l'Administració educativa, d'acord amb les seves competències de programació de l'oferta educativa, dimensioni l'oferta d'acord amb la demanda existent.
Es pot discutir, en canvi, quina és l'oferta de batxillerat que l'Administració educativa ha de suprimir. El criteri de la demanda, per exemple, emprat en aquesta ocasió, si bé és racional, no necessàriament és adequat des de la perspectiva de l'equitat educativa, principi que també ha d'orientar la planificació educativa i les actuacions de les administracions en matèria d'educació.
Com és sabut, la concertació d'ensenyaments en centres privats per part de l'Administració educativa és més reduïda al batxillerat, respecte al que succeeix a l'educació secundària obligatòria. Concretament, tal com mostra la taula 11, si bé el pes del sector privat (concertat i no concertat) a l'ESO i al batxillerat gira al voltant d'un 40%, a l'ESO aquest alumnat escolaritzat al sector privat en centres concertats ho fa en un 94,8%, mentre al batxillerat aquesta proporció és només del 37,3%. Això significa que la despesa mitjana de les famílies que escolaritzen els seus fills fora del sector públic és més gran, i que la proporció d'alumnat escolaritzat en centres sufragats amb fons públics és més petita.
Aquí cal afegir, a més, que en els ensenyaments postobligatoris la inversió pública en polítiques de compensació de desigualtats educatives és més reduïda. Els ajuts de menjador o de transport escolars o els ajuts per a l'adquisició de llibres de text, per posar-ne alguns exemples, es limiten bàsicament a l'alumnat escolaritzat a l'educació obligatòria.
En aquest context, cal posar de manifest que la supressió de l'oferta pública en determinats territoris pot resultar perjudicial per a l'accés de l'alumnat al batxillerat en igualtat d'oportunitats educatives. En altres paraules, i de la mateixa manera que succeeix amb l'escolarització pública de zero a tres anys, l'escolarització pública en els ensenyaments postobligatoris dóna més garanties, a priori, d'equitat en l'accés a aquesta oferta educativa.
En aquest sentit, convé destacar que la supressió de batxillerats proposada pel Departament d'Educació s'ubica bàsicament en territoris socioeconòmicament desafavorits, i els centres que han experimentat aquesta supressió són de titularitat pública. Per tant, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que en la presa de decisions consideri l'oferta pública alternativa de què disposa el mateix territori, o sufragada amb fons públics, a fi de garantir aquesta accessibilitat econòmica.
Convé recordar, a més, que l'estimació feta que recull els nivells de cobertura de les places de batxillerat en funció de la titularitat del centre, constata que el sector públic presenta una oferta de batxillerat amb percentatges de places no cobertes inferiors que el sector privat (concertat i no concertat).
Aquesta mateixa realitat, no sobre dades estimades sinó sobre dades reals, s'observa per l'oferta d'ESO corresponent al curs 2009/2010 a la ciutat de Barcelona. Amb algunes diferències per districtes, els centres públics presenten un 5,2% de places vacants, mentre que en els centres privats concertats aquesta proporció ascendeix fins al 10,2%.
Aquestes reflexions són especialment importants no només en el present, quan el Departament d'Educació dimensiona a la baixa l'oferta de places al batxillerat, sinó també en el futur, quan la tendència serà forçosament invertida. Convé recordar que, a partir de l'any 1995, en el qual la taxa de natalitat era del 8,8 per mil, aquesta taxr ha anat augmentant i ha passat a un 10,2 per mil l'any 2000 o a un 11,5 per mil l'any 2005. Addicionalment, a mesura que passen els anys i que els infants i els adolescents d'origen immigrat arribats a edats primerenques augmenten la seva edat, l'impacte dels fluxos immigratoris als ensenyaments postobligatoris també s'anirà fent cada cop més present.
Aquestes tendències demogràfiques, previsiblement, faran augmentar en un futur proper les necessitats d'escolarització al batxillerat. Davant d'aquest previsible increment de l'alumnat matriculat al batxillerat, que ja es deixa notar lleument des de l'any 2009, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació prendre cura dels nivells d'escolarització pública, per garantir nivells més alts d'equitat en l'accés dels joves a l'educació.
Novè, sobre els processos de millora dels centres, el Síndic recorda, d'acord amb el que estableix la resolució de 15 de juny de 2010, per la qual s'aprova el document per a l'organització i el funcionament dels centres públics d'educació secundària per al curs 2010-2011, que el Departament d'Educació promou projectes per a la millora de la qualitat dels centres educatius públics (PMQCE), que tenen com a objectiu prioritari incrementar els resultats educatius i millorar la cohesió social als centres educatius públics on es desenvolupen mitjançant l'impuls de l'autonomia i la millora de la seva qualitat. En aquest sentit, diversos dels centres afectats per la supressió del batxillerat diürn (IES Fòrum 2004, IES Flos i Calcat, IES Miquel Tarradell, etc.) hi participen i tenien en marxa algun d'aquests projectes.
Val a dir que en algun dels centres afectats, l'existència d'aquests projectes hauria permès millorar progressivament, encara que de manera lenta, la projecció externa del centre i el nivell de demanda en els successius processos d'admissió, i també millorar progressivament els resultats acadèmics assolits per l'alumnat i la seva cohesió social.
Des d'aquest punt de vista, els instituts afectats que han presentat queixa al Síndic han manifestat la seva disconformitat amb la supressió del batxillerat diürn pel fet que el Departament d'Educació sembla que ha adoptat aquesta decisió sense tenir prou en compte, a criteri d'aquests centres afectats, que la mateixa Administració educativa ha invertit quantiosos recursos en els darrers cursos per a la millora de la qualitat educativa i per a l'assoliment dels objectius d'excel·lència i d'equitat que l'ordenament jurídic preveu. També lamenten que el Departament d'Educació hagi decidit suprimir aquesta oferta, malgrat que presumiblement aquestes estratègies estaven obtenint bons resultats i estaven millorant progressivament la situació d'aquests centres. A tall d'exemple, l'IES Flos i Calcat exposa la valoració satisfactòria feta pel mateix Consorci d'Educació de Barcelona, recollida en l'acta de la Comissió de seguiment del pla estratègic, del 12 de juny de 2009.
Com és sabut, els centres que participen en aquests projectes elaboren i apliquen, en el marc de seu projecte educatiu, un pla estratègic en què defineixen els objectius, les estratègies i les actuacions per assolir-los. El Departament d'Educació, al seu torn, aplica un procediment de seguiment del grau de compliment d'aquests objectius.
De fet, la LEC incorpora la rendició de comptes com un element estructural en el funcionament dels centres, especialment en un nou escenari en què aquests disposen de més autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, i estableix en l'article 92.2 que "els centres educatius han de retre comptes a la comunitat escolar i a l'Administració de llur gestió, dels resultats obtinguts i de l'aplicació dels acords de coresponsabilitat.".
En aquest sentit, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que la presa de decisions sobre la supressió de l'oferta educativa de batxillerat tingui en compte si en la rendició de comptes es detecta que la situació del centre experimenta una evolució positiva.
Desè, sobre el procés de supressió del batxillerat diürn i nocturn, el Síndic indica que més enllà de l'acord o no sobre la supressió d'aquesta oferta educativa o sobre el cessament de l'oferta del conjunt del centre, alguns dels instituts afectats han manifestat el seu desacord amb diversos aspectes del procés seguit per l'Administració educativa.
Un d'aquests aspectes fa referència a la tardança amb què l'Administració va comunicar als centres afectats la implantació d'aquesta mesura de cara al curs següent. Membres dels equips directius dels instituts afectats de la ciutat de Barcelona exposen que el Consorci d'Educació de Barcelona va traslladar la informació sobre el canvi de l'oferta a les direccions entre els mesos de març i abril de 2010. En el cas de les famílies afectades o potencialment afectades, aquesta informació encara va arribar més tard, al voltant del mes d'abril de 2010.
Convé recordar que la Resolució EDU/107/2010, de 27 de gener, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius per al curs 2010/2011 en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, de programes de qualificació professional inicial (PQPI) realitzats pel Departament d'Educació, artístics, esportius, d'idiomes o d'educació d'adults, establia, en l'annex 1, que el període de presentació de sol·licituds en el procés d'admissió a l'educació secundària fos del 2 al 16 de febrer de 2010, ambdós inclosos, i que el període previst per al procés d'admissió als ensenyaments de batxillerat fos del 10 al 21 de maig de 2010, també ambdós inclosos.
El fet que el procés d'admissió a secundària obligatòria sigui previ a l'adopció d'aquesta mesura provoca que els alumnes que han de ser admesos a primer d'ESO vegin que el projecte educatiu del centre es modifica just després de la seva elecció escolar, i que les jornades de portes obertes organitzades pels mateixos centres afectats per informar les famílies incorporin informacions sobre l'oferta del centre no ajustades a la realitat. El fet que el procés d'admissió a batxillerat sigui just després també pot dificultar que l'alumnat afectat, escolaritzat a l'institut on aquesta oferta s'ha de suprimir, i que resta pendent d'obtenir plaça en un altre centre, pugui participar en el procés ordinari d'admissió d'alumnat en igualtat de condicions que la resta d'alumnat, o que ho faci amb prioritat respecte a aquest (especialment quan són alumnes que no inicien una etapa educativa). En darrer terme, i així s'ha constatat en els casos objecte de queixa, el calendari seguit ha dificultat que les famílies afectades poguessin estar d'antuvi correctament informades sobre el desenvolupament del procés i sobre els criteris que havien de seguir, sense tenir una sensació d'incertesa sobre el resultat final i una percepció de manca de planificació del procés per part de l'Administració educativa.
A tall d'exemple, és il·lustratiu el procés seguit en la supressió del batxillerat a l'IES Gal·la Placídia de Barcelona. Les famílies afectades van conèixer aquesta mesura pels mitjans de comunicació en data 17 de març de 2010. El dia 7 d'abril, la direcció del centre va distribuir una comunicació a les famílies, per la qual s'informava oficialment la comunitat escolar que el centre iniciaria un procés de cessament de l'activitat. Seguidament, el dia 9 d'abril, representants de les famílies van formular una petició de reunió amb el Consorci d'Educació de Barcelona. Posteriorment, el 10 de maig, la direcció va enviar un SMS a totes les famílies per convocar-les a una reunió informativa sobre el centre prèviament assignat de cara al curs següent. El 26 de maig, el Consorci d'Educació de Barcelona va atendre la petició formal de sessió informativa per part de les famílies, que finalment va tenir lloc el 2 de juny de 2010 (amb l'assistència de vint-i-set famílies). En data 21 de juny de 2010, totes les famílies van rebre una carta en què es confirmava la reserva de plaça que havien sol·licitat i acceptat, amb la indicació de les dates de matrícula.
Precisament, un altre dels aspectes que ha generat disconformitat té a veure amb el fet que la comunitat escolar del centre ha percebut que es quedava al marge d'aquesta presa de decisions, fet que ha pogut incrementar el malestar entre els alumnes, les famílies i els claustres de professorat.
En aquest sentit, més enllà de reconèixer que la programació de l'ensenyament és una competència que correspon al Departament d'Educació, el Síndic de Greuges recorda a l'Administració educativa que la modificació de l'oferta del centre, o el cessament de la seva activitat, altera substancialment el seu projecte educatiu, de manera que en aquest procés els alumnes, les famílies, els equips directius i la resta de la comunitat escolar haurien de ser escoltats per l'Administració en la presa d'aquesta decisió.
Convé recordar que la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, estableix en l'article 91.1. que "tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya han de disposar de projecte educatiu", i que aquest "projecte educatiu, que és la màxima expressió de l'autonomia dels centres educatius, recull la identitat del centre, n'explicita els objectius, n'orienta l'activitat i hi dóna sentit...", fins al punt que "incorpora el caràcter propi del centre".
La mateixa legislació preveu en l'article 94.1 que "l'aprovació del projecte educatiu correspon al consell escolar", i en l'article 148, que "el consell escolar és l'òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre", i que "corresponen al consell escolar les funcions següents: a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres; b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats; (...) k) Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l'evolució del rendiment escolar".
La conveniència de participar en aquest procés està reforçada, a més, per l'impuls que dóna la LEC a l'autonomia de cada centre, que esdevé, d'acord amb el que preveu l'article 2.3.c), un dels principis organitzatius que regeixen el sistema educatiu. De fet, el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, que desplega el títol VII de la llei esmentada, estableix en el preàmbul que "tant la Llei d'educació com aquest Decret que la desplega fan una opció decidida perquè sigui en l'àmbit del centre i de la seva direcció on se situï l'eix central de la presa de decisions i que en tot cas sigui des del centre, en exercici dels seus marges d'autonomia, que se situïn de manera distribuïda entre el seu personal professional les diverses preses de decisió. En definitiva, els preceptes del Decret se situen en un context de lideratge fort i distribuït de les direccions i en un procés d'enfortiment institucional de cada centre educatiu." Una presa de decisions que no compti amb la participació del mateix centre i de la seva comunitat escolar (que no vol dir el consentiment) esdevé contrària, a criteri del Síndic de Greuges, als principis previstos en l'ordenament jurídic vigent.
Aquestes mateixes reflexions fetes per a la supressió del batxillerat diürn també es poden fer extensives al procés de supressió dels batxillerats nocturns. Convé recordar que l'anunci d'aquesta supressió per al curs 2008/2009 es va fer setmanes abans del procés d'admissió d'alumnat corresponent a aquest mateix curs, i que en el moment de la preinscripció i matrícula alguns centres encara no tenien clara la continuïtat d'aquesta oferta educativa. A més, com també succeeix en el cas del batxillerat diürn, la decisió sobre la supressió es va produir sense que la comunitat escolar del centre fos escoltada.
Onzè, sobre l'escletxa digital i la substitució dels ensenyaments de batxillerat nocturn pels ensenyaments de batxillerat a distància, el Síndic manifesta que d'acord amb l'ordenament jurídic, les ofertes de batxillerat a distància i de batxillerat nocturn preveuen cobrir les necessitats de formació d'un tipus d'alumnat que respon a unes característiques similars. En aquest sentit, l'Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn, que desplega la disposició addicional tercera del Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat, estableix en els articles 28 i 34 que els ensenyaments tant de règim nocturn com a distància s'adrecen a alumnat de 18 anys o més (i excepcionalment també a menors de 18 anys que justifiquin la impossibilitat de seguir estudis en règim diürn) que, a causa de la seva activitat laboral, dels seus interessos o per altres circumstàncies, tenen dificultats per accedir a una oferta de règim diürn i prefereixen optar per una oferta horària o geogràfica diferent.
A la pràctica, però, les dades aportades pels centres de batxillerat nocturn afectats pel tancament, que s'ubiquen sovint en barris socioeconòmicament no afavorits, exposen que el seu alumnat respon a un perfil de població adulta de classe de treballadora amb recursos econòmics limitats, que difereix força del perfil d'alumnat que està matriculat al règim diürn o a l'oferta a distància.
En aquesta línia, els estudis que s'han ocupat d'analitzar l'escletxa digital en l'actual societat del coneixement posen de manifest que hi ha importants desigualtats en l'accés a les noves tecnologies i també en l'adquisició d'habilitats per fer-ne ús.
Les dades d'alumnat per nivell d'estudis acabats posen de manifest que només el 69,2% de la població més gran de setze anys amb estudis d'educació secundària obligatòria (primera etapa) finalitzats fa ús d'internet l'any 2009. En altres paraules, un 30% de la població potencialment usuària de l'oferta de batxillerat no accedeix a internet.
Per tant, des d'aquesta perspectiva, les ofertes de nocturn i a distància no semblen necessàriament assimilables. Davant d'aquesta situació, el Síndic de Greuges demana al Departament d'Educació que analitzi les possibles desigualtats existents en l'accés als estudis a distància de batxillerat, en comparació amb l'oferta de batxillerat nocturn, per comprovar si algun grup social en queda exclòs arran de la supressió d'aquesta oferta. En funció dels resultats d'aquesta anàlisi, el Síndic de Greuges també demana o bé revisar l'estratègia de tancament de l'oferta de batxillerat nocturn o bé compensar aquestes desigualtats d'accés amb estratègies específiques de foment de l'accés als ensenyaments a distància dels col·lectius socialment menys afavorits.
En aquest sentit, pel que fa a la substitució d'aquests ensenyaments per impartir-los per mitjà de la modalitat a distància, la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, en establir els principis generals als quals s'ha d'ajustar la utilització de les tecnologies de la informació, estableix entre aquests el principi d'igualtat, amb l'objecte que en cap cas l'ús de mitjans electrònics pugui implicar l'existència de restriccions o discriminacions per als ciutadans que es relacionen amb les Administracions Públiques per mitjans no electrònics, tant respecte l'accés a la prestació de serveis públics com respecte a qualsevol actuació o procediment administratiu sens perjudici de les mesures adreçades a incentivar la utilització dels mitjans electrònics. La legislació en matèria d'educació també posa l'accent en l'equitat com a principi que ha de regir el funcionament del sistema educatiu i la intervenció de les administracions educatives.
Dotzè, sobre l'absorció de l'alumnat dels ensenyaments de batxillerat nocturn al batxillerat a distància, ja s'ha exposat que, en els darrers anys, el Departament d'Educació ha manifestat la seva voluntat que l'alumnat de batxillerat nocturn sigui absorbit progressivament per l'oferta d'ensenyaments a distància. Així, es constata que, d'una banda, com a conseqüència de la supressió de l'oferta de centres, entre altres factors, l'alumnat matriculat a batxillerat nocturn s'ha reduït a la meitat, dels 5.029 el curs 2007/2008 als 2.411 el curs 2009/2010, i que, d'altra banda, en el mateix període, l'alumnat matriculat als ensenyaments reglats a distància a través de l'Institut Obert de Catalunya ha augmentat exponencialment, especialment en l'oferta de formació professional, que ha passat dels 1.800 el curs 2007/2008 als 7.602 el curs 2009/2010.
Amb tot, també s'evidencia que l'oferta de batxillerat a distància no ha absorbit l'alumnat que (potencialment) estudiava en règim nocturn. En el mateix període, l'alumnat de batxillerat nocturn s'ha reduït en un 52,1%, amb una pèrdua de més de 2.600 alumnes, mentre que l'alumnat de batxillerat a distància ha mantingut una tendència a l'alça menys pronunciada, del 46,1%, amb un guany de menys de 800 alumnes. Globalment, doncs, l'alumnat de batxillerat diferent del règim ordinari diürn (nocturn o a distància) s'ha reduït en els darrers tres cursos observats en un 26,9%, amb una pèrdua de més de 1.800 alumnes.
Si bé part de la pèrdua es pot explicar per una major dinamització de l'oferta dels ensenyaments de formació professional, que ha atret part de l'alumnat que abans feia ús de l'oferta de batxillerat nocturn, és possible creure que aquesta reordenació dels ensenyaments de batxillerat nocturn i a distància hagi deixat fora del sistema educatiu un volum significatiu d'alumnat. El Síndic de Greuges, en la línia de l'epígraf anterior, ha demanat al Departament d'Educació que explori si, com a efecte directe de la supressió de l'oferta de batxillerat nocturn en determinats centres (quasi 30), s'ha produït una pèrdua real d'alumnat en el sistema educatiu. Aquesta informació pot ser rellevant a l'hora de programar aquests ensenyaments en el futur.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic de Greuges indica que, en el marc de les seves competències relacionades amb la programació de l'ensenyament, el Departament d'Educació està legitimat, d'acord amb el que preveu la normativa, per definir tant el model de provisió de batxillerat com les places de diürn i nocturn disponibles necessàries per donar resposta a les necessitats d'escolarització existents i, conseqüentment també, per suprimir ofertes, si escau.
Els criteris que exposa el Departament d'Educació per justificar la supressió de determinades ofertes de batxillerat diürn i nocturn responen a una racionalitat política i, per si mateixos, no són contraris als principis que regulen el nostre sistema educatiu, ni pel que fa al deure de l'Administració educativa de promoure la qualitat ni pel que fa al seu deure de garantir l'equitat educativa.
Malgrat això, el Síndic de Greuges alerta que aquesta mesura, en funció del cas i de la seva articulació, pot afectar negativament l'equitat en l'accés de l'alumnat socialment menys afavorit, amb més dificultats d'escolarització, als ensenyaments de batxillerat, circumstància que sí que pot ser contrària als principis d'igualtat i cohesió social que regeixen el nostre sistema educatiu.
Per tant, des d'aquesta perspectiva, aquesta institució demana que l'Administració educativa tingui en compte en la presa de decisions l'impacte que aquesta mesura pot tenir sobre l'exercici efectiu del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats.
Amb el propòsit de garantir que l'equitat educativa no es vegi debilitada, i abans d'aplicar aquesta mesura amb caràcter definitiu, el Síndic de Greuges insta l'Administració educativa a elaborar un informe específic per a cada centre afectat en què s'analitzi de manera sistemàtica l'impacte que una eventual supressió d'aquestes ofertes pot generar sobre diferents àmbits, com ara:
a. L'èxit escolar i la composició social del centre
b. La segregació escolar del sistema educatiu
c. L'especialització i la personalització de la tasca educativa
d. Les transicions educatives de l'alumnat escolaritzat
e. L'accessibilitat geogràfica dels ensenyaments postobligatoris i l'oferta educativa del territori
f. L'escolarització postobligatòria pública
g. L'absorció de l'alumnat de batxillerat nocturn al batxillerat a distància (en el cas de la supressió dels batxillerats nocturns)
Si se'n constata un impacte negatiu, el Síndic suggereix al Departament d'Educació que o bé repensi l'aplicació d'aquesta mesura o bé compensi els efectes que pugui tenir sobre l'equitat educativa.
Addicionalment, amb l'objectiu de reforçar aquesta equitat en l'accés als ensenyaments postobligatoris, el Síndic de Greuges també demana a l'Administració educativa que desenvolupi, si no s'està fent, les actuacions següents (d'acord amb les diferents propostes formulades i argumentades en les consideracions anteriors):
1. Sobre l'èxit escolar i la composició social dels centres:
Primer, valorar els resultats acadèmics dels centres en relació amb la seva composició social i valorar quin model de provisió respon millor a les necessitats d'escolarització d'aquest alumnat (grandària del centre, recursos d'acompanyament, etc.).
Segon, ponderar la funció socioeducativa que compleix la majoria de centres afectats per la supressió, també en el batxillerat, i valorar si aquesta funció s'acompleix igualment en el marc de l'oferta educativa alternativa que cobreix l'eventual buit deixat per aquesta supressió.
Tercer, promoure una valoració, per part de l'Administració educativa, dels resultats obtinguts pels centres afectats per la supressió del batxillerat no només basada en els resultats estrictament acadèmics, sinó també, d'acord amb una perspectiva de l'èxit escolar més basada en l'equitat, basada en altres assoliments educatius.
Quart, estudiar l'impacte sobre l'accés als ensenyaments postobligatoris que la supressió dels batxillerats diürn i nocturn té en l'alumnat que finalitza l'educació secundària obligatòria als instituts i als barris on ja s'ha dut a terme.
2. Sobre la segregació escolar dels instituts de batxillerat diürn i la planificació educativa:
Primer, emprar els instruments de què disposa la normativa vigent, a fi de distribuir equitativament l'alumnat entre els centres afectats i la resta de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, a banda de promoure polítiques que estimulin la demanda escolar durant el procés ordinari de preinscripció i matrícula dels diferents centres afectats per situacions de demanda feble.
Segon, definir plans de xoc per als centres guetitzats que en minimitzin progressivament la guetització i, en el marc de la presa de decisions sobre una eventual supressió de l'oferta de batxillerat del centre, considerar com es desenvolupa aquest pla i quines possibilitats hi ha en el futur de combatre aquesta segregació i de millorar els seus nivells de demanda en els processos d'admissió.
Tercer, estudiar el possible tancament dels centres guetitzats en els quals s'hagi demostrat impossible combatre la seva guetització escolar amb altres mesures de planificació educativa.
Quart, garantir que la supressió dels batxillerats, si es produeix, estigui acompanyada per un projecte de revaloració del centre, a fi de consolidar-ne l'oferta educativa i de fer-la atractiva per a l'alumnat i les famílies.
Cinquè, evitar la supressió del batxillerat, sempre que reforci la segregació escolar del centre i accentuï les diferències entre la seva composició social i la d'altres tipologies de centre de secundària propers (com passa amb alguns SES en territoris amb més d'un institut o amb els instituts d'ESO+formació professional en els territoris on també hi ha instituts d'ESO+batxillerat).
Sisè, revisar els processos de fusió-adscripció entre centres per evitar que acabin generant centres de secundària amb oferta d'ESO (amb o sense formació professional) i altres centres amb oferta d'ESO i batxillerat (amb o sense formació professional), circumstància que pot resultar contraproduent a l'hora d'enfortir la demanda dels primers i combatre la segregació escolar.
3. Sobre l'especialització i la personalització a l'ensenyament postobligatori:
Primer, analitzar el treball d'atenció a la diversitat que tant els instituts afectats per la supressió com els instituts adscrits realitzen, a fi de garantir que es produeix aquesta atenció especialitzada i individualitzada, especialment entre els alumnes amb més dificultats.
Segon, analitzar si la grandària del centre condiciona les oportunitats de desenvolupar intervencions especialitzades i personalitzades.
4. Sobre les transicions educatives:
Primer, valorar en la presa de decisions polítiques que la supressió de l'oferta de batxillerats diürns i nocturns en determinats centres de secundària pot provocar ruptures en les transicions educatives que derivin en l'abandonament del sistema educatiu dels alumnes amb vinculacions més febles.
Segon, establir mecanismes de coordinació entre ESO i batxillerat entre centres adscrits, en cas que es produeixi la supressió dels batxillerats en alguns d'aquests centres, especialment importants per combatre l'abandonament educatiu prematur de l'alumnat amb més dificultats d'escolarització.
Tercer, articular, en cas que es produeixi la supressió dels batxillerats, mesures d'acompanyament a l'escolaritat que estimulin la permanència al sistema en els ensenyaments postobligatoris i que promoguin l'acollida i l'adaptació d'aquests alumnes al nou entorn educatiu.
Quart, estudiar la incidència de la manca de presencialitat en els nivells de permanència de l'alumnat amb més dificultats d'escolarització en el sistema educatiu.
5. Sobre l'accessibilitat geogràfica als ensenyaments postobligatoris i sobre l'impacte de l'oferta en el territori:
Primer, valorar, en la presa de decisions sobre la supressió de l'oferta de batxillerat de determinats instituts, el nivell de proximitat del centre adscrit, a on els alumnes graduats en educació secundària obligatòria que vulguin estudiar batxillerat hauran de desplaçar-se per continuar la seva formació acadèmica.
Segon, valorar, en la presa de decisions, les distàncies simbòliques entre els instituts afectats i els centres de batxillerat adscrits, i estudiar el possible efecte que determinades barreres simbòliques (grans avingudes, zones no urbanitzades, etc.) poden tenir per a la continuïtat de l'escolarització en l'etapa postobligatòria de l'alumnat amb vinculacions més fràgils amb el sistema educatiu.
Tercer, estudiar i ponderar la incidència que la supressió del batxillerat en un determinat barri pot tenir en els processos educatius de la seva població i també en la seva cohesió social.
6. Sobre l'evolució de la demografia educativa i l'escolarització postobligatòria pública:
Primer, considerar, en la presa de decisions polítiques sobre la supressió de l'oferta de batxillerats en determinats centres, que el criteri de la demanda, si bé és racional, no necessàriament és adequat des de la perspectiva de l'equitat educativa, principi que també ha d'orientar la planificació educativa i les actuacions de les administracions en matèria d'educació.
Segon, analitzar, en la presa de decisions polítiques, els nivells d'escolarització pública al batxillerat en els diferents territoris afectats, per garantir majors nivells d'equitat en l'accés dels joves a l'educació, i evitar així que la supressió de l'oferta pública en determinats territoris resulti perjudicial per a l'accés de l'alumnat al batxillerat en igualtat d'oportunitats educatives.
Tercer, considerar la importància de l'escolarització postobligatòria pública en un eventual futur procés d'increment de places, en consonància amb l'evolució de la demografia educativa.
7. Sobre l'escletxa digital i l'absorció de l'alumnat dels ensenyaments de batxillerat nocturn al batxillerat a distància:
Primer, analitzar les possibles desigualtats existents en l'accés als estudis a distància de batxillerat, en comparació de l'oferta de batxillerat nocturn, per comprovar si algun grup social en queda exclòs arran de la supressió d'aquesta oferta.
Segon, revisar l'estratègia de tancament de l'oferta de batxillerat nocturn o compensar les desigualtats d'accés si es constata que els col·lectius socialment menys afavorits presenten més dificultats d'accés als ensenyaments a distància.
Tercer, explorar si, com a efecte directe de la supressió de l'oferta de batxillerat nocturn en determinats centres, s'ha produït una pèrdua real d'alumnat en el sistema educatiu, tant a batxillerat com en el conjunt d'ensenyaments postobligatoris.
Finalment, el Síndic de Greuges també ha detectat diverses disfuncions relacionades amb el procediment seguit en la supressió del batxillerat diürn i nocturn i, en aquest sentit, demana al Departament d'Educació:
Primer, que en el procés de presa de decisions escolti els alumnes, les famílies, els equips directius i la resta de la comunitat escolar, especialment perquè la modificació de l'oferta del centre, o el cessament de la seva activitat, n'altera substancialment el projecte educatiu.
Segon, que s'estableixi un protocol que garanteixi que els alumnes i les famílies afectades són correctament informades sobre el desenvolupament del procés de supressió de l'oferta i sobre els criteris que segueix l'Administració en tot el procés.
Tercer, que es garanteixi que la supressió respecta els temps necessaris per evitar situacions de desigualtat en el procés de reubicació de l'alumnat afectat a un altre centre, i també situacions de desinformació sobre l'oferta del mateix institut a les famílies que han de participar en el procés d'admissió. L'aplicació d'aquestes mesures just abans, durant o després del procés de preinscripció i matrícula genera conflictes amb alumnat i famílies que han rebut una informació sobre l'oferta del centre que no s'ajusta a la realitat.