Amb relació a aquest assumpte, el Síndic va sol·licitar informació al Consell Comarcal del Vallès Occidental, a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i al Departament d'Educació.
Un cop estudiada la resposta del Consell Comarcal del Vallès Occidental, el Síndic manifesta que celebra conèixer els criteris i els procediments que s'apliquen en la gestió del servei i que aquests hagin estat acordats en coordinació amb els ajuntaments de la comarca i amb el Departament d'Educació.
Així mateix, fa les consideracions següents:
En primer lloc, pel que fa a l'accessibilitat física del centre, el Síndic tramet a les persones interessades que, en el cas concret del CEIP La Floresta, el Consell Comarcal del Vallès Occidental va estudiar la supressió d'algunes parades, com la de la plaça del Centre per la proximitat d'aquesta parada a l'escola, i que, arran de les queixes rebudes sobre les dificultats d'accessibilitat del centre, es va adoptar la decisió de suprimir-la un cop l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès arrangés els accessos. A hores d'ara, segons sembla, s'està a l'espera d'aquestes actuacions per part de l'Administració local.
Després d'estudiar aquest assumpte, el Síndic considera que la supressió de les parades que es troben a menys d'un quilòmetre del centre, o de les que no respecten la distància mínima de 750 metres establerta entre parades, com a criteri general, no suposa cap actuació irregular, sempre que es tinguin en compte les condicions d'accessibilitat del centre i de les parades i es garanteixi la seguretat de l'alumnat en desplaçar-se. En aquest sentit, cal tenir present, tal com esmentaven les persones interessades en les diferents queixes rebudes, que el trajecte que han de recórrer a peu els alumnes ha de ser segur, viable i transitable. Per tant, el Síndic suggereix que es ponderin aquests factors quan es decideixi finalment sobre la supressió de determinades parades, i que es verifiqui que les condicions de seguretat i d'accessibilitat del centre i de la resta de parades per a les famílies siguin adequades, un cop s'apliqui aquesta mesura.
En segon lloc, pel que fa a la provisió i a la gratuïtat d'aquest servei, el Síndic ja ha tramès en altres ocasions el seu posicionament. Així, aquesta institució recorda que el Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, preveu que aquest servei sigui obligatori i gratuït en el cas de l'alumnat d'educació obligatòria que hagi d'escolaritzar-se fora del seu municipi de residència en un centre proposat pel Departament d'Educació. En la resta de situacions, la provisió d'aquest servei no és obligatòria ni gratuïta, com succeeix en el cas objecte de queixa, ja que es tracta d'un transport escolar entre els diferents nuclis del mateix municipi a una escola del municipi.
Per tant, des d'un punt de vista formal, no s'aprecia irregularitat en el canvi relatiu a la provisió del servei de transport escolar.
Dit això, i malgrat que aquest servei no és obligatori, el mateix Decret 161/1996, en la disposició addicional primera, també preveu que quan les necessitats d'escolarització en un determinat municipi així ho aconsellin, es pot facilitar el servei escolar de transport o la concessió d'ajuts a l'alumnat d'educació obligatòria que s'hagi de desplaçar a centres docents del mateix municipi, però distants del seu lloc de residència.
El Síndic considera que aquest és el cas de les persones interessades, ja que el trajecte que han de recórrer fins al centre és de diversos quilòmetres, distància suficient per garantir unes condicions de transport adequades.
També és cert que la normativa parla de provisió de transport escolar i de concessió d'ajuts en cas que els centres docents estiguin distants del lloc de residència de l'alumnat, però no pas de gratuïtat total. És més, convé tenir present que l'Administració sufraga una part molt important del cost global del servei. Per tant, des d'aquest punt de vista, no es considera irregular l'aplicació d'una quota bàsica per a ús del servei, tal com ha previst el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Tot i això, el Síndic recorda que també convé alertar, i així ho ha fet amb el Departament d'Educació i amb altres administracions comarcals, del risc de malmetre un dels pilars fonamentals de l'estat del benestar, i un dels drets educatius bàsics, la gratuïtat de l'ensenyament. Per tant, suggereix que es tingui en compte aquesta darrera consideració a l'hora d'establir un preu públic, que actualment se situa, segons la informació tramesa, en 65 euros/any.
En qualsevol cas, i davant del nou cobrament de quotes, des de la perspectiva dels drets el més important és garantir l'accessibilitat al servei. En aquest sentit, el Síndic suggereix que s'estudiïn les dificultats d'accés al servei que poden patir algunes famílies per raons econòmiques, i que es posin els mitjans perquè cap alumne deixi de fer-ne ús o en quedi exclòs per aquest motiu. La instauració d'una quota, en definitiva, no ha d'impedir les famílies amb menys recursos econòmics fer ús del servei.
En el seu informe de resposta, el Consell Comarcal exposa que existeixen ajuts adreçats a les persones que no poden fer front a aquesta quota, fins a un màxim del 100% de bonificació. Així, per estudiar l'impacte d'aquesta política d'equitat en l'accés al servei, el Síndic demana que es precisi quins nivells de renda estan subjectes a les diverses bonificacions.
En tercer lloc, les persones interessades també manifestaven el seu temor per la possibilitat que els efectes que els dèficits d'accessibilitat física i econòmica del centre i del servei de transport escolar debilitessin la demanda del centre. En aquest sentit, el Síndic suggereix que s'estudiï l'evolució de la demanda del centre en els propers cursos a fi de valorar els efectes que aquests canvis en la provisió del servei poden tenir en el procés d'admissió.
En quart lloc, la necessitat de combatre aquests dèficits d'accessibilitat física i econòmica del centre i del mateix servei de transport escolar, i de garantir unes condicions de provisió adequades, es veu reforçada pel fet que una part significativa de l'alumnat escolaritzat que resideix lluny del centre hi ha estat admès, segons apunten les persones interessades, a partir de l'assignació d'ofici de places feta pel mateix Departament d'Educació. El Síndic també suggereix que es ponderi aquest factor a l'hora d'adoptar decisions que modifiquin la provisió del servei de transport escolar.
Finalment, i després d'haver estudiat casos com els d'aquesta queixa, el Síndic recorda que ha suggerit al Departament d'Educació que millori la normativa referent al transport escolar pel que fa als casos en què la provisió del servei sembla necessària però no és obligatòria. L'aplicació de la regulació actual produeix resultats de vegades injustos, ja que només té en compte la delimitació del terme municipal, mentre que l'atorgament d'ajuts individuals té un efecte compensador limitat pel seu caràcter potestatiu, i pel fet que no sempre s'arriben a cobrir les necessitats existents.
En aquest sentit, recentment, en data 6 de maig de 2010, es va lliurar al Parlament de Catalunya l'informe extraordinari "La provisió i l'accés als serveis de transport i menjador escolars", que proposa analitzar els problemes plantejats al Síndic relacionats amb aquest àmbit de la política educativa i formular recomanacions amb la voluntat de contribuir a la resolució dels greuges i de les desigualtats existents (es pot accedir al contingut d'aquest informe a: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2729/transport.pdf).
Aquest informe reitera al Departament d'Educació la necessitat de modificar els decrets que regulen la provisió d'aquests serveis i incorporar criteris de distància geogràfica i de renda per determinar la provisió obligatòria i gratuïta dels serveis de transport i menjador escolars, a més del criteri d'escolarització en un altre municipi diferent del de residència, d'aplicació obligada d'acord amb el que preveu la normativa actual de caràcter estatal.
Tot i que la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, no va més enllà en el reconeixement d'aquest dret, l'anàlisi comparada a escala autonòmica posa de manifest que hi ha comunitats autònomes que han promogut normatives que incorporen altres supòsits en la provisió gratuïta i obligatòria d'aquests serveis. És en aquest sentit que des del Síndic es demana actualitzar l'ordenament jurídic vigent a Catalunya.
Amb el propòsit de fer un seguiment d'aquest suggeriment, el Síndic ha iniciat una actuació d'ofici per estudiar l'actuació del Departament d'Educació pel que fa a l'actualització d'aquesta normativa.
Un cop rebut l'informe del consistori, el Síndic transmet la mateixa resolució a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i li concreta específicament el següent:
En primer lloc, la provisió del servei de transport escolar ha de quedar garantida per a les famílies del centre que resideixen a una distància gran, i més encara quan algunes d'aquestes famílies resideixen lluny i, segons apunten, han estat assignades d'ofici al centre pel Departament d'Educació. El Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, estableix que el servei no tindrà caràcter obligatori i gratuït en el cas d'alumnat escolaritzat al mateix municipi de residència, però emplaça l'Administració a proporcionar-lo quan aquest alumnat s'hagi de desplaçar a centres docents del mateix municipi però distants del seu lloc de residència.
El Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, estableix en l'article 2.1 que la provisió d'aquest servei pot respondre a les modalitats següents: "a) Servei escolar de transport discrecional consolidat amb reiteració d'itinerari; b) Servei de transport públic regular de viatgers".
D'acord amb l'informe de l'Ajuntament de Sant Cugat, el districte de la Floresta disposa d'un servei de transport urbà de barri, amb un 60% de cobertura del territori, que té una freqüència de pas de 30 minuts, sense temps suficient de perllongar la línia, i que disposa d'un vehicle de capacitat reduïda, amb només vuit seients, condicions totes elles inadequades per adaptar aquest servei de transport públic urbà regular de viatgers com a servei de transport escolar.
El Decret 161/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de transport per tal de facilitar el desplaçament de l'alumnat en l'educació obligatòria, estableix en l'article 3.1 que els consells comarcals que assumeixin la gestió del servei escolar de transport, com passa amb el Vallès Occidental, establiran aquest servei en la modalitat que correspongui.
Cal considerar, però, que els consells comarcals poden fer ús dels serveis de transport públic regular de viatgers per garantir aquesta provisió. I en el cas de l'àmbit local, els ajuntaments tenen el mandat de garantir el dret dels ciutadans a l'accessibilitat geogràfica en unes condicions de mobilitat adequades i segures, mitjançant el transport públic urbà.
En segon lloc, alguna de les persones interessades informa que l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès no té definit encara un pla de mobilitat urbana, establert com a instrument de planificació per l'article 5 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, fet que dificulta que quedin cobertes les diferents necessitats de mobilitat del municipi, tal com queda demostrat amb la queixa.
La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, preveu en l'article 9 que l'àmbit territorial dels plans de mobilitat urbana sigui el municipi i que la iniciativa per elaborar-los i aprovar-los correspongui als ajuntaments. També n'estableix l'obligatorietat per als municipis que, d'acord amb la normativa de règim local o el pla director de mobilitat corresponent, hagin de prestar el servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.
D'acord amb aquestes consideracions, i en cas que l'elaboració d'aquest pla no hagi finalitzat encara, el Síndic suggereix que l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès acabi els treballs de definició d'aquest pla i que incorpori la problemàtica objecte de queixa en les seves previsions.
Igualment, i d'acord amb les competències de l'Administració local en la prestació del servei de transport urbà de viatgers, el Síndic suggereix que l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès col·labori amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental a fi de garantir la provisió del servei de transport escolar del CEIP La Floresta en condicions adequades.
Així mateix, i per acabar d'estudiar aquest assumpte, demana conèixer quina ha estat l'evolució de l'aportació pressupostària de l'Administració local a aquest servei en els darrers cinc anys, si és que s'ha produït, i, en cas d'haver-se produït alguna alteració significativa, els motius que van justificar diferents esforços financers al llarg del temps.
D'altra banda, el Síndic considera que la provisió d'aquest servei, d'acord amb l'ordenament jurídic vigent, no ha de ser necessàriament gratuïta, encara que sí que ha de preveure mesures per garantir l'accessibilitat al servei per part de les famílies que tinguin més dificultats econòmiques.
D'acord amb la informació aportada per l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, aquestes mesures es fan més necessàries en el cas del CEIP La Floresta, atès que és el centre docent del municipi amb una composició social econòmicament més precària. Prenent com a referència els ajuts de menjador corresponents al curs 2009/2010, el centre concentra el 22% dels ajuts atorgats al municipi, mentre que només concentra al voltant del 10% de l'alumnat d'educació infantil de segon cicle i de primària al sector públic i al voltant del 5% de l'alumnat d'aquest nivell educatiu al conjunt del municipi.
En aquest sentit, el Síndic suggereix que en el marc de la col·laboració mantinguda amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental es procuri garantir aquestes mesures d'accessibilitat econòmica.
I en tercer lloc, el Síndic considera que no és irregular la supressió de les parades situades a menys d'un quilòmetre del centre, o a menys de 750 metres de la parada anterior, sempre que els accessos al centre i els accessos a la parada estiguin condicionats per garantir una mobilitat adequada i segura dels alumnes i les seves famílies.
Sobre aquest assumpte, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès exposa haver dut a terme recentment el Projecte d'urbanització del camí de Can Pagan de Sant Cugat del Vallès, des de la carretera de Vallvidrera fins a l'esplanada situada davant l'escola, amb els objectius de dotar el CEIP La Floresta d'un accés de vianants per poder arribar-hi des de la carretera de Vallvidrera, repavimentar el camí d'accés a l'escola, asfaltar les zones d'aparcament i senyalitzar els accessos tant de vianants com de vehicles.
D'acord amb l'informe municipal, el Síndic interpreta que aquest condicionament dels accessos del centre garanteix la seguretat i la mobilitat adequada dels alumnes i les seves famílies. Si no fos així, demana que se li ho faci saber.
Igualment, suggereix que l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès analitzi els accessos a les parades del servei de transport escolar del centre, per garantir que les condicions són adequades i segures.