L'Ajuntament de Figaró-Montmany va donar una resposta de caire genèric al Síndic. L'única referència a algunes de les qüestions concretes plantejades pel promotor és que "algunes peticions expressades per escrit han estat contestades oralment com a preguntes de control a les sessions de ple, com és el cas del sonòmetre", en presumpta al·lusió a la qüestió demanada pel reclamant sobre la campanya municipal pel control del soroll.
Davant d'aquesta informació, el Síndic indica que no és la seva tasca supervisar una a una les nombroses demandes d'informació presentades pel regidor, verificar si han estat ateses i si ho han estat de forma suficient.
No resulta senzill discernir de forma genèrica el grau de compliment del dret d'accés a la informació municipal o constatar-ne els obstacles reals de l'exercici, sobretot quan pot ser contradictòria l'opinió de la qualitat de la informació subministrada.
El Síndic entén que aquestes queixes, com altres moltes de circumstàncies similars, plantegen la important qüestió no tant sols del dret dels regidors a accedir a la informació municipal, sinó bàsicament de les vicissituds de l'exercici d'aquest dret. Aquest tipus de qüestions són sempre plantejades pels grups municipals a l'oposició, si bé la situació pot permutar-se en el futur, si aquest grup és qui governa.
També entén que les parts coneixen de forma suficient allò que determina clarament la normativa sobre administració local en aquesta matèria. Només cal recordar, doncs, el règim d'accés a la informació municipal dels regidors.
Per tant, el Síndic formula les consideracions següents, que de forma habitual apareixen en els informes anuals al Parlament de Catalunya, ampliades a altres aspectes com la possible tensió entre drets d'accés i preservació de dades de caràcter personal o el mal ús en l'exercici del dret d'accés a la informació municipal:
El dret de participació en els afers públics és un dret de configuració legal, recollit en l'article 23.1 de la Constitució espanyola en la secció 1a del capítol segon, dedicada als drets fonamentals i les llibertats públiques. De la mateixa manera, no pot fer-se un exercici adequat del dret de participació, sense un accés a la informació dels assumpte municipals apropiat i eficaç. En conseqüència, aquest és causa d'aquell, i tots dos formen un conjunt indissociable.
Així, el Síndic recorda que l'article 164 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril (en endavant TRLLMRL), en regular el dret d'informació dels membres de les corporacions locals, estableix dos règims diferents d'accés a la informació municipal: un accés directe que correspon als supòsits previstos als apartats a, b i c, és a dir, informació necessària per a l'exercici de funcions delegades, assumptes propis de la responsabilitat encomanada, informació relativa als assumptes inclosos a l'ordre del dia dels òrgans dels quals són membres i informació que també sigui d'accés lliure als ciutadans. En els altres casos, i quan és necessari per al desenvolupament de la funció de regidor, es disposa d'un accés indirecte mitjançant petició expressa al president de la corporació o de les diferents comissions.
En principi, tots els regidors tenen dret d'accés a tota la documentació municipal, a excepció dels supòsits previstos a les lletres a) i b) de l'apartat 3 de l'article 164 del TRLLMRL. Tot i això, varia la forma d'obtenir-la o demanar-la. Així, s'ha de demanar a l'alcalde o al president de la Junta de Govern la informació a què no es té dret d'accés directe.
La sol·licitud s'entén acceptada per silenci positiu si en el termini de quatre dies no es dicta una resolució denegatòria. Amb freqüència, hi ha situacions d'acceptació per silenci positiu, però d'impossible execució material a la pràctica, ja que si es demana de nou l'accés a la informació, tot invocant el silenci positiu, pot continuar denegant-se de fet o bé si es produeix una resposta total o parcial en un termini de temps del tot desproporcionat i injustificat.
L'article 164.5 del TRLLMRL estableix que els membres de la corporació tenen dret a obtenir una còpia de la documentació a què tenen dret accés, en els termes descrits. La còpia pot ser facilitada en el suport que es consideri adient, tot i que cal tenir en compte que no es poden fer peticions abusives que interfereixin en l'activitat municipal ordinària.
Quant a la forma en què s'han de contestar les preguntes escrites, el Síndic entén que, segons els casos i el caràcter de la informació que s'ha de facilitar, poden oferir-se personalment o en àmbits com sessions de comissions municipals o altres reunions convocades amb aquesta finalitat, però és recomanable que se'n reflecteixi el resultat en les actes corresponents per deixar constància dels assumptes tractats.
Finalment, les preguntes o demandes d'informació que cal contestar en les sessions dels plens són aquelles que es formulen expressament amb la intenció que siguin contestades en aquest àmbit, d'acord amb l'article 105 del TRLLMRL.
Quant a la qüestió del possible mal ús en l'exercici del dret d'accés a la informació municipal, el Síndic indica que, quan es fa saber al Síndic de Greuges el comportament abusiu a l'hora de demanar informació municipal, es constata la presència d'imputacions creuades de mal ús dels respectius drets i deures que pertoquen a les parts i mutus judicis d'intencions sobre la conducta reprotxable de l'altra.
En aquestes queixes, es demana que la institució prengui un determini davant dels arguments i greuges d'ambdues parts i resolgui sobre la conculcació o no del dret a la participació en els afers públics o, alternativament, sobre l'existència d'abús en l'exercici d'aquell dret i, en conseqüència, que faci una crida a esmenar les conductes indegudes.
Davant de l'inqüestionable dret dels regidors a obtenir l'accés a la informació municipal i a contestar-ne les demandes, es planteja el tema dels límits en l'exercici d'aquest dret; uns límits que, d'acceptar-se, haurien de ser considerats en sentit restrictiu i no expansiu, per prevalença del dret constitucional a participar en els afers públics de forma plena i informada.
Com ja s'ha dit, la normativa vigent, quan proclama i descriu el dret dels regidors a rebre resposta expressa a les seves demandes i a accedir a la informació municipal, estableix uns límits en funció del contingut de la informació demanada. Així l'article 164.3, lletres a) i b) del text TRLLMRL, fixa aquestes limitacions d'acord amb la matèria. En qualsevol cas, la denegació d'accés sempre ha de ser motivada.
En la normativa de règim local, però, no s'estableix cap limitació de la quantitat o freqüència de les demandes que es puguin presentar. No obstant això, hi ha alguns indicis que poden ajudar a adoptar criteris, quant a l'existència de possibles límits quantitatius en l'exercici d'aquest dret:
Primer, quan es proclama el dret de tots els membres de la corporació a obtenir informació sobre els afers municipals, es fa amb relació a "dades o informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció", segons l'article 164.1 del TRLLMRL.
Segon, "el dret d'accés l'han d'exercir els particulars de manera que no es vegi afectada l'eficàcia del funcionament dels serveis públics", d'acord amb l'article 37.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Si bé aquesta condició limitadora es proclama dels particulars, el Síndic recorda que els electes representen els ciutadans en l'exercici de dret fonamental de participació en els afers públics, reconegut en l'article 23.1 de la Constitució espanyola.
La jurisprudència del Tribunal Suprem ha tingut en compte, a l'hora de pronunciar-se sobre la possible conculcació del dret a l'accés a la informació municipal, que el seu exercici pugui afectar, de forma il·legítima, el funcionament dels serveis públics i que s'utilitzi aquest dret amb una finalitat diferent al desenvolupament de la funció de control i fiscalització, com l'obstrucció de l'acció de govern. Aquesta jurisprudència s'ha manifestat, de forma unànime, en el sentit que la càrrega de prova d'aquest usos inadequats correspon a la corporació. Així es pronuncia la Sentència del Tribunal Suprem (en endavant STS) de 4 de desembre de 1990, la STS de 28 de maig de 1997 i la STS de 17 de novembre de 2000.
També la Recomanació, Rec(2002) 2, del Comitè de Ministres del Consell d'Europa als estats membres sobre l'accés als documents públics en l'apartat dedicat al "tractament de les sol·licituds d'accés als documents públics" disposa que "una sol·licitud d'accés a un document públic es pot denegar si és clarament irracional".
Com a resum d'aquestes consideracions, el Síndic formula les recomanacions i els recordatoris següents:
Primer, els regidors tenen dret a accedir a la informació municipal per fer possible el dret de participació en els afers públics en nom propi i dels seus electors, mitjançant el control de l'acció del govern municipal, en els termes que estableix la normativa en matèria de règim local i que s'ha resumit en el primer apartat d'aquest escrit.
Segon, l'exercici d'aquest dret té les limitacions descrites en l'article 164.3. lletres a) i b) del text TRLLMRL.
Tercer, la informació a què es té dret d'accés és aquella que sigui necessària per al desenvolupament de la tasca encomanada als regidors, com la de participació en els afers públics, control i fiscalització de l'acció de govern.
Quart, igualment, el dret d'accés a la informació té les limitacions derivades del no entorpiment del funcionament ordinari de l'oficina municipal i de l'acció de govern dirigida a l'interès general, d'acord amb l'article 37.7 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Cinquè, així mateix, els regidors estan subjectes a la responsabilitat personal de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés.
Sisè, l'equip de govern, quan no atengui les sol·licituds d'informació perquè consideri que la demanda d'informació és desproporcionada, irracional o no es dirigeix a les funcions pròpies dels regidors, tot ocasionant una obstrucció en el funcionament ordinari de l'Ajuntament, ho ha de motivar i provar, segons la jurisprudència esmentada.
Setè, l'alcalde o el president de les juntes de govern ha de respondre, de forma motivada, la demanda d'informació que no sigui considerada d'accés directe.
Vuitè, la possible precarietat de recursos municipals no ha de ser excusa perquè l'equip de govern deixi de subministrar als grups municipals la informació necessària per desenvolupar la tasca que tenen encomanada.
Novè, les conductes de les parts han d'estar inspirades en el respecte al principi de bona fe. A més de ser una pauta desitjable de comportament social, el principi de bona fe està recollit per l'ordenament jurídic i la jurisprudència l'ha anat omplint de contingut concret, d'acord amb l'article 7 del Codi civil.
Amb aquests recordatoris, que han de contribuir a la millora de la vida democràtica municipal, es finalitzen les actuacions en aquest assumpte.