El pare d'una nena de tres anys d'edat mostra el seu desacord amb l'assignació del Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) d'un punt de trobada llunyà al domicili de la seva filla.
El promotor de la queixa exposa que fa més de dos anys que no veu la seva filla, i que en data 12 de maig de 2010 li han assignat el punt de trobada de l'Hospitalet de Llobregat, però creu que s'hauria d'establir un punt de trobada més proper al domicili de l'infant.
De l'anàlisi de la resposta rebuda del DASC, es desprèn que el Jutjat de Violència sobre la Dona va emetre una resolució en data 21 de març de 2009 per la qual es determina un règim de visites paternofilials de quatre hores de durada que s'han d'efectuar dins de les instal?lacions dels serveis tècnics de punts de trobada (en endavant STPT) i sota supervisió professional.
El Jutjat va mantenir aquest règim de visites, malgrat que la Secretaria de Polítiques Familiars va informar el Jutjat que el funcionament dels STPT està regulat mitjançant les normes contingudes en el Plec de prescripcions tècniques d'adjudicació dels serveis esmentats, segons el qual les visites supervisades que s'han d'efectuar dins de les instal?lacions del servei poden tenir una durada màxima de dues hores amb una freqüència màxima setmanal.
Per la informació tramesa pel DASC, sembla que hi va haver un seguit de cartes creuades, que daten d'abril de 2009 a abril de 2010, entre la Secretaria de Polítiques Familiars i el Jutjat de Violència sobre la Dona, en què la primera informava que no podia assignar un punt de trobada per visites de quatre hores setmanals, i el segon es ratificava en la seva resolució i en l'encàrrec emès que es designés un punt de trobada per a aquest règim de visites determinat.
Mentrestant, el temps transcorria i les vistes entre pare i filla no s'iniciaven. Finalment, va passar més d'un any sense que la persona interessada pogués veure-la, ja que les visites es van iniciar el 12 de juny de 2010, tot i que la resolució judicial que establia aquest règim de visites havia estat dictada el 21 de març del 2009.
Per tot això, el Síndic recorda que l'objectiu del recurs del punt de trobada és facilitar i afavorir la relació de l'infant amb el progenitor o progenitors, en determinats casos, després d'una ruptura de parella.
Així mateix, tot i conèixer la disponibilitat de recursos existent, el Síndic suggereix que en casos com aquest, més enllà d'enviar cartes al jutjat per correu, se cerquin fórmules de coordinació més eficaces amb l'òrgan competent, i es treballi amb celeritat a fi i efecte de poder garantir l'assignació d'un punt de trobada i que la relació del progenitor amb el seu fill no quedi suspesa durant un temps tan perllongat, en interès superior de l'infant.