La persona interessada manifesta el seu descontentament amb la tramitació contra ella del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) d'un procediment sancionador de trànsit per la comissió d'una infracció, en data 27 de novembre de 2008.
La persona interessada manifesta que va presentar un escrit d'al·legacions en descàrrec del fet imputat -excés de velocitat per conduir a 107 km/h excedint la limitació genèrica de 90 km/h per raó de la via- tot manifestant que no era la titular del sancionat.
Igualment, exposa que fins a l'embargament del seu compte al mes de juny de 2010 no va rebre cap més notificació al seu domicili.
D'altra banda, manifesta que quan se li va lliurar una còpia informativa de la proposta de resolució i de la resolució va comprovar que es feia esment a un contracte de lloguer del vehicle al seu nom facilitat per l'empresa que n'és titular, però al 2008 només feia un any que disposava del permís de conduir i no podia llogar cap vehicle.
Un cop examinats els avisos de recepció, tant de la notificació de la proposta de resolució com de la resolució, tramesos per l'SCT en resposta a la petició del Síndic, es detecta que els intents de notificació al domicili de la persona interessada es van efectuar sense respectar la legalitat vigent pel que fa a la franja horària en què s'han de practicar.
Concretament, la proposta de resolució es va intentar notificar dues vegades en dates 9 i 14 d'abril de 2009 a les 12.43 i a les 12.00 hores, respectivament, i la notificació de la resolució es va intentar notificar en dates 10 i 11 de juny de 2009, però ambdós intents es van dur a terme a les 11.00 hores.
Per tant, el Síndic recorda que d'acord amb l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, si la persona interessada no és al domicili al moment de la notificació s'ha de fer constar aquesta circumstància i s'ha de fer un nou intent en una hora diferent dintre dels tres dies següents.
Per sentència de 28 d'octubre de 2004 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, dictada en el recurs de cassació en interès de la Llei núm. 70/2003, interposat per la Generalitat de Catalunya, es va fixar la doctrina legal següent: "Que, a efecto de dar cumplimiento al artículo 59.2, de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, reformada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, la expresión en una hora distinta determina la validez de cualquier notificación que guarde una diferencia de al menos sesenta minutos a la hora en que se practicó el primer intento de notificación".
D'altra banda, hi ha nombrosa jurisprudència en aquest sentit, i recentment el Tribunal Constitucional (en endavant TC) ha manifestat en la Sentència 128/2008 de 27 d'octubre de 2008, dictada en el recurs d'empara 1292/2005, "que entre las garantías del artículo 24 de la Constitución española que son de aplicación al procedimiento administrativo sancionador están los derechos de defensa y a ser informado de la acusación, cuyo ejercicio presupone que el implicado sea emplazado o le sea notificada debidamente la incoación del procedimiento, pues sólo así podrá disfrutar de una efectiva posibilidad de defensa frente a la infracción que se le imputa previa a la toma de decisión y, por ende, que la Administración siga un procedimiento en el que el denunciado tenga oportunidad de aportar y proponer las pruebas que estime pertinentes y de alegar lo que a su derecho convenga (STC 226/2007, de 22 de octubre, fundamento jurídico (FJ) 3).
A esos efectos, siendo de aplicación directa lo afirmado en relación con los procedimientos judiciales, este Tribunal ha destacado la exigencia de procurar el emplazamiento o citación personal de los interesados, siempre que sea factible, por lo que el emplazamiento edictal constituye un remedio último de carácter supletorio y excepcional, que requiere el agotamiento previo de las modalidades aptas para asegurar en el mayor grado posible la recepción de la notificación por el destinatario de la misma".
En conseqüència, el Síndic suggereix a l'SCT que doni les ordres oportunes per tal que s'anul·li la resolució dictada, atès que amb la manca de notificació de la proposta de resolució -en què s'hauria d'haver donat resposta a les al?legacions de la persona interessada- i de la mateixa resolució sancionadora en la forma legalment establerta, s'ha vulnerat el dret a la defensa de la persona interessada, que només va tenir coneixement de la resolució dictada quan es va embargar el seu compte bancari.