La promotora es queixa del procediment sancionador del Servei Català de Trànsit per circular un passatger de més de tres anys sense utilitzar un sistema de subjecció homologat o, en cas que això no fos possible, sense utilitzar els cinturons de seguretat del vehicle.
Segons informa la promotora de la queixa, el seu fill no portava un sistema de subjecció homologat atès que en aquell moment la seva alçada era d'1,42 m. En aquest sentit, l'article 117.2 del Reglament general de circulació especifica que l'alçada mínima autoritzada per no portar la subjecció homologada ha de ser d'1,35 m.
D'altra banda, es constata que l'informe de ratificació de l'agent denunciant posa de manifest que el menor portava posat el cinturó de seguretat, que tenia entre cinc i sis anys i que havia d'anar amb sistema de subjecció homologat. A més, afegeix que el mesurament que va aportar la promotora de la queixa, fet a l'Àrea Bàsica Policial (ABP) de Terrassa, no pot demostrar que fos aquell nen que feia 1,42 m el que veritablement anava al seient de darrera.
Amb relació a aquesta qüestió, resulta difícil que l'agent denunciant pogués apreciar la diferència de 7 cm existent entre l'alçada que feia el fill de la persona interessada en aquell moment i els 1,35 que estableix el Reglament general de circulació. Així mateix, l'apreciació que l'infant podia tenir cinc o sis anys tampoc no deixa de ser una apreciació subjectiva. I sobre la possibilitat que no fos aquell infant el que anava al seient de darrera, l'agent tampoc no té cap prova que així ho acrediti, tret de la seva apreciació personal.
El Servei Català de Trànsit (en endavant SCT) informa que el fonament per a la desestimació de les proves aportades per la perosna interessada en el procediment sancionador no és altre que la presumpció de veracitat de les denúncies efectuades pels agents de l'autoritat, el qual es va ratificar en els termes de la denúncia.
No obstant això, el Síndic entén que la persona interessada va aportar no una sinó dues proves per tal de confirmar els fets que al·legava. A més, segons ha informat, i així ho pot acreditar, la promotora únicament té un fill, que en el moment de la denúncia tenia gairebé deu anys, i una filla de setze anys, que també els acompanyava en el moment en què va ser sancionada.
La promotora de la queixa destaca el fet que en el moment que va ser aturada per l'agent denunciant, aquest en cap moment va fer sortir al seu fill del vehicle.
D'altra banda, també es constata que en la butlleta de denúncia que va estendre l'agent denunciant tampoc no es fa constar ni el nom del nen ni qualsevol altre circumstància que l'agent considerés rellevant.
Així doncs, el Síndic considera que l'informe de ratificació de l'agent denunciant, en què assenyala que el nen podia tenir cinc o sis anys, no deixa de ser una apreciació subjectiva personal, a la qual s'ha d'afegir el fet que sense un mesurament in situ d'aquell menor i sense fer-lo sortir del cotxe, difícilment es podia comprovar la diferència existent entre 1,35 m, que és l'alçada mínima autoritzada per no portar la subjecció homologada, i els 1,42 m que era l'alçada del nen en aquell moment.
D'altra banda, i amb relació a la presumpció de veracitat de les denúncies efectuades pels agents de l'autoritat, si bé la jurisprudència del Tribunal Suprem (en endavant TS) atribueix als informes dels agents de l'autoritat un principi de veracitat i força probatòria en respondre a una realitat apreciada directament pels agents, llevat de prova en contrari, aquesta s'ha de matisar. En aquest sentit, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en endavant TSJC), de 7 d'abril de 2000, que recull aquesta tesi del TS, estableix el següent:
"(...) a) la presunción de veracidad antes indicada ha de referirse a aquellos hechos apreciados o constatados materialmente por el funcionario interviniente como resultado de su propia y personal observación o comprobación (autenticidad material), no alcanzando a las deducciones, apreciaciones, consecuencias, hipótesis o juicios de valor que pueda realizar dicho funcionario, quedando desde luego excluidas de la presunción de autenticidad y veracidad del Acta las meras opiniones o convicciones subjetivas del agente (...)".
En el mateix sentit es pronuncia la sentència del TSJC, de 7 de desembre de 2001.
D'acord amb aquesta doctrina jurisprudencial, i amb el contingut de l'informe de ratificació de l'agent denunciant, que es limita a dir que "si veritablement el nen del cotxe hagués mesurat 1,42 m, la persona interessada no hagués quedat denunciada", i sense que l'agent en el moment de la denúncia hagués adoptat cap mesura per certificar aquesta circumstància, el Síndic entén que hi ha elements més que suficients per entendre que la valoració subjectiva de l'agent no és suficient per desvirtuar les proves aportades per la persona interessada.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'SCT que anul·li la denúncia en qüestió, en no haver quedat provats els fets que s'imputen a la denunciada.