Segons exposa la promotora de la queixa, fins a l'any 2012 en les factures del subministrament d'aigua s'aplicaven les tarifes corresponents al cànon de l'aigua per a usos domèstics de l'aigua. Tanmateix, a partir de l'any 2013, la interessada exposa que es va incrementar la quota que havien de pagar en concepte del cànon de l'aigua, atès que se'ls va començar a liquidar el cànon de l'aigua per a ús industrial o assimilable sense que s'hagués produït cap canvi d'activitat en el local objecte de subministrament
Pel que fa a la determinació de l'ús de l'aigua, d'acord amb l'article 2.16 del Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (en endavant, TRLLAC), l'activitat realitzada a la casa consistorial és una activitat inclosa en la Classificació catalana d'activitats econòmiques 2009, aprovada pel Decret 137/2008, de 8 de juliol, com són "Activitats generals de l'Administració pública".
Per tant, el Síndic entén ajustat a dret que els usos de l'aigua de la casa consistorial es considerin usos assimilables als industrials, en tant que no se'n fa un ús particular o domiciliari.
Pel que fa al període de facturació, en vista de la informació inclosa en les factures, cal indicar que són dades que confonen els destinataris. Per això, el Síndic considera oportú recordar que en cas que es facin lectures estimades cal que de forma clara s'expressi en la factura.
Així mateix, i en vista del període de facturació que es fa constar en les factures, d'acord amb l'article 65 TRLLAC, l'acreditació del cànon de l'aigua ha de coincidir amb el moment del consum real o potencial d'aigua, independentment que el compliment de l'obligació de pagament sigui exigible en el moment de la facturació.
Pel que fa al mínim de consum, per la informació disponible, s'entén que els 108 m3 de la factura corresponen a l'aplicació dels mínims de facturació que estableix la normativa en els casos en què no hi hagi consum o que el consum fos inferior al mínim establert per la norma.
Ara bé, si els 108 m3 anuals detallats per calcular el cànon fan referència a l'aplicació dels mínims de facturació previstos legalment, cal recordar que l'article 67.2 del TRLLAC disposa 6 metres cúbics per usuari i mes, de manera que serien 72 m3, en lloc dels 108 m3 que es fan constar a la factura.
Amb relació al tipus de gravamen del cànon de l'aigua d'ús industrial, d'acord amb l'article 70.2 del TRLLAC, en els supòsits d'usos industrials i assimilables, agrícoles i ramaders de l'aigua, en el règim ordinari, el tipus de gravamen resulta de la suma d'un tipus de gravamen general, corresponent a l'ús, determinat segons el que estableix l'article 71, i d'un tipus de gravamen específic, corresponent a la contaminació, fixat d'acord amb l'article 72.
Per això, el Síndic entén que és convenient que en les factures d'aigua es detallin els tipus de gravàmens aplicables i que s'inclogui una referència de quina és la normativa que estableix les tarifes aplicades.
D'acord amb això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de les Valls de Valira:
1. Que, per al cas concret, es revisin les factures emeses tenint en compte les consideracions detallades més amunt i que, en cas que es detectin errors, s'adoptin els acords que corresponguin per deixar sense efectes les factures emeses i se n'emetin de noves.
2. Que, amb caràcter general, es creï un model de factures en què la informació que es faci constar sigui clara i detallada i s'inclogui la normativa que recull les tarifes que s'apliquen, tant pel que fa al consum com pel que fa al cànon de l'aigua, i s'especifiqui la publicació edictal corresponent.