La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació d'uns agents de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra.
D'acord amb la documentació aportada per la promotora, el dia 15 d'abril de 2011, els agents van irrompre a casa seva després d'esbotzar la porta, que no s'havien negat a obrir. Segons afirmaven els agents, el seu marit estava en cerca i captura. Al seu marit el van llançar a terra i el van emmanillar. A ella la van colpejar contra paret i la van estirar a terra mentre la immobilitzaven. Finalment, també la van emmanillar davant la presència dels seus fills menors d'edat.
La promotora també informa que els agents es van emportar algunes pertinences personals: dues bosses de mà, un braçalet, dos parells d'arracades, un collaret, unes ulleres de sol i un telèfon.
De l'informe emès per la Direcció General de la Policia se'n desprèn el següent:
- En data 15 d'abril de 2011 el Jutjat d'Instrucció número 1 de Cerdanyola del Vallès va ordenar la pràctica de la diligència d'entrada i escorcoll al domicili de la persona investigada, parella de la promotora de la queixa.
- Es va sol·licitar al jutge instructor l'entrada al domicili sense avís previ i l'ús de la força per esbotzar la porta de l'immoble.
- Els agents van accedir al domicili sense que cap de les persones presents manifestés cap queixa o fes esment a cap abús o ús desproporcionat de la força.
- Pel que fa a com es va dur a terme la immobilització de la promotora, no és possible facilitar més informació atesa l'obertura d'unes diligències i el requeriment del jutjat competent per a la identificació de l'agent que la va immobilitzar.
- Pel que fa a la manifestació de la promotora segons la qual els agents es van emportar una sèrie d'objectes, els agents investigadors disposaven de l'autorització judicial pertinent per endur-se'ls amb la finalitat d'esbrinar-ne la possible tinença il·lícita.
Un cop examinada aquesta informació, el Síndic considera oportú fer avinents al Departament d'Interior les consideracions següents:
En primer lloc, crida l'atenció que l'informe faci referència al fet que en el moment de l'entrada i l'assegurament de l'habitatge ningú no manifestés cap queixa o fes esment a cap abús o ús desproporcionat de la força. Ateses les característiques de la intervenció policial que es va dur a terme resulta comprensible que les persones presents no es queixessin d'entrada atès el moment de confusió, trastorn i pertorbació. En tot cas, és en el moment de la immobilització o detenció o bé un cop han passat els fets quan l'ús de la força pot derivar en alguna queixa.
En segon lloc, pel que fa a la immobilització de la promotora de la queixa, igualment crida l'atenció que es faci constar que no és possible facilitar més informació pels motius que s'assenyalen. El fet que s'hagin obert unes diligències prèvies arran de la denúncia penal que va presentar la persona interessada i que alhora són objecte de queixa al Síndic no impedeix que la Direcció General de la Policia informi el Síndic sobre aquesta qüestió. La intervenció d'aquesta institució en aquest assumpte no s'adreça a depurar presumptes responsabilitats dels agents que van intervenir en la detenció, la qual correspon al jutjat competent, sinó que en tot cas se situa en el pla preventiu, i busca comprovar que l'actuació policial s'ajusta no sols a la legalitat sinó als instruments de què disposa el Departament d'Interior per a l'exercici de les seves funcions.
D'altra banda, en vista de l'informe emès, el Síndic entén que la Direcció General de la Policia tampoc no ha dut a terme cap actuació per investigar l'actuació dels agents que van intervenir en la diligència d'entrada i registre.
L'existència de diligències penals no és obstacle perquè una actuació policial s'investigui ni perquè s'examini l'actuació dels agents des del punt de vista disciplinari, sempre que es posposi tota resolució fins que es dicti sentència ferma. Sobretot, quan hi ha un informe d'urgències del mateix dia segons el qual es diagnostica que la promotora presentava contusions diverses per agressions físiques.
El Decret 183/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament de règim disciplinari del Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra, estableix en l'article 24.1 que "la iniciació d'un procediment penal contra membres del Cos de Mossos d'Esquadra no impedeix la instrucció pels mateixos fets dels expedients disciplinaris, amb l'adopció, si s'escau, de les mesures cautelars que es considerin oportunes. No obstant això, la resolució definitiva d'aquests procediments sols es pot produir quan la sentència que es dicti en l'àmbit penal sigui ferma, la qual vincularà l'Administració en els fets que es declarin provats".
D'acord amb tot el que s'ha exposat, el Síndic suggereix al Departament d'Interior que iniciï un expedient d'informació reservada per determinar si els fets denunciats per la promotora de la queixa sobre l'agent que la va immobilitzar poden ser objecte d'incoació d'expedient disciplinari, i que adopti, si escau, les mesures cautelars oportunes.