El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'expedient sancionador tramitat al seu nom per una presumpta infracció de trànsit consistent a estacionar en un espai reservat per a l'ús exclusiu de persones amb discapacitat utilitzant una targeta d'aparcament que es va considerar no original. Ell exposa que al vehicle hi havia ben visible la targeta d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda de la qual és titular, i assegura que es tractava de la targeta original.
Segons sembla, la denúncia va ser formulada per un vigilant de zona, i quan el promotor va trobar l'avís al parabrisa del vehicle va requerir l'agent de la policia local que es trobava de servei en aquell indret perquè comprovés que la targeta d'aparcament del vehicle era l'original i l'agent així ho va poder constatar. Tot i això, més de cinc mesos després dels fets, va rebre la notificació de denúncia al seu domicili. Es queixa que les seves al·legacions van ser desestimades sense que la resolució del regidor de Governació i Via Pública aclareixi els motius pels quals la targeta va ser considerada no original pel vigilant, i afegeix que no s'ha donat resposta expressa al recurs que va interposar contra la resolució sancionadora.
Un cop examinada la documentació aportada i atès el model de targeta que consta al DOGC núm. 3602, de 25 de març de 2002, el Síndic entén que no hi va haver una actuació administrativa irregular en la denúncia i la posterior incoació de l'expedient sancionador tramitat contra el promotor.
Tot i això, el mateix Ajuntament reconeix que el promotor va formular un recurs de reposició contra la resolució sancionadora, el qual cal entendre desestimat per silenci, atès que no es va dictar la resolució expressa dintre del termini legalment previst. Malgrat que aquesta previsió legal del silenci permet a les persones interessades entendre expedita la via jurisdiccional contenciosa administrativa per a qualsevol altra reclamació amb relació a l'actuació municipal, l'article 42 de la la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, obliga a dictar resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui la seva forma d'iniciació.
Igualment, l'article 113 del mateix text legal estableix que les resolucions dels recursos han de decidir totes les qüestions tant de forma com de fons que plantegi el procediment hagin estat o no al·legades per les persones interessades, i que la resolució ha de ser congruent.
Per tant, el Síndic demana a l'Ajuntament de Castelldefels que resolgui de forma expressa el recurs interposat per la persona interessada i que doni les ordres oportunes per tal que, en endavant, en la tramitació dels expedients sancionadors es compleixi l'obligació legal establerta en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, la qual és d'aplicació supletòria de la legislació específica per a la imposició de sancions per infraccions en matèria de trànsit.