El Departament d'Educació ha tramès un nou informe relatiu a les queixes referents a falsos empadronaments al municipi de Sant Adrià de Besòs en els processos d'admissió corresponents als cursos 2008/2009 i 2009/2010. Un cop valorat aquest informe, el Síndic fa les valoracions següents:
En primer lloc, en l'informe, es constata que l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs va comunicar que una de les alumnes va utilitzar un empadronament fraudulent per aconseguir la baremació per proximitat del domicili en el procés d'admissió a l'escola Sant Gabriel per al curs 2009/2010. Amb tot, s'afegeix que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs no va poder donar de baixa d'ofici del padró d'habitants l'alumna esmentada perquè aquesta es va donar de baixa de forma voluntària.
Es dedueix, doncs, per les informacions aportades per l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que l'alumna esmentada no residia en un domicili de l'àrea d'influència del centre escollit en primera opció.
En canvi, a continuació, el Departament d'Educació exposa que aquesta alumna es va empadronar al carrer Miquel Servet, que es troba situat només a un carrer de l'escola Sant Gabriel, per la qual cosa obtindria el mateix dret de prioritat que va obtenir en fer la sol·licitud.
S'interpreta, doncs, per les informacions del Departament d'Educació, que l'alumna esmentada no residia durant el procés d'admissió en un domicili de l'àrea d'influència del centre i que, després de les irregularitats detectades, va modificar la residència en un domicili d'aquesta àrea d'influència. Respecte a aquesta informació, el Síndic indica el següent:
a) Si aquest és el cas, i sempre que no hi hagi altres raons que justifiquin aquests moviments padronals, el Síndic considera que es tracta d'un frau per part de la família a fi de poder accedir a l'escola desitjada, per la qual cosa suggereix que s'apliqui allò que preveuen l'article 6.4 del Decret 75/2007, d'admissió d'alumnat, i l'article 5.8 de la Resolució EDU/553/2009, que desplega aquest decret.
b) Si aquest és el cas però la persona afectada ha aportat informacions que justifiquen les raons d'aquests moviments padronals, demana que se li ho faci saber, a fi de poder valorar si l'actuació del Departament d'Educació s'ajusta a la norma.
c) Si aquest no és el cas, i si la persona ja residia en el domicili de Miquel Servet durant el procés d'admissió, sense estar-hi empadronada, demana conèixer les raons argüides per la família per explicar aquest fet.
En segon lloc, per acabar d'estudiar el cas, el Síndic demana que es verifiqui que el domicili actual de la persona afectada (al carrer Miquel Servet) formava part de l'àrea d'influència de l'escola Sant Gabriel en el procés d'admissió 2009/2010.
En tercer lloc, el Departament d'Educació exposa que ha resolt no aplicar allò que preveu la normativa vigent per al cas de frau d'aquesta alumna, entre altres motius, pel fet que:
a) La notificació del Departament d'Educació es va fer un cop iniciat el curs.
b) L'Ajuntament no ha pogut aportar com a fet jurídic documentat la baixa fefaent del padró, certificació o decret de l'alcaldia, ni ha emès cap certificació que acrediti l'esmentat frau, motiu pel qual els serveis territorials no han pogut iniciar l'expedient administratiu corresponent en aplicació del que disposa la normativa reguladora.
Pel que fa al primer motiu, el Síndic recorda que la Resolució EDU/553/2009, de 2 de març, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius per al curs 2009/2010 en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes exposa en l'article 5.8 que "la falsedat o el frau en les dades aportades comporta la invalidació dels drets de prioritat que puguin correspondre. Si la falsedat o el frau es constata un cop iniciat el curs, l'alumnat perd el dret a la plaça i ha de participar en el següent procés de preinscripció i matrícula. El Departament d'Educació ha de comunicar a l'autoritat competent aquest fet per tal que aquesta adopti les mesures oportunes en relació amb la responsabilitat en què el sol·licitant hagi pogut incórrer". El Síndic no comparteix, doncs, que l'inici del curs escolar suposi un impediment per aplicar allò que la normativa ja preveu per a aquests casos.
Pel que fa segon motiu, el Síndic recorda que l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ja ha informat al Departament d'Educació que l'alumna en qüestió no es troba empadronada al domicili al·legat a efectes de proximitat, i que aquesta baixa ha estat per iniciativa pròpia de la família denunciada. Per aquest motiu, el Síndic suggereix que el Departament d'Educació, atesa la responsabilitat que té a l'hora de garantir l'equitat en el procés d'admissió, sol·liciti a l'Administració local que trameti documentació sobre la baixa fefaent d'aquesta alumna del padró o un decret d'alcaldia sobre la baixa padronal.
Tal com el Síndic ha expressat en altres ocasions, hi ha ajuntaments que no poden donar de baixa d'ofici del padró d'habitants persones que han comès frau en l'empadronament perquè aquestes mateixes persones modifiquen les dades padronals abans que l'Administració incoï aquest procediment, i perquè no saben quina documentació han d'aportar.
Finalment, pel que fa a aquest procediment, el Síndic demana que s'aclareixi si el document de baixa fefaent del padró correspon a un simple certificat que constata que una determinada persona ja no està donada d'alta del padró, amb la informació del moviment padronal realitzat, o si es tracta d'un altre tipus de document. Si aquest és el cas, demana informació sobre els aspectes formals i de contingut que ha de tenir.
Després d'haver estudiat novament aquest assumpte, el Síndic trasllada al Departament d'Educació les consideracions següents, fetes també en la resolució de la queixa 03727/07:
1. En els darrers anys, el Síndic ha anat rebent nombroses queixes durant els processos d'admissió d'alumnat sobre presumptes irregularitats comeses per determinades famílies que al·leguen, a efectes de barem, circumstàncies que presumptament són falses. La majoria d'aquestes queixes fa referència als anomenats "falsos" empadronaments.
L'abordatge d'aquesta problemàtica té una doble importància: d'una banda, les administracions educatives han de vetllar per garantir que el procés d'admissió es desenvolupa en condicions d'igualtat d'oportunitats, i el frau representa una vulneració d'aquest principi rector del nostre sistema educatiu; i, d'altra banda, darrera d'aquestes pràctiques fraudulentes, sovint s'hi amaguen processos de fugida de famílies de determinats centres del mateix territori de residència, generalment estigmatitzats com a conseqüència d'una composició social poc heterogènia amb una elevada concentració d'alumnat amb necessitats educatives específiques, de manera que l'existència d'aquests fraus contribueixen a reproduir el fenomen de la segregació escolar.
Precisament, en el marc dels darrers informes anuals, i també de l'informe extraordinari "La segregació escolar a Catalunya", presentat l'any 2008 al Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges s'ha ocupat de constatar diversos aspectes que cal millorar, com ara:
- El grau de comprovació del domicili habitual dels alumnes per part dels ajuntaments, que no sempre és adequat, especialment quan es considera que l'aplicació dels criteris d'admissió d'alumnat correspon al Departament d'Educació, o quan l'actuació d'investigació es limita de vegades només a denúncies específiques, amb noms i cognoms dels alumnes que presumptament han falsejat l'empadronament, sense tenir present que davant de denúncies més genèriques també hi ha formes i instruments per detectar i esclarir casos de possible frau (per exemple, a través de les dates de moviments padronals o de la informació de les persones empadronades al domicili padronal).
- La interpretació dels resultats d'aquestes comprovacions, que, a criteri del Síndic, no sempre s'ajusta a norma; per exemple, quan l'empadronament en un domicili diferent al de residència no sempre és identificat pels ajuntaments com a situació irregular (com ara quan es fa a casa dels avis), de manera que la detecció d'aquestes situacions no sempre acaba amb la tramitació de la baixa del padró d'habitants.
- La celeritat de les diferents administracions que hi intervenen, i la seva coordinació, que no sempre contribueixen a garantir una resolució correcta de les presumptes irregularitats ja detectades, ja sigui quan l'ajuntament no actua amb rapidesa a l'hora de tramitar i notificar la baixa del registre padronal al Departament d'Educació, ja sigui quan l'Administració educativa, un cop ha rebut la notificació de la baixa, no actua amb prou diligència per donar de baixa del centre els alumnes implicats.
L'estudi d'aquestes queixes també va permetre constatar que el procediment per donar de baixa d'ofici una persona empadronada no facilitava aquesta celeritat. De fet, el procediment que determina l'article 72 del Reial decret 1690/1986, d'11 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals, requereix que es comprovi l'incompliment dels requisits i, un cop comprovada aquesta circumstància, que es faci una audiència amb les persones implicades -que hauran de comunicar el lloc on viuen habitualment i sol·licitar per escrit l'alta en el padró municipal corresponent- i la tramitació de la sol·licitud d'alta. Si la persona interessada no estigués d'acord amb la baixa, aquesta només pot dur-se a terme amb un informe favorable del Consell d'Empadronament, organisme d'àmbit estatal. Segons el procediment establert, doncs, en cas de disconformitat per part de les persones interessades, l'Administració local no té temps suficient per resoldre les denúncies presentades abans que s'iniciï el curs escolar.
Davant d'aquesta realitat, el Síndic de Greuges va demanar al Departament d'Educació l'any 2008 que les instruccions que despleguen el decret d'admissió preveiessin un tractament excepcional per als casos en què els ajuntaments aporten informes sobre irregularitats en l'empadronament, però en què el procés de baixa d'un determinat alumne del padró no pot ser resolt abans de l'inici de curs per al qual ha estat admès.
Precisament, l'any 2009, el Departament d'Educació va informar que la Resolució EDU/553/2009, de 2 de març, per la qual s'aproven les normes de preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius per al curs 2009/2010 en els ensenyaments sufragats amb fons públics d'educació infantil, d'educació primària, d'educació secundària obligatòria, de batxillerat, de formació professional, artístics, d'esports, d'idiomes o de formació de persones adultes, establia en l'article 5.8 que "la falsedat o el frau en les dades aportades comporta la invalidació dels drets de prioritat que puguin correspondre. Si la falsedat o el frau es constata un cop iniciat el curs, l'alumnat perd el dret a la plaça i ha de participar en el següent procés de preinscripció i matrícula. El Departament d'Educació ha de comunicar a l'autoritat competent aquest fet per tal que aquesta adopti les mesures oportunes en relació amb la responsabilitat en què el sol·licitant hagi pogut incórrer".
En aquest sentit, el Síndic de Greuges valora positivament que, amb aquest canvi normatiu, el Departament d'Educació eviti que la dilació de la resolució dels procediments de baixa d'ofici del padró d'habitants pugui beneficiar les persones que cometin frau, i garanteix, encara que sigui un curs escolar més tard, la restitució dels drets vulnerats en el procés d'admissió d'alumnat.
2. En el marc d'aquests expedients de queixa, però, també s'ha pogut constatar que, malgrat el canvi normatiu, encara hi ha alguna feblesa en els procediments de control dels fraus, susceptible de millora, específicament en aquells casos de frau en què la família es dóna de baixa del padró just després d'haver formalitzat el procés de preinscripció i abans que l'Administració local incoï la baixa d'ofici.
En aquest sentit, el Departament exposa que en el cas que una persona cometi frau i es doni de baixa al padró municipal immediatament després d'haver conclòs el procés d'admissió, l'ajuntament ha d'emetre un decret o certificat pel qual es declari provat que en la data de finalització del termini de sol·licituds de preinscripció l'alumnat, tot i figurar inscrit en el padró municipal d'habitants, residia en un domicili diferent al declarat en la sol·licitud. I només en aquest cas l'Administració educativa pot iniciar el corresponent procediment administratiu per tal de deixar sense efecte els drets de prioritat obtinguts arran de la informació fraudulenta.
Després d'estudiar aquest assumpte, el Síndic considera que aquesta funció que el Departament d'Educació atribueix als ajuntaments no s'ajusta a les previsions recollides al Reial decret 1690/1986, i que estableix les obligacions en la gestió del padró municipal.
Si bé tenen el deure de mantenir actualitzat l'empadronament i de donar de baixa d'ofici per inscripció indeguda (o també d'alta d'ofici) les persones que no tinguin actualitzada la seva situació padronal, els ajuntaments no poden invalidar amb efectes retroactius una dada padronal, ni tenen el deure d'investigar si en el passat les dades padronals s'ajustaven a la realitat, i menys encara quan aquesta persona ja no està empadronada al municipi. Els ajuntaments, que custodien el padró d'habitants, poden certificar que en el present l'empadronament no s'ajusta a la residència real, després de les comprovacions corresponents, però no pas en el passat, si la persona interessada ja no hi està inscrita, entre altres motius perquè els instruments de comprovació projectats en el passat (visites al domicili per part de la Policia Local, per exemple) perden la capacitat per discriminar un empadronament fraudulent.
Davant d'aquesta circumstància, doncs, es constata la paradoxa que les persones que cometen frau i que formulen un moviment padronal just abans i just després del procés de preinscripció, encara més indicatiu de frau, poden evitar els mecanismes de control establerts per combatre les irregularitats en el procés d'admissió d'alumnat.
Per tant, per evitar aquestes fugides dels mecanismes de control, el Síndic suggereix que el Departament d'Educació incorpori en la normativa que desplega el decret d'admissió que, en cas de denúncia, i només en aquest cas, un moviment padronal realitzat abans d'iniciar el curs escolar en el qual l'alumnat ha estat admès comportarà la pèrdua dels punts de prioritat corresponents a efectes del procés d'admissió sempre que la persona denunciada no provi que durant el procés de preinscripció hi residia en realitat.
D'aquesta manera, s'evita que els ajuntaments hagin d'extralimitar-se en les seves funcions i es promou que una persona que fa un moviment padronal de baixa al domicili al·legat a efectes de proximitat just després d'haver iniciat el procés d'admissió, si ha estat denunciada, tingui el deure de demostrar que residia en el domicili al·legat en la sol·licitud de preinscripció.
En els casos de denúncies per frau de persones que estiguin donades de baixa abans d'iniciar el curs escolar, el Síndic considera que el Departament d'Educació, com a administració responsable en darrer terme de garantir l'equitat del procés d'admissió d'alumnat, ha d'assumir més protagonisme en aquest procés probatori de la residència real, amb el corresponent tràmit d'audiència, per exemple, a través de les comissions de garanties d'admissió. Per tant, no han de ser els ajuntaments les administracions responsables de certificar si el domicili padronal al·legat en el passat es corresponia amb la residència real en el passat.