La promotora de la queixa exposa la situació de les seves dues nebodes, que es trobaven en parador desconegut a Tànger, situació que ja havia denunciat en el marc de l'expedient 2240/2010.
En data 21 de desembre de 2011, en el tràmit de l'expedient 2240/2010 esmentat, el Síndic va suggerir que es mantinguessin totes les actuacions possibles per protegir aquestes dues menors, atès que ja s'estaven portant a terme actuacions amb el Ministeri Fiscal, el consolat espanyol a Tànger, l'ambaixada del Marroc, la família de les menors i el Ministeri d'Assumptes Exteriors.
Ara s'ha rebut una nova sol·licitud d'intervenció de la tieta materna de les menors, en la qual informa que les seves nebodes van arribar a Barcelona el dia 13 d'abril, gràcies a la intervenció de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), la Fiscalia de Menors i els Mossos d'esquadra, amb l'activació d'una ordre de protecció, i que es troben al centre d'acolliment CAUI, de Barcelona.
La promotora manifesta la seva preocupació per l'actuació de la mare de les menors, que s'està acostant a la família paterna que les ha mantingut segrestades contravenint una resolució judicial, i tem que les menors li siguin retornades i que ella, al seu torn, les retorni al Marroc.
De la documentació de què es disposa es desprèn el següent:
- El desemparament de les menors va començar molt abans que fossin portades al Marroc, quan vivien amb els seus pares.
- Durant cinc anys, els serveis socials van fer el seguiment de la família, que estava catalogat com d'alt risc, ja que el pare maltractava la dona i les filles, se sospitaven abusos sexuals a una de les menors que no havien estat contrastats per la negació de la mare de la violència domèstica, i en el moment de marxar al Marroc la nena estava pendent de ser derivada a la Unitat Funcional d'Abús al Menor (UFAM) de St. Joan de Déu.
- No es feia el seguiment de la situació personal de les nenes, sinó que des de serveis socials es donava crèdit a la mare, que negava qualsevol maltractament, impedint d'aquesta manera que els serveis que tractaven les nenes actuessin per protegir-les mitjançant la corresponent derivació a un equip d'atenció a la infància i l'adolescència.
- I finalment, la mare, que tenia la guarda de les seves filles, va traslladar-les voluntàriament al Marroc confiant-ne la cura a l'àvia paterna; i la negació del pare va impedir-ne el retorn.
Per aquest motiu, atesos els antecedents de desprotecció de la mare davant dels presumptes abusos dels pare, la violència domèstica, i la priorització del conflicte amb la seva família en traslladar-les al Marroc ignorant les necessitats de les filles, i les possibles conseqüències de la seva acció, porten a considerar altament desaconsellable el retorn de les nenes amb la mare, si es vol evitar que la vulneració de drets de les nenes es repeteixi, posant en perill la seva integritat física, psíquica i sexual.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família:
En primer lloc, que l'equip tècnic del centre d'acolliment CAUI estudiï la situació personal i familiar de les dues menors, a fi d'assegurar el seu dret que la seva situació sigui valorada i que es proposin les mesures de protecció més adequades.
En segon lloc, que se supervisin les visites de la mare amb les seves filles, atès que la mare va intentar posar-les en contacte amb el segrestador i atesa la presumpta connivència amb la família paterna.
I finalment, que es prenguin totes les mesures necessàries per evitar una situació de desprotecció que pugui permetre el retorn de les menors al Marroc, abans que s'estudiï la seva situació i es proposi la mesura valorada com a més convenient.