La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el pagament d'unes contribucions especials per les obres d'arranjament d'un carrer de Tarragona.
Concretament, la reclamant fa referència a la quarta quota urbanística que se li va liquidar l'any 2010, ja que considera prescrit el dret de l'Administració d'exigir-ne el pagament, perquè ha transcorregut el termini de quatre anys des de la finalització de les obres. En relació amb aquesta possible prescripció va presentar un recurs, però exposa que, si bé l'Ajuntament va donar resposta a aquest recurs, no li va donar resposta a la qüestió relativa a la possible prescripció de la liquidació.
D'acord amb la documentació de què es disposa, el Síndic no aprecia irregularitat per part de l'Administració, ja que la seva actuació s'ajusta al criteri jurisprudencial establert pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les sentències núm. 103/2005, 144/2005, 152/2005 i 677/2005 dictades, respectivament, en dates 1 i 24 de febrer de 2005 i 15 de setembre de 2005.
Mitjançant aquestes sentències, el Tribunal ha fixat el criteri de la improcedència de l'aplicació de la Llei general tributària en les quotes urbanístiques, a efectes de l'aplicació dels terminis de prescripció, ja que les quotes no tenen naturalesa tributària.
A aquest efecte, el tribunal ha fixat el criteri que el termini de prescripció del dret de cobrament de les quotes d'urbanització és de deu anys.
Finalment, i atès el temps transcorregut des que la contribuent va interposar el recurs de reposició contra el requeriment de pagament del quart termini de les quotes urbanístiques en qüestió, el Síndic recorda a l'Ajuntament de Tarragona l'obligació de donar resposta expressa i motivada als recursos que presenten els administrats. Atès que en aquest cas concret el recurs va tenir entrada en el registre municipal en data 3 d'agost de 2010, el Síndic considera que ja hauria d'haver estat contestat.