El Síndic ha tingut coneixement d'una notícia publicada al diari Segre del 23 d'abril de 2013, titulada "Tretze escoles de Lleida tenen més de la meitat d'alumnes immigrants", segons la qual set d'aquestes tretze escoles es troben a la ciutat de Lleida. La notícia informa que els centres més afectats de la ciutat de Lleida són l'escola Balàfia (86% d'estudiants estrangers), l'escola Príncep de Viana (75%), el col·legi Joan XXIII (66%), l'escola Sant Josep de Calassanç (65%), l'escola Terres de Ponent (65%), l'escola Pardinyes (62%) i l'escola Camps Elisis (53%).
Atès que la segregació escolar vulnera el dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, el Síndic ha obert aquesta actuació d'ofici per estudiar aquesta qüestió.
En el cas específic de la ciutat de Lleida, les dades facilitades pels Serveis Territorials d'Ensenyament evidencien els forts dèficits d'escolarització equilibrada existents a la ciutat.
Concretament, el Síndic posa de manifest els aspectes següents:
En totes les zones de la ciutat hi ha un o dos centres amb una concentració elevada d'alumnat estranger, per sobre del 50% del total d'alumnat (només amb l'excepció de la zona III, en què el centre amb més presència d'alumnat estranger no arriba al 50%), i amb proporcions molt superiors a la resta de centres de la mateixa zona.
Enfront d'aquesta realitat, en totes les zones hi ha centres escassament coresponsabilitzats en l'escolarització del fet migratori, amb concentracions d'alumnat estranger inferiors al 10%. Tot i que la majoria són centres de titularitat privada, també hi ha escoles públiques en aquesta situació, com ara l'escola Espiga, l'escola Alba, l'escola Magraners, l'escola Parc de l'Aigua o l'escola Sant Jordi.
Malgrat les notables diferències internes que hi ha entre els diferents sectors de titularitat, les escoles concertades escolaritzen una proporció d'alumnat estranger (8,4%) tres vegades inferior a les escoles públiques (25,6%). Amb tot, hi ha escoles concertades que tenen percentatges d'alumnat estranger més grans que els percentatges d'aquest alumnat a determinades escoles públiques de la mateixa zona, com passa amb els centres Sagrada Família (21,2%), Santa Anna (18,8%), FEDAC (21,3%) i Sant Jaume (21,5%).
Aquests desequilibris en l'escolarització de l'alumnat estranger també es produeixen en l'alumnat amb necessitats educatives específiques. Les set escoles de la ciutat amb percentatges d'alumnat estranger superior al 50% també tenen proporcions d'alumnat amb necessitats educatives específiques a P3 superiors al 50%. En el cas de l'escola Balàfia, per exemple, el 82,6% de l'alumnat té necessitats educatives específiques.
Aquesta realitat representa una clara vulneració del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats, i no garanteix ni el dret d'aquest alumnat a una educació de qualitat ni la cohesió social del sistema.
D'acord amb aquesta situació, doncs, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament, d'una banda, que activi de manera urgent i decidida mesures destinades a combatre frontalment la segregació escolar al municipi, per mitjà d'un ús intensiu i efectiu dels diferents instruments de política educativa que recull l'ordenament jurídic vigent (reserva de places, assignacions, zonificació, adscripcions, increments i reduccions de ràtio, control de fraus, coresponsabilitat dels centres, projectes educatius, etc.); i de l'altra, que informi el Síndic de Greuges sobre quines mesures s'han desenvolupat i es desenvolupen per combatre la segregació escolar al municipi.
Finalment, a fi de completar l'anàlisi i supervisar l'ús dels instruments que estableix la normativa pel que fa a l'escolarització equilibrada, el Síndic demana informació més precisa sobre l'ús de la reserva de places per a alumnat amb necessitats educatives específiques.