La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb els criteris de puntuació que s'utilitzen en el procés d'admissió a centres públics d'alumnes a educació secundària
Concretament, no està conforme amb el fet que s'atorguin 40 punts als alumnes que tenen germans en un altre centre públic amb el qual hi hagi una relació d'adscripció: troba lògic que s'atorgui aquesta puntuació addicional als alumnes que tenen germans al mateix centre, però no en els centres de primària adscrits. Considera que aquest criteri deixa en inferioritat d'oportunitats els alumnes que són fills únics o que no tenen germans escolaritzats.
Segons afegeix, cap alumne sense germans ha pogut accedir a l'institut Les Corts, que és el centre més proper al seu domicili. En canvi, exposa que li ha estat assignat un institut que està a més de 5 quilòmetres del seu domicili familiar.
El Consorci d'Educació de Barcelona recorda que, d'acord amb el que preveu la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació, aquesta administració s'ha limitat a aplicar la legalitat vigent que regula el procés d'admissió d'alumnat, el Decret 75/2007, de 27 de març, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres en els ensenyaments sufragats amb fons públics. El Consorci entén, a més, que el problema plantejat per la persona interessada té el seu origen en legislació orgànica educativa d'àmbit estatal (LOE).
Tot i això, el Síndic no considera necessàriament discriminatòria l'aplicació d'aquest criteri perquè entén que la norma, per exemple, pot justificar-se raonablement amb el foment de la conciliació escolar i familiar, a l'hora de facilitar l'organització dels desplaçaments escolars dels fills per part de la família. En aquest sentit, la norma pretén donar més prioritat a les famílies amb fills escolaritzats en centres adscrits respecte d'altres famílies, per tal que puguin tenir més oportunitats de ser admesos en centres que s'ajustin a les seves necessitats de conciliació (que, a priori, són més complexes que les necessitats d'altres famílies).
Dit això, però, el Síndic de Greuges també manifesta a les administracions educatives els efectes que això genera en el cas dels municipis mitjans o grans amb més d'un institut i amb un model d'adscripció en què tots els centres de primària estan adscrits a tots els centres de secundària del municipi o de la zona. En aquests casos, pot produir-se que els alumnes sense germans (o amb germans no escolaritzats) que resideixen lluny de l'institut amb vacants es vegin sistemàticament obligats a desplaçar-se i no tinguin opcions reals d'escolaritzar-se a l'institut més proper, com hauria de ser desitjable.
Cal promoure, doncs, la conciliació de la vida escolar i familiar, per exemple, amb mesures com ara considerar com a centre únic els centres adscrits a efectes d'aplicació del criteri de germans al centre. No obstant això, no s'ha d'oblidar que un model d'adscripció única en zones grans amb tots els centres de primària adscrits als centres de secundària no és condició necessària per garantir aquestes facilitats de conciliació de la vida escolar i familiar.
A més, cal afegir que en contextos de forts desequilibris en la demanda escolar entre instituts, els factors que incideixen en l'elecció de centre tenen més a veure amb la seva composició i imatge social socials que no pas amb les facilitats de conciliació (proximitat) o amb l'afinitat de les famílies respecte al projecte pedagògic del centre. Models alternatius d'adscripció, precisament, potser poden reforçar criteris d'elecció més centrats en la conciliació i menys centrats en altres criteris reproductors del desequilibri del nivell de demanda entre centres (composició social, etc.). La creació d'itineraris separats per institut, amb adscripció dels instituts als centres de primària més propers, per exemple, pot minimitzar els efectes aparentment discriminatoris que pateix en el procés d'admissió l'alumnat fill únic o sense germans escolaritzats.
Dit això, també és cert que en la planificació de les adscripcions de centre cal prendre en consideració altres factors. Així, per exemple, models que condicionen molt l'admissió a la proximitat poden afavorir la segregació de determinades escoles als municipis que tenen una forta segregació residencial.
En definitiva, en aquests casos, el Síndic demana a l'Administració educativa que estudiï, conjuntament amb la resta d'agents educatius implicats, els avantatges i els inconvenients dels models d'adscripció de centre, i també els avantatges i els inconvenients de models alternatius, per comprovar si obtenen millors resultats quant a l'equitat del procés.
Per verificar si cap alumne sense germans ha pogut accedir a l'institut Les Corts, tal com exposa la persona interessada, el Síndic demana al Consorci d'Educació de Barcelona informació, d'una banda, sobre la llista de sol·licituds de preinscripció als instituts Ausiàs March, Joan Boscà i Les Corts, per barem aplicat (40 punts de germans); i de l'altra, sobre l'alumnat matriculat als instituts esmentats, per barem aplicat (40 punts de germans).
En el cas que hi hagi forts desequilibris en l'admissió en aquests instituts en funció del fet de tenir germans escolaritzats o no, atesa la distància geogràfica existent entre aquests centres, el Síndic demana al Consorci d'Educació de Barcelona que estudiï les possibilitats de corregir aquests desequilibris a partir de les eines de planificació educativa que disposa.