La persona interessada es queixa per la manca d'actuació de l'Ajuntament del Masnou amb relació a les molèsties per sorolls d'una fàbrica de vidre.
El promotor de la queixa ha fet arribar una còpia de la documentació relativa al cas. De l'examen de la documentació facilitada s'observa:
En primer lloc, que la persona interessada, l'octubre de 2006, ja havia denunciat l'objecte de la queixa a l'Ajuntament. Per tal de refermar la denúncia, va fer arribar la còpia al consistori d'un mesurament sonomètric dut a terme a casa seva l'1 d'agost de 2006, en què es concloïa que, en una zona de sensibilitat acústica B, l'activitat superava amb escreix els valors màxims permesos pel que fa al nivell d'immissió sonora en l'ambient tant interior com exterior. A partir d'aquí, el gener de 2007 l'Ajuntament va requerir l'empresa perquè tanqués la porta d'accés per evitar la sortida del soroll i efectués, en el termini d'un mes, un actuació per reduir el soroll.
En segon lloc, que l'empresa, en resposta al requeriment, va acreditar haver presentat a la Direcció General de Qualitat Ambiental la sol·licitud d'autorització ambiental per adequar l'activitat a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. La sol·licitud anava acompanyada de l'avaluació ambiental verificada i d'un estudi acústic, les conclusions del qual posaven de manifest la necessitat de dur a terme mesures correctores per corregir el problema acústic detectat. En aquest sentit, l'enginyer municipal disposava de dos mesos per emetre'n l'informe.
En tercer lloc, que el fonament jurídic segon de la sentència de 4 de juliol de 2007 dictada pel jutjat de primera instància en el procediment seguit pel promotor de la queixa contra la promotora de la finca, assenyala que "(...) está fuera de toda duda que la fábrica de autos genera un nivel de ruidos por encima de los márgenes contemplados en la legislación vigente".
I finalment, que a l'Ajuntament ja li constava el problema acústic generat per l'empresa arran d'altres denúncies veïnals, anteriors a la del promotor.
El DMAH ha tramès un escrit que incorpora, en primer lloc, l'informe acústic elaborat arran del mesurament fet el 27 de març de 2009 amb motiu de la petició de suport que es va cursar en aquest departament. Els nivells sonors superen els màxims permesos per a una zona A i B. La manca de pronunciament definitiu quant a la zona acústica es deu al fet que aleshores encara no estava aprovat el mapa de capacitat acústica. Per aquest motiu, el Síndic recorda al consistori l'obligació de tramitar i aprovar el mapa, atès que el termini de tres anys que atorgava la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, als ajuntaments per fer-ho ha estat superat amb escreix.
I en segon lloc, l'escrit incorpora un informe dels serveis territorials del DMAH amb una relació cronològica dels requeriments i controls específics duts a terme per una entitat ambiental de control, arran de la prescripció recollida a la resolució d'autorització ambiental dictada el 21 de novembre de 2007, en què es donava un termini de sis mesos per verificar que s'haguessin aplicat les mesures correctores descrites en el projecte acústic. En aquest informe, es fa constar que el DMAH va incoar el 27 de juliol de 2009 un expedient sancionador, per la comissió d'una infracció tipificada a l'article 31.3 b) de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.
Des d'aleshores, és a dir, des del maig de 2008, data en què havia d'acreditar-se l'eficàcia de les mesures correctores, s'han succeït peticions de pròrroga i ulteriors controls específics:
La primera petició de pròrroga acceptada traslladava la data màxima del control específic al 30 de novembre de 2008, és a dir, un any després d'haver atorgat l'autorització ambiental. El resultat va ser un pronunciament desfavorable amb incidència lleu sobre el medi ambient i un nou termini de seixanta dies per fer el control complementari.
El gener de 2009, l'informe de control específic va mantenir el pronunciament desfavorable amb incidència lleu sobre el medi ambient, ja que el control complementari que s'havia d'haver fet al cap de seixanta dies no es va fer.
El febrer de 2009 l'informe tècnic del control específic va mantenir el pronunciament desfavorable i va atorgar trenta dies per resoldre les inconformitats. L'informe, segons comunicava l'Ajuntament del Masnou, assenyalava que no era necessari que l'establiment paralitzés l'activitat, sempre que les inconformitats fossin resoltes dintre de termini.
Com a resultat dels incompliments esmentats, l'informe indica que el 27 de juliol de 2009, el DMAH va incoar un expedient sancionador, atès que no s'ha fet el control complementari, per la comissió d'una infracció tipificada a l'article 31.3 b) de la Llei 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.
Tenint en compte la situació exposada, el Síndic va fer arribar dues reflexions al DMAH:
En primer lloc, el seguit de requeriments i pròrrogues acordats per resoldre el problema acústic detectat, quan ja han passat gairebé dos anys des que es va atorgar l'autorització ambiental, no sembla que hagin estat percebuts per l'empresa com a una obligació que hagi d'atendre amb caràcter imperatiu per poder seguir funcionant. Així doncs, el Síndic suggereix replantejar si aquesta és la via més adequada i eficaç per resoldre el problema o bé si no caldria incoar l'expedient sancionador, sens perjudici dels terminis que es puguin donar per corregir, quan un cop transcorreguda la primera pròrroga les incorreccions es mantenen.
I en segon lloc, la incoació del procediment sancionador en aplicació de la llei estatal esmentada preveu la possibilitat d'adoptar mesures de caràcter provisional en el decurs del procediment o bé, fins i tot, abans de ser incoat. Tenint en compte que una declaració de control que indiqui "desfavorable amb incidència lleu sobre el medi ambient" comporta que l'empresa no hagi de paralitzar l'activitat sempre que les inconformitats apreciades es resolguin dintre del termini assenyalat i atès el seguit d'incompliments que arrossega aquesta empresa, el Síndic suggereix, si no s'ha fet ja, que s'adopti alguna mesura de caràcter provisional per evitar que els veïns afectats hagin de seguir suportant el soroll fins que no se n'acrediti la correcció.
A títol informatiu, el Síndic manifesta que, recentment, ha rebut un correu electrònic d'un veí que manifesta que el soroll prové, d'una banda, de la descàrrega de material, i indica que en el moll de descàrrega no hi caben els camions i que la cabina d'aquests ocupa la vorera i part de la calçada, malgrat que l'empresa té terreny suficient per fer un moll insonoritzat a la part superior de la parcel·la; i de l'altra, de l'activitat pròpiament dita, que es manifesta en diferents fases, en funció del procés que es dugui a terme.
D'altra banda, i especialment arran de la tramitació d'aquest cas, el Síndic observa que hi ha una tendència per part de les entitats ambientals a emetre un pronunciament de "desfavorable amb incidència lleu sobre el medi ambient" quan es detecten incompliments en matèria acústica; pronunciament que es reitera quan en controls complementaris posteriors es comprova que la problemàtica segueix sense solucionar-se.
El Síndic ha examinat el document que el 20 de juliol de 2001 va elaborar la Direcció General de Qualitat Ambiental (en endavant DGQA) amb el nom de "Criteris per a la realització del control inicial d'un establiment". L'apartat 18, relatiu a les visites de control sense presa de mostres, recull els quatre tipus de pronunciaments possibles que pot emetre l'Entitat de Control Ambiental (en endavant EAC). Tanmateix, no s'hi contenen criteris que permetin saber en quins casos les inconformitats detectades han de donar lloc a un pronunciament desfavorable amb incidència lleu o amb incidència greu sobre el medi ambient.
Per aquest motiu, el Síndic demana que s'examinin novament aquests criteris i que, a la llum de la pràctica i l'experiència acumulada al llarg de més de vuit anys des que es van redactar, se n'estableixin uns de més precisos a l'hora de situar una disconformitat com a greu i lleu. Cal tenir en compte que el funcionament d'una activitat amb uns nivells sonors que superin els màxims permesos no hauria de ser sempre considerada com a lleu, i més encara quan transcorreguts els terminis de correcció s'ha tornat a constatar la mateixa disconformitat.
Un cop rebuda la resposta del DMAH i de l'Ajuntament del Masnou, el Síndic conclou que la informació que facilita el DMAH dóna compte del fet que la DGQA està pendent de fer un mesurament del nivell d'immissions, tan bon punt l'Ajuntament del Masnou i les persones interessades proposin una data. Aquesta informació contrasta, però, amb el contingut de l'escrit dels Serveis Territorials a Barcelona, quan assenyala que l'empresa objecte de la queixa té pendent un mesurament sonomètric, que ha de dur a terme una entitat ambiental de control, dada aquesta que es confirma en el decurs d'una conversa telefònica amb un dels col·laboradors de la DGQA.
Dit això, s'observa que a l'escrit tramès el DMAH no informa de la seva decisió envers els dos suggeriments adreçats:
D'una banda, la possibilitat d'adoptar alguna mesura de caràcter provisional en el decurs del procediment sancionador incoat contra l'empresa en aplicació de la Llei estatal 16/2002, d'1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.
I de l'altra, la possibilitat, de caràcter més general, d'avançar la incoació de l'expedient sancionador quan, un cop transcorreguda la primera pròrroga, es comprovi novament que les incorreccions o les disconformitats en aquesta matèria es mantenen, davant la tendència de les empreses a incomplir els requeriments i les pròrrogues acordades per resoldre problemàtiques acústiques detectades en la fase del control inicial. Tot això, sens perjudici dels nous terminis que es puguin atorgar per corregir.
El Síndic també demanava un examen dels criteris fixats en el document que va elaborar la DGQA el 20 de juliol de 2001 a l'hora d'establir quins són els pronunciaments possibles que pot emetre una EAC. En aquest sentit, el Síndic apuntava la possibilitat d'establir criteris més precisos per saber en quins casos les inconformitats detectades han de donar lloc a un pronunciament desfavorable amb incidència lleu o greu sobre el medi ambient.
Per tot això, al marge de demanar informació de les conclusions del mesurament acústic que, de confirmar-se el que apunta l'informe dels Serveis Territorials, ha de dur a terme una EAC, el Síndic reitera els suggeriments ja fets.
D'altra banda, l'Ajuntament fa constar que l'enginyer industrial havia proposat que es tramités un procediment sancionador contra l'empresa per la comissió d'una infracció tipificada a la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Per tant, el Síndic demana informació sobre si el consistori ha tirat endavant aquesta proposta i, en cas afirmatiu, en quin estat es troba la tramitació.
Finalment, i pel que fa al mapa de capacitat acústica, l'informe de la tècnica de medi ambient, de 12 de novembre de 2009, apuntava que estava pendent de ser aprovat pel Ple el mes de desembre. Per tant, el Síndic demana també que es confirmi si a hores d'ara ja ha estat aprovat i en quina zona de sensibilitat acústica s'inscriuen els habitatges afectats. Aquesta petició ha estat reiterada l'11 de juny de 2010.