Una veïna de Gavà s'ha adreçat al Síndic per exposar la seva queixa contra el funcionament de la xarxa de mediació per al lloguer social, a través de la qual va intentar accedir a un habitatge de lloguer a través de l'Ajuntament de Gavà.
Segons exposa la promotora, l'Ajuntament de Gavà li va denegar la possibilitat d'accedir a un habitatge a través d'aquesta xarxa per tenir deutes pendents, i va argumentar que d'acord amb el conveni subscrit entre l'Ajuntament de Gavà i Adigsa s'ha previst la subscripció d'una assegurança per cobrir el propietari de l'habitatge davant un possible impagament i que l'empresa asseguradora no accepta que els arrendataris tinguin antecedents d'impagaments.
En el cas de la persona interessada, el deute pendent té a veure amb una reclamació d'una empresa de telefonia amb la qual ella no està d'acord, raó per la qual ha plantejat la reclamació corresponent a través de l'oficina del consumidor.
En vista d'això, la promotora considera que l'exigència d'aquests requisits és desmesurada i condiciona el seu dret a accedir a un habitatge a través de la xarxa de mediació per al lloguer social.
En l'informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge (en endavant DMAH) i en el que ha lliurat l'Ajuntament de Gavà en resposta a la petició d'informació del Síndic, es justifica la impossibilitat d'accedir a la sol·licitud d'habitatge de la promotora perquè l'entitat asseguradora amb la qual s'ha contractat l'assegurança de caució que cobreix els dos primers anys del contracte exigeix que els llogaters no tinguin antecedents d'impagaments.
Més concretament, el DMAH indica que l'entitat asseguradora exigeix que el llogater no estigui inscrit en el llistat de solvència patrimonial Asnef i que, com a excepció i amb coherència amb la problemàtica avui existent amb relació a la facilitat amb què les empreses de telefonia inclouen dades personals dels seus clients en aquest tipus de registres de solvència patrimonial, l'asseguradora només arriba a acceptar un deute de 100 euros amb aquestes empreses de telefonia, o de fins a 6000 euros, si existeix un acord de pagament.
En coherència amb això, el DMAH indica que com que el deute de la promotora era superior als 300 euros, no es va poder acceptar la seva sol·licitud d'accedir a un habitatge a través de la xarxa de mediació per al lloguer social, sens perjudici de la possibilitat que la persona interessada té d'adreçar-se de nou a la xarxa de mediació per al lloguer social si presenta un acord de pagament amb la companyia de telefonia.
Certament, és comprensible que l'empresa asseguradora demani una sèrie de garanties i condicions per acceptar el risc de cobertura.
Tanmateix, tal com el Síndic ja va traslladar amb relació a la queixa núm. 02721/08 (relativa a un jove que no va poder accedir a la xarxa de mediació per al lloguer social per no haver acreditat que disposava d'un contracte de treball fix), no es pot oblidar que la xarxa de mediació per al lloguer social mitjançant el servei de les borses d'habitatge s'ha creat per atendre les necessitats -bàsiques- d'habitatge d'un sector de la població determinat: les persones amb ingressos baixos que es troben amb dificultats per accedir a un habitatge i que, per satisfer aquest dret bàsic, necessiten la mediació de l'Administració.
En coherència amb això, el Síndic manifesta que caldria evitar que les entitats asseguradores acabin imposant de facto uns requisits més restrictius que els que disposa el Decret 244/2005, de 8 de novembre, atès que, en cas contrari, la xarxa de mediació per al lloguer social perdria la seva raó de ser, que no és altra, com s'ha dit, que la d'atendre precisament aquelles persones i col·lectius que no poden accedir a un habitatge en el mercat lliure per raó dels elevats preus i per raó de les exigències, sovint desmesurades, que demanen els propietaris per accedir al lloguer dels seus habitatges.
En aquest cas, cal tenir en compte que el fet que les dades personals de la promotora haguessin estat incloses en un llistat de solvència patrimonial, com és el cas del llistat Asnef, no acrediten necessàriament l'existència d'un deute, sinó l'existència d'una reclamació de quantitat per part d'una empresa de telecomunicacions amb relació a la qual, a més a més, la persona interessada s'havia oposat, mitjançant la presentació de la reclamació corresponent a través de l'oficina del consumidor, tal com va fer constar al seu dia davant la borsa d'habitatge de Gavà.
A banda d'això, és un fet per tots conegut que durant els últims anys, les empreses de telefonia han incorporat molt ràpidament dades dels seus clients en llistats de solvència patrimonial sense que hi hagués una resolució judicial ni arbitral que hagués confirmat la procedència de la reclamació de quantitat i, en definitiva, l'existència del deute. Aquesta pràctica tant estesa per part de les empreses de telecomunicacions ha situat el consumidor afectat en una posició certament difícil a l'hora de rebatre, en primer lloc, la improcedència de la reclamació i, seguidament, la injusta inclusió de les seves dades personals en aquests llistats.
D'acord amb això, no sembla adient que en el marc d'un programa públic que té per finalitat garantir l'accés a l'habitatge de lloguer a aquelles persones que no hi han pogut accedir a través del mercat lliure, es condicioni l'accés a l'habitatge al fet de no estar inscrit en llistats de solvència patrimonial, els quals acrediten, únicament, l'existència d'una reclamació, però no d'un deute, sobretot sent coneixedors que en els darrers anys determinades empreses han procedit a la inclusió massiva de dades de moltes persones sense haver efectuat prèviament un estudi acurat sobre la procedència del deute.
En vista d'això, i tot considerant que l'exigència d'aquest requisit per part de l'entitat asseguradora és desmesurada i condiciona el dret de les persones a accedir a un habitatge a través de la xarxa de mediació per al lloguer social, el Síndic suggereix que el DMAH revisi les condicions que ha pactat amb l'entitat asseguradora que ha subscrit l'assegurança de caució, a fi i efecte de flexibilitzar el requisit relatiu al fet que les dades personals dels llogaters no figurin inscrites en registres de solvència patrimonial.