El promotor de la queixa exposa que el seu centre d'atenció primària li va pautar el trasllat des del seu domicili a Vilafranca del Penedès fins a l'Hospital de Bellvitge en transport col·lectiu (anada i tornada) per acudir a una visita que tenia programada el 27 de març de 2015 a Consultes Externes del Servei d'Urologia a les 8.30 hores.
Segons indica, quan es va posar en contacte amb l'empresa responsable del servei de transport sanitari no urgent de la zona de l'Alt Penedès per activar el servei, li van indicar que havia d'estar preparat entre les 6 i les 6.30 h. A les 6.40 h li van indicar que l'ambulància ja era de camí. A les 7.28 h va tornar a trucar i li van indicar que no tenien constància de la seva petició. Davant d'això, el promotor va optar per traslladar-se en taxi. Posteriorment, quan es va posar en contacte amb l'empresa, manifesta que va ser tractat de forma despectiva.
De la informació de què es disposa se'n desprèn que aquell dia es va produir una incidència informàtica que no va permetre dur a terme el servei amb normalitat. Tot i això, el Síndic considera que en cas que l'empresa d'ambulàncies no hagués informat el promotor de les gestions que iniciava després de detectar la incidència, el cost del desplaçament en taxi hauria de ser assumit per l'Administració sanitària com a responsable de la prestació del servei i en tant que el promotor no ha de ser qui assumeixi les conseqüències de la incidència que va causar la impossibilitat de prestar el servei amb normalitat. En aquest sentit, el promotor ha presentat una sol·licitud de rescabalament de despeses perquè se li aboni l'import del trasllat en taxi, però se l'ha informat per telèfon que la resolució no es faria, com a mínim, fins al març de 2016.
Pel que fa a aquesta qüestió, d'una banda, la instrucció del Servei Català de la Salut 04/95 estableix el procediment de tramitació i resolució de les sol·licituds de rescabalament de despeses produïdes per la utilització de serveis sanitaris aliens als del sistema sanitari públic formulades pels usuaris del sistema sanitari públic amb càrrec al Servei Català de la Salut, sense fixar-ne de manera expressa el termini de resolució. D'altra banda, l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú recull que quan les normes reguladores dels procediments no fixin el termini màxim, aquest és de tres mesos. I estableix també que el termini màxim per notificar la resolució expressa és el que fixi la norma reguladora del procediment corresponent, que no podrà ser superior a sis mesos, llevat que una norma legal ho estableixi o ho prevegi la normativa comunitària europea. Així, el termini de què disposa l'Administració sanitària per resoldre un rescabalament de despeses és de tres mesos.
Finalment, cal esmentar que encara que en la reclamació que el promotor va presentar al CatSalut feia referència al fet que la persona de l'empresa d'ambulàncies el va tractar de forma despectiva, cap dels escrits tramesos pel Departament de Salut fa cap referència a aquest aspecte. En aquest sentit, cal seguir treballant per assegurar que s'ofereix un tracte respectuós i educat a les persones usuàries dels serveis sanitaris públics.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic ha suggerit al Departament de Salut que dugui a terme les gestions necessàries perquè, d'una banda, es reemborsi al promotor l'import que va haver d'abonar per traslladar-se, mitjançant el procediment que es consideri més adequat, en cas que no s'acrediti que se li va facilitar informació sobre les actuacions que l'empresa adjudicatària de transport sanitari va iniciar per activar una segona ambulància i contactar amb el centre de destí; i de l'altra, que es resolgui de manera expressa la sol·licitud de rescabalament de despeses que va presentar el promotor l'interessat dins de termini i se l'hi notifiqui.