El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el retard en la tramitació d'una reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per la seva representada.
El promotor explica que va presentar la reclamació en data 12 de juliol de 2010 i que l'única comunicació que ha rebut ha estat la diligència d'admissió a tràmit, de 3 de desembre de 2009.
Pel que fa a les reclamacions en què s'ha dictat sentència ferma en un procediment judicial, amb plena identitat de subjectes i objecte, cal entendre que correspon acordar la desestimació de la reclamació perquè concorre l'excepció de cosa jutjada. Tot i que les normes de procediment administratiu no preveuen específicament aquesta figura, cal considerar-la inclosa en el supòsit d'impossibilitat material de continuar el procediment, establerta com a causa de finalització del procediment a l'article 87 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Cal, però, dictar resolució expressa i motivada, tal com estableix aquest precepte. Cal també sotmetre la proposta de resolució a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora pel cas que sigui preceptiu per raó de la quantia reclamada, als efectes que es pronunciï sobre la concurrència d'aquesta causa de resolució.
El Síndic observa que en alguna de les queixes plantejades, el Servei Català de la Salut ha resolt arxivar la reclamació per desaparició de l'objecte del procediment, a l'empara del que estableix l'article 42.1 de la Llei 30/1992. Tanmateix, aquesta possibilitat tindria sentit quan s'ha satisfet una indemnització compensatòria, en la mesura que aquesta és la pretensió de qui reclama per responsabilitat patrimonial, que desapareix amb el pagament efectiu i la renúncia a reclamar per la mateixa causa. Però quan la sentència és desestimatòria o bé no s'ha executat, s'entén que el que dóna cobertura a la resolució sense entrar en el fons és l'excepció de cosa jutjada, com a manifestació de la impossibilitat material de prosseguir el procediment, a l'empara de l'article 87.2 de la Llei 30/1992.
L'excepció de cosa jutjada comporta la finalització del procediment sense entrar en el fons de la reclamació plantejada, per evitar tant un possible pronunciament contradictori amb la resolució judicial ferma, com també per evitar interferir en l'execució de la sentència ferma. El fonament d'aquesta excepció es troba en els principis d'exclusivitat en l'exercici de la funció jurisdiccional i la intangibilitat de les resolucions judicials, en el sentit que no és possible un pronunciament de cap òrgan administratiu sobre allò que prèviament ha estat objecte d'una resolució judicial.
Finalment, cal tenir en compte que el que determina la finalització del procediment per aplicació de l'excepció de cosa jutjada, com a manifestació de la impossibilitat material de continuar el procediment per causa sobrevinguda, és la coincidència plena de subjectes i objecte del procediment de responsabilitat patrimonial i el fet que la sentència ha esdevingut ferma.
Quan durant la tramitació de la reclamació, s'està tramitant un procediment judicial incoat pels reclamants amb el mateix objecte indemnitzatori, cal tenir en compte que la interposició de reclamació en via judicial no impedeix la continuació del procediment administratiu de reclamació ni és causa de resolució sense més tràmit.
Per tant, en aquests supòsits, el Síndic recorda que es manté el deure legal de resoldre expressament la reclamació formulada, sense que la interposició de reclamació judicial permeti resoldre arxivar la reclamació, ni tampoc sigui causa de suspensió del procediment administratius de reclamació, que ha de continuar en els seus tràmits fins a dictar resolució, sense demores addicionals en aquesta tramitació.