La promotora explica que el seu pare va presentar al Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC) una sol·licitud de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions i als serveis vinculats, el dia 29 de maig de 2007. En relació amb aquesta sol·licitud, el DASC li va enviar un requeriment de documentació bàsica el dia 30 d'agost de 2007.
La filla del sol·licitant assegura que va presentar la documentació completa i així ho va comunicar a PRODEP (Programa per a l'impuls i l'ordenació de la promoció de l'autonomia personal i l'atenció de les persones amb dependències) quan va entregar la documentació requerida, on la van informar que no es preocupés perquè el requeriment s'havia fet per error.
La promotora explica que, de tota manera, va tornar a presentar la sol·licitud amb tota la documentació requerida el dia 20 de setembre de 2007. Posteriorment, el dia 21 de febrer de 2008), va rebre la resolució per la qual es reconeixia la situació de gran dependència en un grau III i nivell 2. Aquesta resolució, però, aprovava els drets vinculats a la situació de dependència del seu pare des del dia 20 de setembre de 2007 -data de la segona sol·licitud- i no des del 29 de maig de 2007, que es la data en què inicialment va presentar la sol·licitud amb tota la documentació.
També explica que el seu pare va morir el dia 18 de desembre de 2007 i que, en aquell moment, encara no s'havia establert el seu Programa individual d'atenció (en endavant PIA). Indica que va comunicar aquest fet a PRODEP, inicialment per telèfon i després mitjançant un fax enviat el dia 9 de gener de 2008. A l'escrit del fax, a més de comunicar la defunció del seu pare, la promotora demanava que es tingués per presentada una reclamació prèvia en què sol·licitava la correcció de la data de reconeixement dels drets vinculats a la situació de dependència del seu pare per al dia 29 de maig de 2008, quan va presentar la sol·licitud inicialment. Sobre aquesta reclamació, però, no ha rebut cap resposta.
La reclamant informa que, durant els mesos de gener i febrer, i malgrat haver comunicat la defunció del seu pare, va continuar rebent l'ajut del programa Viure en família que percebia la persona interessada. Respecte d'aquest ajut, el dia 16 de juliol de 2008 el DASC va li va enviar una comunicació en què li reclamava els pagaments de gener i febrer de 2008, els quals va retornar el dia 23 de juliol de 2008.
La promotora reclama que s'estableixi el PIA a nom del seu pare i que se li pagui, amb efectes retroactius, l'ajut a què tenia dret fins a la seva mort.
En relació amb aquesta queixa, el Síndic va adreçar una sol·licitud d'informació a l'anterior DASC el dia 3 de setembre de 2008 i la va reiterar cinc vegades en total, en dates 23 de febrer, 21 de maig, 7 d'agost, 26 d'octubre i 2 de novembre de 2009.
Amb tot, de l'estudi de la informació de l'expedient, el Síndic entén que el problema de fons és la manca de resolució d'un procediment de reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions socials i als serveis vinculats, en què mentre es tramitava s'ha produït la defunció de la persona sol·licitant. En relació amb aquesta qüestió, el dia 26 de maig de 2010 el Síndic va formular diverses consideracions i suggeriments en el marc de l'actuació d'ofici 05426/08.
Com a resposta, el DASC va assenyalar que "ha de ser el Ministeri de Sanitat i Política Social qui ho reguli a través d'una norma estatal comuna". També va indicar que "fins que el Govern no prengui una decisió comuna, el Departament continuarà aplicant les Instruccions 10/2009 que reconeixen el dret de les persones hereves a percebre les quantitats corresponents a les prestacions econòmiques que haurien correspost a la persona interessada només quan la defunció s'ha produït amb posterioritat a la resolució del PIA".
Finalment, el 16 de novembre de 2010 el DASC va trametre un informe amb relació a l'expedient de la persona interessada en aquest mateix sentit i va reproduir aquest criteri d'aplicar les Instruccions 10/2009.
Per tant, d'acord amb aquesta informació, s'entén que, pel que fa a la problemàtica general, no s'han acceptat els suggeriments realitzats en el marc de l'actuació d'ofici.
No obstant això, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família que l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya disposa el deure de les administracions de dictar resolució expressa sobre tots els procediments i de notificar-la a les persones interessades, amb les úniques excepcions que són previstes expressament pels preceptes esmentats. De la mateixa manera, l'article 22 d) del mateix cos legal, estableix el dret dels ciutadans d'obtenir una resolució expressa i que els la notifiquin dins del termini legalment establert.
D'altra banda, el Codi de bones pràctiques administratives, en el capítol VII, estableix el deure de l'Administració de contestar de forma expressa els escrits de les persones interessades.
Per tot això, i per concloure finalment aquest assumpte, el Síndic recorda la necessitat que es tinguin en compte i es respectin les formalitats, els requisits i els deures legals establerts, especialment pel que fa a dictar resolució expressa i comunicar-la dins del termini legalment establert a les persones interessades.
Amb aquest recordatori, es finalitza la intervenció en aquest assumpte.