La promotora posa de manifest en el seu escrit de queixa la manca de resposta a dues sol·licituds presentades a l'Ajuntament de Barcelona, en què demanava que li fossin rectificades les liquidacions de l'IBI d'una finca de la seva propietat, atesa una resolució de la Gerència del Cadastre. També sol·licita la devolució de les quantitats pagades indegudament en concepte d'impost sobre béns immobles (en endavant IBI) de l'any 2007 i anteriors.
La persona interessada explica que en data 17 de juliol de 2006 va presentar a la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya una sol·licitud d'esmena de discrepàncies per no estar conforme amb les dades que constaven en el Cadastre pel que feia referència a la superfície d'aquell immoble. Comprovat aquell error de fet, en data 28 de setembre de 2007 la Gerència del Cadastre va dictar l'acord de modificació de la descripció cadastral.
Pel que fa a les sol·licituds presentades a l'Ajuntament de Barcelona, es van presentar al registre del Districte de Sants-Montjuïc en dates 24 d'octubre de 2007 i 14 d'octubre de 2008.
L'Ajuntament indica que s'ha proposat desestimar les pretensions de la persona interessada i no reconèixer el dret a la devolució sol'licitada, ja que l'alteració cadastral, en aquell cas, no té efectes retroactius, d'acord amb la resolució del gerent regional del Cadastre de Catalunya de data 28 de setembre de 2007, en què es fa constar expressament que "esta modificación tendrá efectos catastrales desde el día siguiente a la fecha de este acuerdo".
El Síndic manifesta que és conscient que la Direcció General del Cadastre remet als ajuntaments o entitats públiques gestores la informació cadastral necessària per a la gestió, liquidació, recaptació i inspecció dels tributs municipals i, consegüentment, l'Administració local, per a la pràctica de les liquidacions tributàries, es limita a reproduir fidelment les dades cadastrals facilitades per la Gerència Regional del Cadastre, d'acord amb l'article 77. 5 de la Llei d'hisendes locals.
El Síndic informa la promotora de la queixa sobre aquest fet. No obstant això, consta que la promotora de la queixa, en data 15 de febrer de 2010, ha formulat al'legacions contra la resolució de 19 de gener de 2010, de la qual manifesta que no ha rebut resposta.
El consistori fonamenta, en la resolució de 19 de gener de 2010, que l'article 75.3 del Text refós de la Llei d'hisendes locals estableix que "los actos, hechos y negocios que deben ser objeto de declaración o comunicación ante el Catastro Inmobiliario tendrán efectividad en el devengo del impuesto sobre bienes inmuebles inmediatamente posterior al momento en que produzcan efectos catastrales".
No obstant això, segons informa la persona interessada, l'any 2006 no es va produir cap alteració de la finca que hagués de ser comunicada al Cadastre, sinó que aquest any va ser quan va tenir coneixement que en les dades cadastrals hi havia un error en la superfície de la finca de la qual era propietària.
En aquest sentit, la promotora de la queixa ha informat que en cap cas hi ha hagut una alteració real de la superfície, sinó que es tractava d'un error material en les dades cadastrals que es van tenir en compte per practicar la liquidació de l'IBI. Així doncs, la persona interessada manifesta la manca de responsabilitat sobre l'existència d'aquell error.
En aquest ordre de coses, cal tenir en compte que l'article 220.1 de la Llei general tributària (en endavant LGT) estableix que "l'òrgan o organisme que hagi dictat l'acte o la resolució de la reclamació ha de rectificar en qualsevol moment, d'ofici o a instància de l'interessat, els errors materials, de fet o aritmètics, sempre que no hagi transcorregut el termini de prescripció".
Segons la jurisprudència, els errors materials, de fet o aritmètics són aquells errors fàcilment identificables, sense necessitat de dur a terme un anàlisi jurídic. Concretament, un error sobre l'extensió superficial d'una finca es pot considerar un error de fet, segons la sentència del Tribunal Suprem de 16 d'abril de 2003.
Així doncs, el Síndic entén que d'acord amb l'article 220 de l'LGT, l'administració tributària està obligada a rectificar l'error amb efectes a tots els exercicis no prescrits, sempre que aquell error sigui conseqüència únicament d'un error de fet.
D'acord amb les consideracions anteriors, el Síndic suggereix al consistori que revisi la resolució dictada i estimi la possibilitat d'aplicar el procediment previst a l'article 220 de l'LGT per emetre noves liquidacions de l'IBI aplicant el nou valor cadastral a exercicis no prescrits, i, consegüentment, procedeixi a retornar les quantitats que la persona interessada va pagar en excés en concepte de l'IBI, en cas que l'error en la superfície sigui conseqüència d'un error de fet.
En cas que l'Ajuntament entengui que no es tracta d'un error de fet, el Síndic demana que s'informi dels motius, i també de la resposta facilitada a la persona interessada a les al·legacions que va formular el 15 de febrer de 2010.