La promotora manifesta la seva disconformitat amb relació a l'actuació del consistori de Vic en la tramitació de les denúncies interposades en els llocs habilitats per l'autoritat municipal com d'estacionament amb limitació horària sense col·locar el distintitu que l'autoritza o per excedir el límit horari permès.
La promotora de la queixa manifesta el seu descontentament pel fet que de vegades la denúncia ha estat formulada justament en el temps que transcorre entre que s'abona el tiquet i que es diposita al vehicle.
En altres casos, en què s'ha sobrepassat el termini d'estacionament autoritzat inicialment en funció dels diners abonats, desprès de l'anul·lació de la denúncia amb l'abonament a la mateixa màquina d'un import de 3 euros, la persona interessada manifesta haver rebut igualment la notificació de la denúncia i, si bé s'han deixat sense efecte a posteriori, ha calgut interposar el recurs corresponent.
La persona interessada manifesta que en alguns casos no havia arrencat la pestanya relativa al comprovant del pagament efectuat al moment de l'anul·lació de la denúncia.
L'Ajuntament de Vic, a banda de proporcionar la informació que se li ha demanat sobre el protocol seguit amb relació als estacionaments en zona amb limitació horària sense col'locar el distintiu que l'autoritza o excedint el temps màxim permès per l'Ordenança, també respon a la petició formulada amb relació a tres procediments sancionadors concrets.
La persona interessada manifestava el seu desacord amb el fet de no haver pogut abonar la sanció imposada amb bonificació i sospitava que la notificació no s'havia practicat de manera que hagués pogut tenir coneixement fefaent de la denúncia i del termini per poder fer l'abonament amb la bonificació corresponent.
De la documentació aportada amb l'escrit tramès, el Síndic comprova que, efectivament, en dos dels expedients les notificacions de les denúncies no es van practicar en la forma legalment i reglamentàriament establerta.
Un cop examinat l'avís de recepció de les notificacions, el Síndic comprova que en ambdós casos el primer i el segon intent es van practicar amb un dia de diferència, però no consta en cap cas ni les circumstàncies que van obligar a fer el segon intent, ni que es respectés allò establert en l'article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, de repetir l'intent en una hora diferent, ja que no consta en quina hora es van dur a terme cap dels intents.
Pel que fa al tercer expedient, tampoc no consta l'hora en què es van dur a terme els dos intents de notificació, que es van fer sense respectar la diferència de tres dies entre l'un i l'altre, establerta també en l'article 59.2 de la norma esmentada.
Per sentència de 28 d'octubre de 2004 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, dictada en el recurs de cassació en interès de la Llei núm. 70/2003, interposat per la Generalitat de Catalunya, es va fixar la doctrina legal següent: "Que, a efecto de dar cumplimiento al artículo 59.2, de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, reformada por la Ley 4/1999, de 13 de enero, la expresión en una hora distinta determina la validez de cualquier notificación que guarde una diferencia de al menos sesenta minutos a la hora en que se practicó el primer intento de notificación".
En conseqüència d'això exposat, no queda provat que les notificacions fessin en la forma legalment establerta. Per tant, la persona interessada malgrat que no nega la comissió de la infracció, no va poder beneficiar-se de l'abonament de la sanció amb bonificació. Per aquest motiu, el Síndic suggereix que es donin les ordres oportunes per tal que s'aboni a la persona interessada la diferència entre els imports percebuts per l'Ajuntament i l'import que aquesta persona hauria satisfet en el cas que la notificació s'hagués practicat en la forma legalment establerta i hagués pogut gaudir d'una bonificació, amb els corresponents interessos de demora des de la data en què es va efectuar els pagaments.