D'acord amb l'ordenament jurídic vigent, fins ara les ampliacions de ràtio quedaven restringides a una mesura de foment de l'escolarització equilibrada: la pèrdua en qualitat s'assumia en benefici de l'equitat del sistema educatiu.
L'aprovació del Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril, en canvi, no només amplia aquesta possibilitat pel que fa al nombre d'alumnes per grup, amb increments de ràtio fins al 20%, sinó que també amplia els supòsits en què es poden aplicar, no només restringits al foment de l'escolarització equilibrada.
Val a dir, però, que l'anàlisi de l'aplicació de les ampliacions de ràtio en diferents municipis catalans posa de manifest altres possibles afectacions relacionades amb l'accés a l'educació en condicions d'equitat i de qualitat, que es revisen a continuació:
1. En primer lloc, malgrat que el Departament d'Ensenyament informa que per al curs 2012/2013 en general s'ha mantingut les ràtios d'alumnes per grup ja previstes en el Reial decret 132/2010, de 12 de febrer (25 alumnes a educació infantil de segon cicle i a primària, 30 a l'educació secundària obligatòria), indica que amb caràcter excepcional ha autoritzat augments de ràtio. A la pràctica, el Síndic constata que aquesta excepcionalitat prevista pel Departament d'Ensenyament tendeix a normalitzar-se en molts municipis.
2. Precisament, en segon lloc, també es constata que l'aplicació dels increments de ràtio es regeix en moltes ocasions per criteris de demanda del centre, per incrementar les possibilitats de satisfer l'elecció de plaça escolar per part de les famílies, i no pas per criteris de necessitats d'escolarització a la zona i estrictament com a mesura d'austeritat (per evitar obrir nous grups), que és la raó que inspira les ampliacions de ràtio en aplicació del Reial decret llei 14/2012, de 20 d'abril.
3. En tercer lloc, val a dir que el fet que les ampliacions de ràtio contribueixin a generar situacions de sobreoferta en determinades zones té efectes directes sobre l'equitat en l'admissió d'alumnat, especialment perquè la demanda es concentra en els centres més sol·licitats i els centres amb una demanda més feble, en canvi, tenen més dificultats per cobrir l'oferta disponible i per capgirar aquesta situació de dèficit de sol·licituds.
4. Els efectes negatius sobre l'equitat dels increments de ràtio en els centres més sol·licitats també es produeixen per les dificultats d'utilitzar aquests increments per fomentar l'escolarització equilibrada d'alumnat, tal com també estableix l'ordenament jurídic (art. 48.2 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació; art. 19.7 del Decret 75/2007, de 27 de març).
L'aprovació del Reial decret llei 14/2012 suposa institucionalitzar les ampliacions de ràtio abans d'iniciar el curs escolar, en el mateix període ordinari d'admissió, seguint l'ordre de les llistes d'espera. L'instrument previst en la normativa d'ampliar ràtios a partir de l'inici de curs per garantir l'escolarització equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques en el procés d'admissió fora termini no es podrà aplicar a efectes pràctics (o s'aplicarà de manera més limitada) en els centres que tinguin una demanda més consolidada en la preinscripció i en els quals s'hagin aplicat ja ampliacions de ràtio amb alumnat ordinari. En definitiva, en funció de com s'apliquen les ampliacions de ràtio previstes en el Reial decret llei 14/2012, el marge d'actuació del Departament d'Ensenyament per combatre la segregació escolar es veu limitat.
5. D'altra banda, en determinades zones d'escolarització, l'aplicació d'ampliacions de ràtio, més que per evitar la creació de nous grups en determinades zones amb dèficit d'oferta, pot derivar en la supressió de grups en centres, o fins i tot en el tancament de centres sencers. En tots aquests casos, es tracta de l'ús de les ampliacions de ràtio com a mesura realment d'austeritat, tal com està concebuda en el Reial decret llei 14/2012, per reduir la necessitat de contractació de personal docent i, fins i tot, de construcció de nous centres.
Dit això, la decisió de supressió de grups i de tancament de centres ha d'estar ben justificada no només des de la perspectiva de la contenció de la despesa pública, sinó també des de la perspectiva de l'equitat, circumstància que no es produeix necessàriament si s'adopta aquesta decisió a partir de criteris estrictament de seguiment de la demanda.
L'aplicació simultània de reduccions de ràtio als centres amb un dèficit més elevat de demanda (generalment amb una composició social més desfavorida) i d'ampliacions de ràtio a altres centres de la mateixa zona amb sobredemanda (generalment amb una composició social més desfavorida) limita les possibilitats de promoure el transvasament de demanda dels centres més sol·licitats cap als centres menys sol·licitats.
En vista d'aquestes consideracions, doncs, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que la programació de l'oferta educativa, especialment en el cas d'ampliacions de ràtios en centres, vetlli pel compliment dels requisits mínims dels centres previstos en la normativa per garantir el dret a l'educació en condicions de qualitat.
D'altra banda, a l'hora de prendre la decisió d'ampliar ràtios, el Síndic considera que la programació de l'oferta no ha d'estar només condicionada als criteris de demanda, és a dir, de crear noves places en centres amb sobredemanda, sinó que ha de ponderar també els efectes que aquesta decisió genera en la qualitat i també en l'equitat del sistema. Determinades ampliacions de ràtio, si bé poden no ser necessàriament contràries a les previsions recollides en l'ordenament jurídic vigent, no són òptimes des del moment que tenen impacte en termes d'equitat i qualitat educativa sobre el conjunt de centres escolars de la zona i, lògicament també, sobre les escoles directament afectades.
Més concretament, a l'hora d'aplicar les ampliacions de ràtio, el Síndic demana al Departament d'Ensenyament que incrementi ràtios només quan hi hagi necessitats d'escolarització en una determinada zona, de manera que s'impedeixi que altres centres romanguin amb places vacants. Cal evitar els increments de ràtio quan altres centres de la zona presentin places vacants.
Així mateix, quan aquestes ampliacions de ràtio suposin suprimir oferta en altres centres, el Síndic també demana al Departament d'Ensenyament que la decisió sobre quin centre ha d'assumir aquesta reducció de places vingui determinada, més que per criteris demanda, per criteris d'equitat: si bé les ampliacions de ràtio poden servir per tancar centres guetitzats, no han de servir per suprimir grups en centres menys sol·licitats, amb una composició social desfavorida, de manera que se'n debiliti la seva demanda i se n'incrementi la guetització.
I finalment, el Síndic també demana que, en l'aplicació del Reial decret llei 14/2012, el Departament d'Ensenyament preservi el marge d'actuació de què disposa en l'ús de les ampliacions de ràtio com a instrument per fomentar l'escolarització equilibrada de la matrícula fora de termini, tal com preveu la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació.