De la informació aportada per l'Administració, se'n desprèn que es va desestimar l'al·legació de la persona interessada perquè per acreditar la transacció va aportar un document privat que, a criteri de la Direcció General de Desenvolupament Rural, no complia els requisits establerts en els formularis que s'han de presentar en casos de transferència en fase d'al·legacions i, per tant, se li va denegar el reconeixement a la transacció d'acord amb els requisits d'acreditació documental recollits en les normes que regulen els drets de pagament únic i el seu reconeixement i tramitació.
Partint d'aquesta informació, el Síndic constata que la regulació inicial de drets de pagament únic data de l'any 2005, i el primer any en què es va aplicar és el 2006.
Per contra, la data de renúncia a les hectàrees sobre les quals el promotor de la queixa reclamava el reconeixement de drets sembla que es va produir molt abans de l'aprovació i l'entrada en vigor d'aquelles normes. Per aquest motiu, el Síndic entén que la desestimació de les al·legacions no podia fonamentar-se en la manca de reconeixement d'efectes d'un document privat, amb empara en el fet que no reunia els requisits formals exigits en unes normes posteriors a la data de la transacció.
El Síndic no qüestiona la idoneïtat dels requisits aplicables a la formalització de les transaccions i entén raonable que les diferents modificacions en la titularitat de les explotacions agrícoles i ramaderes que afectin els drets de pagament únic es documentin de forma homogènia. Però si bé això és així per a les transaccions i les modificacions posteriors a l'inici de l'aplicació del règim de pagament únic, aplicar-les a situacions anteriors a l'entrada en vigor d'aquest règim suposa fer una aplicació retroactiva de la norma sense empara legal.
Per aquest motiu, el Síndic considera que en aquests casos es requereix una aplicació més flexible de les exigències formals en el sentit de valorar singularment els elements de prova aportats pels sol·licitants en els casos en què, per les raons que sigui, no van poder adaptar la formalització documental de la transacció als requisits exigits amb posterioritat a la data en què la transacció es va concretar.
Així doncs, pel que fa al cas objecte de queixa, el Síndic considera que calia valorar específicament el document de renúncia, sens perjudici de donar l'opció a la persona renunciant que continuava explotant aquelles terres de meritar el dret a l'ajut. Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural que revisi la resolució adoptada en aquest assumpte, d'acord amb els criteris exposats.