Un cop finalitzada la visita al centre residencial d'acció educativa Can Rubió, el Síndic ha fet les recomanacions següents:
Amb caràcter general:
- L'estat de conservació i manteniment de les instal·lacions del centre no és correcte. Destaca la manca de grandària de les habitacions, la deficient neteja dels lavabos i la mala conservació de les parets del centre. Així mateix, l'arquitectura del centre dificulta la gestió adequada de possibles crisis d'agitació (aparentment freqüents en aquest perfil de nois i noies), la qual cosa afavoreix les lesions i potser intervencions precipitades per evitar-les (contencions).
- Alguns aspectes relatats pels interns i reconeguts per la direcció (absència de mantes a l'hivern, aigua freda a les dutxes) són incompatibles amb unes condicions de vida per garantir el benestar dels infants residents al centre.
Sobre les contencions:
- D'acord amb els protocols aplicats en centres sanitaris i sociosanitaris, la pràctica de les contencions és una mesura terapèutica excepcional que precisa indicació mèdica i seguiment sanitari adequat dels riscos associats. Administrativament, aquest és un centre d'educació intensiva, però per a nois diagnosticats amb malaltia mental, i hi ha un equip de salut destinat. En aquest àmbit, cal recordar que la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, admet contencions en centres d'educació intensiva, però remet a desenvolupament reglamentari encara en tràmit. En tot cas la Llei estableix que se n'ha de fer un ús limitat i extraordinari. En aquest cas hi ha dubtes que les contencions siguin aplicades de manera excepcional i limitada.
- Les contencions haurien de fer-se per indicació mèdica o amb una ratificació immediata del metge i amb seguiment sanitari.
- Es detecten mancances de la sala de contenció visitada, com ara una càmera de seguretat, un timbre a l'abast dels residents, unes corretges homologades de llargada o mida adequada, més espai a ambdós costats del llit i un lavabo pròxim a l'habitació.
- De la visita es desprèn que l'ús de les corretges podria estendre's més enllà del mínim temps imprescindible. En aquest sentit, es recorda que aquest tipus de mesura en cap cas s'ha d'utilitzar com una sanció.
- Atès que la subjecció és bocaterrosa, es recomana que per motius estrictament mèdics la contenció és faci cap amunt i s'habiliti un llit reclinable que permeti donar menjar a l'intern minimitzant el risc d'aspiració quan està subjectat.
- Igualment, cal garantir que els nois i les noies puguin alimentar-se i fer les necessitats fisiològiques en condicions adequades, la qual cosa seria més fàcil amb l'aplicació cap amunt de la mesura i un seguiment adequat (càmeres, timbre o comunicació per veu, visites per personal sanitari...).
- Així mateix, la mesura d'aïllament dins d'una habitació tancada amb clau i sense visibilitat des de l'exterior, especialment en pacients amb estat psíquic alterat, precisa una supervisió també continua, i és recomanable l'ús de càmeres, tant per raons de seguretat del pacient com del personal que accedeix a l'habitació sense coneixement del que succeeix a l'interior. Cal recordar que si la mesura pretén reduir els estímuls, aquest objectiu es pot aconseguir sense tancar la porta amb clau.
- Finalment, el personal encarregat de l'ús d'aquest tipus de mesures restrictives ha de tenir la formació necessària, la qual cosa contribuiria a disminuir la freqüència de l'aplicació de la mesura i a millorar les condicions en què s'aplica.
Sobre les sancions:
- La Llei 14/2010 preveu la mesura de separació del grup només en el cas d'incompliment de deures greument perjudicials per a la convivència. En aquests casos cal instruir expedient disciplinari amb audiència a la persona interessada (article 114 de la Llei 14/2010). Caldria valorar en quins supòsits el centre aplica aquesta mesura. Per analogia, com a mínim, s'hauria de tenir en compte els requisits de la normativa de centres de menors infractors. El Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, estableix en l'article 66 les condicions de la sanció de separació (excepcionals) i estableix que no s'ha d'aplicar als menors malalts i s'ha de deixar sense efecte en el moment en què s'apreciï que aquesta sanció afecta la seva salut física o mental.
- El centre ha de valorar si és aplicable la separació del grup com es fa en l'actualitat i adequar la mesura, en qualsevol cas, a les característiques dels nois i noies interns en el centre.
Sobre el tancament de les habitacions amb clau:
- Les Regles de les Nacions Unides per a la protecció dels infants privats de llibertat preveuen que estaran ?estrictament prohibides? les penes ?d'aïllament o cel·la solitària? (Regla 67).
- El Decret 284/1996, de 23 de juliol, del sistema català de serveis socials, reconeix als usuaris de serveis i establiments socials el dret a no ser sotmesos a cap tipus d'immobilització o restricció física sense prescripció mèdica i supervisió, a menys que hi hagi un perill imminent per a la seguretat física de l'usuari o de terceres persones.
- La impossibilitat d'obrir les portes de l'habitació implica una contenció física dels infants i adolescents que viuen al centre i, per tant, una restricció de la llibertat de moviments que es justifica només per motius de seguretat dels mateixos infants, però que resulta difícilment admissible com a pràctica generalitzada. Si es tractés d'una mesura terapèutica i excepcional, hauria d'anar acompanyada d'altres mesures de seguretat clínica, com ara l'existència de càmeres de seguretat o de timbres, seguiment sanitari i revisió periòdica de la mesura.
Sobre les sancions i les contencions amb caràcter general:
- Es recomana regular i aplicar de forma garantista les contencions i sancions, tenint en compte que els interns són nois i noies diagnosticats amb un trastorn mental.