La promotora, en nom i representació de la persona interessada, manifesta la seva disconformitat amb la tramitació d'un expedient sancionador.
Segons el que exposa en l'escrit de queixa, la persona interessada va tenir coneixement que havia estat denunciat quan va rebre una notificació del seu banc en la qual se li comunicava l'embargament del seu compte corrent per un import de 162,85 euros per ordre del Servei Català de Trànsit (en endavant SCT).
La promotora de la queixa manifesta que en no rebre resposta del recurs interposat contra la diligència d'embargament de l'Agència Tributària, la persona interessada va sol·licitar el butlletí de la denúncia a l'SCT on va poder comprovar que el 8 de juny de 2007 havia estat denunciat per circular a una velocitat de 117 km/h, de manera que excedia la limitació genèrica de 90 km/h.
Amb relació a la infracció captada per un radar, la persona interessada manifesta que li consta que aquest radar va haver de ser retirat per haver-se demostrat que era defectuós.
En resposta a la petició d'informació del Síndic, l'SCT envia un informe del qual es desprèn que les notificacions relatives a aquell expedient sancionador es van trametre al domicili del titular del vehicle, de conformitat amb el que disposa l'article 11 del Reial decret 320/1994, de 25 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de procediment sancionador en matèria de trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària. I, en aquest cas, segons la documentació facilitada, consta que el domicili on es van efectuar les notificacions va ser a un carrer de Reus.
Així doncs, s'indica que després que es fes l'intent de notificació de la denúncia en dues ocasions al domicili esmentat, la notificació va ser retornada pels serveis de Correus amb la menció d'absent. Això va comportar que, d'acord amb el que estableix l'article 59 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, es fes la notificació edictal mitjançant publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de 14 de setembre de 2006.
Posteriorment, l'SCT informa que es va intentar la notificació de la resolució sancionadora, la qual indiquen que es va trametre novament a la mateixa adreça a la qual es va enviar la denúncia. Segons expliquen, es van fer dos intents de notificació i es va deixar avís a la bústia, amb la menció d'absent. No obstant això, en el document justificatiu de la notificació corresponent, el Síndic observa que el primer intent de la notificació de la resolució sancionadora es va efectuar el 15 de novembre del 2006 a les 11.10 h i el segon, el dia següent a les 11.50 h, quan la doctrina del Tribunal Suprem ha estat clara a l'hora d'interpretar que per tal que la segona notificació sigui vàlida hi ha d'haver una diferència mínima de 60 minuts respecte de l'hora en què es va practicar el primer intent de notificació.
Així doncs, la notificació de la resolució sancionadora va ser notificada de forma edictal, sense respectar els requisits legalment establerts per la pràctica de les notificacions de les resolucions i els actes administratius, en tant que el segon intent de notificació s'hagués hagut d'efectuar dins del termini dels tres dies següents al del primer intent infructuós, en una franja horària diferent, d'acord amb la doctrina del Tribunal Suprem fixada en cassació (recurs de cassació en interès de llei núm. 70/2003). Per això , el Síndic considera que no estava justificada la notificació edictal.
En conseqüència, suggereix que es revisi l'expedient sancionador del promotor.