El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Ajuntament de Castellar del Vallès a dos escrits que hi va adreçar en data 2 de juny de 2005 i 29 de juny de 2009.
En aquests escrits el promotor explicava l'accident que va patir en data 20 de febrer de 2005 i reclamava la reparació del ferm, l'arranjament del pont on van tenir lloc els fets i una indemnització per les lesions i les seqüeles que l'accident li va ocasionar.
Un cop examinat el contingut de la resposta de l'Ajuntament de Castellar del Vallès, i tot i que no s'informa de les raons per les quals no es va atendre al seu dia (l'any 2005) la petició de la persona interessada per tal que es tramités la seva reclamació de responsabilitat patrimonial, el Síndic constata que a hores d'ara sembla que continua la tramitació d'aquest expedient, ja que s'ha atorgat tràmit d'audiència a la persona interessada. El Síndic entén, però, que no està justificat que s'hagi dilatat tant en el temps la tramitació de la reclamació del promotor.
L'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, determina que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Alhora, l'article 81 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions han de respondre dels danys i perjudicis ocasionats als ciutadans en els seus béns i drets com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar d'acord amb la llei. En qualsevol cas, el dany ha de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formula davant una administració pública una reclamació per danys i perjudicis, és el procediment administratiu que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de març, el que permet dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
La tramitació correcta d'aquest procediment garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han concorregut i, en el seu marc, el ciutadà pot aportar proves al seu favor i contradir a l'Administració. En essència, el que es persegueix és esbrinar objectivament els fets per decidir si el ciutadà té dret a ser indemnitzat o no i, així, protegir tant els seus drets com els de l'Administració, que representa l'interès general, sens perjudici de la reclamació posterior en via judicial.
El Síndic entén que des de l'admissió a tràmit de la reclamació, finalment atesa en data 30 de gener de 2012, ha transcorregut un termini molt superior al que està legalment i reglamentàriament establert de sis mesos per dur a terme tots els actes d'instrucció previs a la resolució, sense que de la documentació de què es disposa es pugui deduir l'existència de cap raó que justifiqui la demora excessiva en la tramitació d'aquest expedient.
El Síndic considera, doncs, que d'acord amb el principi d'oficialitat, el procediment està sotmès al criteri de celeritat i s'ha d'impulsar d'ofici en tots els seus tràmits. En conseqüència, demana a l'Ajuntament que doni les ordres oportunes per tal que s'adoptin totes les mesures que té a l'abast perquè la tramitació d'aquest expedient no es dilati més en el temps.