La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'Ajuntament de Lleida pel fet que li exigeixi el pagament de la taxa d'escombraries dels habitatges d'un edifici que va heretar, els quals, segons indica, no són habitables.
La Llei reguladora d'hisendes locals estableix que les entitats locals poden imposar taxes per la prestació de serveis o la realització d'activitats administratives de competència local que es refereixin de manera particular als subjectes passius, els afectin o els beneficiïn.
No es posa en dubte que la taxa d'escombraries és un tribut exigible per la prestació d'un servei públic de recepció obligatòria, de competència municipal, amb la qual cosa no és possible que el subjecte passiu destinatari renunciï a percebre'l, ni que l'Administració renunciï a prestar-lo per raons de salubritat.
La jurisprudència ha recollit que la taxa d'escombraries és exigible encara que en un moment determinat no s'utilitzi el servei. En aquest sentit, s'entén que l'Administració pot imposar la taxa, sempre que el servei es presti de forma efectiva, atès que és un servei general i obligatori que no només afecta els veïns que l'utilitzen, sinó tots els que es trobin en disposició d'utilizar-lo. Per tant, encara que un local o habitatge estigui desocupat ocasionalment, si és susceptible de ser habitat, i el servei es presta efectivament, la taxa es merita.
Ara bé, en els casos en què consti acreditat que no es pot fer ús del servei, no es pot imposar la taxa pel servei de recollida d'escombraries, perquè no existeix un benefici efectiu del servei pel qual s'imposa la taxa. En aquest sentit s'han pronunciat els tribunals sobre aquests supòsits. De la lectura sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 9 de febrer de 2010 es desprèn que no es pot imposar cap taxa en edificis que no han obtingut la corresponent cèdula d'habitabilitat o llicència de primera ocupació, perquè es considera que aquell habitatge encara no és susceptible de ser habitat.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Lleida que revisi la seva decisió sobre la imposició de la taxa, en cas que consti que s'està exigint una taxa per un servei del qual el subjecte passiu no es beneficia ni es pot beneficiar de forma efectiva perquè l'habitatge no pot ser susceptible de ser habitat.
Un cop fet aquest recordatori, el Síndic dóna per finalitzades les seves actuacions en aquest assumpte.