El Síndic ha obert una actuació d'ofici després que pediatres i altres professionals que atenen infants hagin destacat l'impacte que les situacions de pobresa generen en la salut mental dels infants.
L'informe sobre la pobresa infantil presentat l'any 2012 al Parlament de Catalunya ja alertava sobre aquesta situació, i també sobre aspectes que es poden millorar de les polítiques públiques relacionades amb l'atenció a la salut mental dels infants i adolescents.
En l'informe del Departament de Salut sobre l'impacte que les situacions de pobresa genera en la salut mental dels infants, es confirma que hi ha més prevalença de problemes de salut mental entre la població infantil i juvenil en situació de pobresa. Segons les dades de l'Enquesta de salut de Catalunya, la probabilitat de patir un trastorn mental entre els infants de classe social baixa (5,4% dels infants de 4 a 14 anys) és el doble que entre els de classe social alta (2,5%).
Si bé el Departament de Salut especifica que la crisi no ha incrementat els problemes de salut mental entre els infants, diverses entitats socials han detectat una forta incidència i un augment dels problemes de salut mental infantil i juvenil entre la població més vulnerable, especialment en l'actual conjuntura social i econòmica.
El Síndic ja ha posat de manifest en informes presentats al Parlament de Catalunya la saturació de la xarxa de salut mental infantil i juvenil i la manca d'adequació dels recursos existents per atendre les necessitats dels infants i adolescents. Segons l'estudi de les queixes rebudes a aquesta institució, aquesta saturació comporta que en determinats centres de salut mental infantil i juvenil (en endavant CSMIJ) hi hagi llistes d'espera i també importants retards per a l'exploració i el diagnòstic dels infants i els joves derivats (a excepció de les situacions més greus).
Alhora, s'han detectat dèficits en la intensitat del tractament que s'ofereix des dels CSMIJ, amb relació a la freqüència de les sessions terapèutiques. En alguns casos, les necessitats d'atenció terapèutica prescrites no poden ser ateses com caldria pels professionals del servei per la situació de sobredemanda en què es troben.
Aquesta saturació a la xarxa pública introdueix una desigualtat clara en el desenvolupament ple del dret a la salut de tots els infants i adolescents, atès que els grups de població amb menys recursos econòmics, que són els que, a la vegada, tenen més possibilitats de patir problemes de salut mental, no poden o tenen més dificultats per accedir a la xarxa privada de salut mental, que es presenta com l'alternativa a aquesta situació de dèficit de cobertura.
D'altra banda, la xarxa pública de salut mental estableix l'existència dels hospitals de dia per a adolescents com a unitat assistencial d'hospitalització parcial que combina de manera intensiva i pluridimensional diferents recursos terapèutics, amb la finalitat d'atendre adolescents amb trastorns de salut mental que no poden ser atesos des dels serveis ambulatoris.
Si bé aquest és un recurs específic per a adolescents amb necessitats concretes, els professionals de la xarxa manifesten que hi ha una manca de places específiques de centre de dia o rehabilitació per a adolescents, com a pont entre l'hospitalització en un hospital de dia i el sistema educatiu ordinari.
Les dades obtingudes del Departament de Salut mostren que no hi ha hagut un increment dels llits hospitalaris per a la població infantil i juvenil que presenten algun trastorn mental i que precisen hospitalització, i que tampoc s'ha incrementat el nombre de places en els hospitals de dia infantils i juvenils per a tots els diagnòstics.
En un altre sentit, d'acord amb el Decret de creació de la xarxa pública de salut mental 213/1999, aquesta xarxa també disposa de les unitats d'hospitalització de psiquiatria, les unitats de crisis per a adolescents (UCA) i les unitats de subaguts per a adolescents. Aquesta configuració de la xarxa comporta una manca de places de mitjana estada per a adolescents amb trastorns severs que requereixen un internament en una fase concreta del tractament, segons quina en sigui l'evolució, com ara els nois i les noies amb trastorn dual.
A Catalunya, els recursos residencials terapèutics que atenen la població menor d'edat són privats. Alhora, cal remarcar que la Cartera de Serveis Socials 2010-2011 preveu que els serveis residencials previstos per a persones amb discapacitat tenen com a població destinatària persones de 18 a 65 anys.
En vista d'aquestes consideracions, el Síndic demana al Departament de Salut que incrementi la cobertura i la intensitat de l'atenció dels centres de salut mental infantil i juvenil i altres recursos específics en salut mental (hospitals de dia, serveis residencials, programes específics de salut mental, etc.), especialment entre els adolescents, però també entre els infants en situació de pobresa, i que atengui les necessitats d'atenció especialitzada no adequadament cobertes en l'actualitat (trastorns de l'espectre autista, trastorns alimentaris, etc.).