El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro per la manca de resolució del recurs d'alçada que va interposar el 15 de desembre de 2010 contra la puntuació obtinguda en la cinquena prova del procés selectiu anomenat ?convocatòria per a la provisió de tres places d'agent de la policia local mitjançant concurs de mobilitat horitzontal?, i que li va impedir accedir a cap de les tres places convocades.
En l'escrit tramès per l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro s'afirma que, efectivament, el recurs d'alçada no va ser resolt i que se'n desconeixen els motius. Tot i això, de conformitat amb l'article 115.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, aquest recurs s'ha d'entendre desestimat per silenci negatiu des del 17 de març de 2012.
En vista d'aquesta resposta, el Síndic recorda a l'Ajuntament que els articles 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableixen que les administracions estan obligades a dictar una resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la siguin els que siguin la forma i el mitjà d'iniciació.
L'obligació de donar resposta a les sol·licituds que els ciutadans i les ciutadanes adrecen a l'Administració forma part del dret a una bona administració, reconegut a l'article 30 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i regulat a l'article 22 de la Llei 26/2010, que inclou el dret a obtenir una resolució expressa que sigui notificada dins del termini legalment establert.
De conformitat amb l'article 43.4 de la Llei 30/1992, l'Administració està obligada a dictar resolució expressa, que ha de subjectar-se al règim següent: en els casos d'estimació per silenci, la resolució expressa posterior a l'acte només pot dictar-se si el confirma; i en els casos de desestimació per silenci, la resolució expressa posterior s'adopta sense vinculació al sentit del silenci.
L'existència de l'acte fictici, per mitjà del silenci administratiu, no exonera l'Administració de l'obligació de resoldre expressament, i alhora garanteix a la persona interessada conèixer les raons que fonamenten la decisió. Cal recordar que aquesta obligació queda exceptuada només en els casos previstos a l'article 42 de la Llei 30/1992 (els de finalització del procediment per pacte o conveni) i també en els procediments relatius a l'exercici de drets sotmesos al deure de comunicació prèvia a l'Administració.