Atès el contingut de la informació tramesa per l'Administració, el Síndic fa les consideracions següents:
Diverses de les qüestions plantejades per la persona interessada podrien ser adreçades a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, ja que poden ser constitutives d'irregularitats o faltes tipificades al Text refós sobre infraccions i sancions de l'ordre social del Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, sens perjudici de les accions judicials corresponents que amb posterioritat van interposar alguns treballadors i sobre les quals ja s'han dictat resolucions favorables a diversos afectats de l'ERO esmentat.
Així, es va tramitar el procediment d'acord amb la normativa prevista al Reial decret llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents de reforma del mercat de treball, el qual modifica el Reial decret 43/1996, de 19 de gener.
El reglament de l'any 1980 exigia una relació de la totalitat dels treballadors del centre afectat per l'expedient, amb expressió del nom i els cognoms, entre altres requisits i documents. Tanmateix, el reglament de l'any 1996 només exigeix el nombre i les categories de les persones que hagin de ser afectades i els criteris per designar-les.
Altrament, segons reiterada jurisprudència (com la sentència del Tribunal Suprem de 20 d'octubre de 2005) correspon a la jurisdicció social conèixer els assumptes que es puguin deduir de la llista nominal de les persones treballadores afectades per l'expedient de regulació d'ocupació, així com les discrepàncies que en puguin derivar, la qual cosa no és competència, per tant, de l'autoritat laboral.
Per això, la correcta o incorrecta aplicació d'aquests criteris i objectius és responsabilitat de l'empresari, promotor de l'expedient de regulació d'ocupació, i, en tot cas, hauria de ser impugnada davant dels tribunals de l'ordre social, com ja es va fer.
Així, un cop revisada la documentació de què es disposa, el Síndic ha pogut constatar que alguns dels treballadors afectats per l'expedient ja van presentar una demanda d'acomiadament davant la jurisdicció social i que s'ha declarat la nul·litat dels acomiadaments efectuats per l'empresa.
Així, d'acord amb l'article 38 de la llei 24/2009, de 23 de desembre, del Síndic de Greuges, el Síndic no pot admetre les sol·licituds de queixa en cas que plantegin una qüestió que hagi estat objecte d'una resolució judicial i, d'altra banda, també hauria de suspendre la tramitació d'un procediment d'investigació si té coneixement de l'admissió a tràmit d'una demanda o un recurs o de l'exercici de qualsevol altra acció davant dels jutjats o els tribunals, amb relació als actes que són objecte de la investigació.
Per aquest motiu, el Síndic no es pot pronunciar amb relació a la correcta o raonable aprovació de l'ERO, atès que contra les denegacions dels recursos d'alçada, es podia presentar recurs contenciós administratiu davant la jurisdicció contenciosa administrativa, la qual ha de valorar l'actuació de l'autoritat laboral.
Això no obstant, en les queixes de la persona interessada es fa referència al fet que es van rebre, en el marc de les negociacions de l'ERO, pressions i amenaces per part de funcionaris del Departament de Treball (avui Departament d'Empresa i Ocupació) per tal que s'acceptessin els acomiadaments proposats per l'empresa. En aquest sentit, cal recordar que durant la tramitació d'un expedient de regulació d'ocupació, l'autoritat laboral pot tenir, i ha tingut, una funció de mediació que requereixi intentar convèncer les parts implicades en la necessitat de cedir parcialment en els seus plantejaments inicials, per tal d'intentar assolir un acord.
Així, tot i que l'ERO es va resoldre sense acord entre els representants del COAC, el cert és que més tard, fruit ?d'intenses negociacions? es va arribar a un inici d'acord entre les parts, de 6 d'octubre de 2010, acord que l'assemblea de treballadors va aprovar per majoria el dia 7 d'octubre, i així es va notificar al COAC i a la Direcció General de Relacions Laborals. Per això, el Síndic considera que els òrgans de l'Administració van actuar d'acord amb les seves funcions de mediació, actuacions que el Síndic considera normals.
Atrament, atès que les parts no van arribar a un acord en el període de consultes de l'ERO, l'autoritat laboral no va poder apreciar l'existència de frau, dol, coacció o abús de dret en la conclusió de l'acord, ja que no hi va haver acord. En cas d'haver-n'hi hagut, s'hauria suspès el termini per dictar resolució i s'hagués remès a l'autoritat judicial, d'acord amb el Reial decret 43/1996, a l'efecte d'una possible declaració de nul·litat.
Així, com que no hi va haver acord a l'ERO, es va dictar una resolució que estimava, en part, la sol·licitud empresarial, la qual havia de ser motivada i congruent amb la sol·licitud esmentada i d'acord amb els reglaments i la legalitat vigent.
Per tot això, un cop analitzada la resolució i l'actuació de l'autoritat laboral, a banda de la documentació de què es disposa, i sens perjudici de tot el que s'ha exposat anteriorment, el Síndic ha considerat convenient adreçar-se al Departament d'Empresa i Ocupació per tal de recordar-li, de nou, l'estricte i zelós compliment dels deures legals previstos a l'article 6.1,b del Reial decret 43/1996, de 19 de gener, en relació amb l'article 51 de l'Estatut dels treballadors, sobre la inclusió dels criteris de selecció objectius necessaris, per tal de determinar els treballadors afectats per l'ERO. Aquests criteris no es van reflectir en la resolució administrativa de 3 d'agost de 2010, i el Comitè d'empresa en va poder tenir coneixement fins al dia 14 de setembre de 2010.
Certament, s'ha tingut en compte la consideració que els treballadors que van accionar davant de la jurisdicció social no s'encabien en els criteris i les pautes de l'acomiadament col·lectiu, i , per tant, es van estimar les seves demandes en no acreditar que la decisió d'extingir els contractes es basava en motius objectius i raonables, es va vulnerant el dret fonamental a la tutela judicial efectiva i es van declarar nuls els acomiadaments efectuats pel COAC.
Per això, el Síndic ha suggerit al Departament d'Empresa i Ocupació que els criteris per a la determinació dels treballadors afectats s'expressin a la resolució administrativa que autoritzi l'acomiadament col·lectiu, tot i que, en aquest cas, l'autoritat laboral en va tenir coneixement un dia abans de la resolució administrativa, a fi d'evitar les conseqüències de no poder tenir autoritzada vàlidament, en via administrativa, l'extinció contractual dels treballadors demandants de la declaració de nul·litat dels acomiadaments efectuats pel COAC i relatius a la Sentència 124 del Jutjat Social núm. 14.
Finalment, el Síndic també ha suggerit al Departament que se sigui especialment curós en les formes durant la tramitació d'un expedient de regulació d'ocupació, amb l'objectiu d'evitar desigualtats de tracte entre ambdues parts i, en particular, ha suggerit la conveniència de ser transparent pel que fa a les reunions i negociacions que es mantinguin amb cadascuna de les parts, les quals han de rebre un tracte imparcial i objectiu, i que es respectin els principis d'igualtat, proporcionalitat, imparcialitat i absència d'abús de poder. Així mateix, suggereix que la resolució o l'acord que es dictin estiguin motivats al més exhaustivament possible i amb la claredat suficients, i recorda en aquest sentit el Codi de bones practiques administratives aprovat pel Síndic el 2 de setembre de 2009 i tramès a totes les administracions públiques.
Amb aquestes consideracions que s'han fet arribar al Departament d'Empresa i Ocupació, el Síndic dóna per closa la seva intervenció en aquest assumpte.