El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de la renda mínima d'inserció de què era titular. Exposa que el mes d'octubre de 2011 va deixar de percebre la prestació, segons sembla per haver traslladat la seva residència fora de Catalunya, de conformitat amb l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost.
Segons diu, el motiu pel qual va marxar fora de Catalunya era per cuidar un familiar malalt, i manifesta que ha presentat a l'Administració la documentació que li ha estat requerida. També va presentar un escrit en data 5 de juny de 2012, al qual no ha obtingut resposta.
En primer lloc, pel que fa a la suspensió de la prestació, cal recordar que el promotor va viatjar del 24 de juny al 19 de juliol de 2011, i el Decret 384/2011 va entrar en vigor l'1 de setembre de 2011. Així, quan el promotor va sortir de Catalunya encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de maig, de mesures fiscals i financeres-, que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
En conseqüència, d'acord amb la normativa vigent en el moment en què es va efectuar el viatge, no es pot considerar aplicable a aquest cas aquesta obligació i, per tant, el viatge no es podria considerar causa suficient per suspendre la prestació de renda mínima d'inserció.
En segon lloc, pel que fa a l'escrit que el promotor va presentar el 5 de juny de 2012, cal recordar el deure legal de l'Administració de contestar de manera raonada i donant resposta a allò que la persona interessada ha plantejat.
En tercer lloc, pel que fa a la sol·licitud de represa de la prestació d'11 de gener de 2012, segons que es dedueix de la informació que s'ha tramès no es va atendre la sol·licitud de represa perquè el promotor cobrava una prestació de la renda activa d'inserció (en endavant RAI) des del 21 d'octubre de 2011.
Després d'analitzar la normativa aplicable, però, el Síndic conclou que, tot i que per calcular la prestació de la renda mínima d'inserció sí que es tenen en compte els ingressos de tots els membres de la unitat familiar, no es preveu la incompatibilitat entre aquesta prestació i la RAI. Així, la percepció de la RAI, ?per se?, no suposa la impossibilitat de poder tenir accés a la renda mínima d'inserció, encara que no se'n pot percebre la quantia completa, atès que no implica que es disposi d'ingressos que superin el llindar de la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció que correspongui pel mateix període.
En cas que, efectivament, la quantia de la RAI superi la quantia de la prestació de renda mínima d'inserció que correspondria durant el mateix període, cal justificar-ho i motivar-ho convenientment detallant les circumstàncies que s'han valorat. Tot i això, en aquest cas concret no s'ha informat sobre quines eren les circumstàncies del promotor el gener de 2012, quan es va demanar la represa, ni la quantia que li hagués correspost percebre en aquell moment en concepte de renda mínima d'inserció, per la qual cosa no es no és possible avaluar la correcció o no de la decisió presa.
En quart lloc, pel que fa als endarreriments pendents, és evident que la demora en la tramitació d'aquest tipus de procediment i en la seva resolució afecta molt negativament la situació d'aquestes persones, que veuen compromesa la seva subsistència i la cobertura de les necessitats més bàsiques.
Un cop fetes aquestes consideracions, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació:
- que s'anul·li la resolució de suspensió de 20 de setembre de 2011 i es reconegui al promotor el dret a la percepció de la prestació des de l'1 de setembre de 2011 fins que hi hagi alguna causa motivada que no ho faci possible.
- que es revisi l'expedient del promotor a fi de comprovar si la quantia de la RAI que va percebre des del 21 d'octubre de 2011 fins al 20 de setembre de 2012 superava la quantia de la prestació de renda mínima d'inserció que correspondria durant el mateix període, i si resulta que el promotor tenia dret a percebre la prestació, se l'hi reconegui i se li abonin els imports que ha deixat de percebre.
D'altra banda, el Síndic recorda al Departament:
- el deure legal de l'Administració de contestar de manera raonada els escrits que presentin les persones interessades.
- la necessitat que s'adoptin mesures perquè es pugui fer efectiu, com més aviat millor, el pagament de les mensualitats que queden pendents d'abonar al promotor.