Un cop valorada la informació i la nota jurídica que l'Ajuntament de Lles de Cerdanya va trametre sobre aquest assumpte, a banda de les normes i la doctrina jurisprudencial aplicables a aquesta matèria, el Síndic fa les consideracions següents:
1. El primer punt de divergència entre el plantejament de la queixa i allò que s'assenyala a la nota jurídica tramesa per l'Ajuntament fa referència a la naturalesa jurídica de la muntanya de Lles. En aquest sentit, el promotor de la queixa considera que els monts de pastura dels quals els veïns de Mussa només poden fer ús mitjançant una determinada contraprestació són béns comunals, l'ús dels quals correspon al conjunt de residents al municipi. Per contra, l'informe jurídic de l'Ajuntament assenyala que els monts esmentats són béns patrimonials i que així figuren en l'inventari municipal.
Després d'analitzar la normativa i la documentació relativa a aquest assumpte, i a manca d'altres dades sobre la naturalesa i règim d'explotació d'aquest bé, el Síndic entén que la muntanya de Lles s'ha de considerar un bé de naturalesa comunal i, conseqüentment, cal promoure davant el Ple municipal un acord de modificació de la seva classificació actual, adoptat d'acord amb els requisits establerts normativament.
2. Fetes aquestes consideracions prèvies, cal valorar si el règim d'explotació establert pot ser considerat discriminatori per als veïns del nucli de Músser, tal com planteja la queixa de referència.
En la informació facilitada per l'Ajuntament no s'especifica el règim de contraprestació per l'ús com a pastura de la muntanya de Lles i les limitacions establertes en aquest aprofitament, si fos el cas.
D'acord amb el que assenyala el promotor de la queixa, es permet l'aprofitament com a pastura als veïns del nucli de Músser si bé han de satisfer una contraprestació anual superior a les dels veïns d'altres nuclis. No fa referència, però, a cap limitació específica en l'accés.
En aquest sentit, el tracte diferenciat se centraria en l'import de la contraprestació que han de satisfer els veïns, i no pas amb relació a la possibilitat d'accedir a l'aprofitament per a pastura.
Cal valorar, doncs, si un tracte diferenciat entre veïns del municipi en les condicions d'aprofitament d'un bé comunal és una possibilitat admesa per les normes de règim local i la jurisprudència. En aquest sentit, cal destacar que la jurisprudència ha establert que la condició de veí és bàsica per gaudir de l'aprofitament dels béns comunals, i exigeix un veïnatge real i efectiu, no només nominal.
Així, la sentència del Tribunal Constitucional 308/1994 fixa la doctrina quant a les limitacions a l'aprofitament dels béns comunals, i determina que es poden establir limitacions addicionals a la residència efectiva, relacionades amb un arrelament estable i real. Aquestes restriccions complementàries tenen el seu fonament en la necessitat de conservació i subsistència dels patrimonis comunals de les entitats locals.
Del contingut de la queixa i de la informació facilitada per l'Ajuntament, no se'n desprèn que s'hagin establert limitacions addicionals relacionades amb la conservació i la preservació de la muntanya de Lles per a pastura.
Les úniques dades de què es disposa assenyalen que la distinció amb els veïns ve establerta per l'import i els conceptes de la contraprestació que han de satisfer per fer ús de la muntanya com a pastura.
En aquest sentit, aquesta diferenciació no sembla que pugui tenir la seva justificació en la doctrina del Tribunal Constitucional esmentada més amunt, ja que no limita l'accés i la intensitat de l'aprofitament del bé, sinó que estableix una distinció estrictament de caràcter econòmic entre veïns d'un i altre nucli.
Fins i tot en cas que es partís de la premissa que es tracta d'un bé patrimonial i no comunal, el Síndic entén que tampoc no seria admissible establir preus o contraprestacions diferenciades en funció de si qui en fa ús resideix a un nucli o a l'altre.
Finalment, cal tenir en compte també que l'existència d'un acord d'agregació de municipis que assigna aprofitaments als veïns de les entitats agregades, tot i ser plenament vigent, no impedeix a l'Ajuntament modificar el règim d'ús d'aquests béns, si escau, i sempre que aquesta modificació l'acordi l'òrgan competent per fer-ho i d'acord amb el procediment establert.
3. Finalment, la informació de què es disposa amb relació a la forma d'explotació de la muntanya de Lles com a pastura, no permet considerar que s'ajusti a les previsions normatives i jurisprudencials que s'han assenyalat i, per aquest motiu, el Síndic recomana a l'Ajuntament que la modifiqui, d'acord amb els paràmetres següents:
- Cal sotmetre a la consideració del Ple la conveniència de modificar, d'acord amb el procediment establert, la classificació de la muntanya de Lles de bé patrimonial a comunal, atesa la seva naturalesa i el seu règim d'explotació.
- Cal regular el règim d'explotació de la muntanya de Lles mitjançat ordenança aprovada pel Ple municipal, tenint en compte els criteris legals i jurisprudencials esmentats en aquest escrit.
Pel que fa a aquest segon punt, cal destacar que el règim d'aprofitament prioritari ha de ser l'ús general de tots els veïns amb residència efectiva al municipi. Les limitacions i diferències que es puguin establir, si escau, en aquest règim d'ús s'haurien d'ajustar al dret fonamental a la igualtat de tracte i a les normes reguladores del patrimoni de les administracions locals, en els termes que han estat exposats.